La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han presentat els respectius recursos de cassació per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat 21 de març que tombava la Zona de Baixes d'Emissions (ZBE) de la capital catalana. En paral·lel, l'Ajuntament actualitzarà l'ordenança que regula les restriccions de circulació per blindar-la legalment.

En no ser ferma, la decisió del TSJC -presa després de diversos recursos presentats pel lobby automobilístic- no s'ha executat, de manera que a la pràctica la mesura ha seguit aplicant-se des d'aleshores. Segons el tribunal, la ZBE era "desproporcionada", tant pel volum de vehicles afectats com pel seu àmbit d'afectació geogràfica.

La sentència va sorprendre les administracions i va indignar la comunitat científica i ecologista, amb l'argument que la reducció de la contaminació "salva vides". La ZBE s'executa en compliment d'una ordenança de l'Ajuntament de Barcelona de desembre del 2019 i implica que des de l'inici de l'any següent cap vehicle sense etiqueta ambiental pot entrar a l'àrea compresa, que se situa fonamentalment entre les dues rondes que creuen la capital, si bé també arriba a zones de l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs. La restricció afecta els vehicles més contaminants, que bàsicament són aquells amb més anys.

L'argumentari dels recursos presentats per les tres administracions públiques se centra en què la mesura respon a la priorització del dret a la salut per sobre de la mobilitat més contaminant, a més de l'obligatorietat de disposar d'una ZBE tant per reduir la contaminació com per complir les normatives europees i estatals. Els recursos de les tres administracions públiques ja han estat admesos a tràmit i els encarregats de presentar-ne els detalls han estat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia; el director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Marc Sanglas; i el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda, en una roda de premsa celebrada aquest dilluns al matí.

Badia, per a qui la sentència del TSJC "deixa molt mal parada la salut", ha recordat que abans de l'aplicació de les ZBE "les morts prematures per contaminació de l'aire s'elevaven a 1.300 anuals, mentre que el 48% de casos d'asma infantil eren conseqüència de la mala qualitat de l'aire", per afegir que la Zona de Baixes Emissions "ha funcionat i ha permès reduir en un 11% la contaminació, en més de 600.000 els desplaçaments de vehicles més contaminants i al voltant de 125 les morts anuals". Sanglas, de la seva banda, ha subratllat que la limitació de la circulació "està plenament justificat" i que el "dret a la vida [dels ciutadans] preval pel damunts de qualsevol altre". L'alt càrrec de la Generalitat també ha avançat que s'oposaran a la hipotètica execució de la sentència del TSJC.

ZBE a totes les ciutats de més de 50.000 habitants

Els recursos també refermen que no és desproporcionat aplicar les restriccions a partir de les dades de contaminació de dues estacions de la ciutat, ja que "són representatives de la majoria de carrers que tenen la mateixa fisonomia i característiques" i afegeixen que la sentència va direcció contrària del que es diu i s'està fent a tot Europa. En aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ja ha anunciat sancions a l'Estat espanyol per incomplir els límits de contaminació i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aposta per reduir els llindars permesos de contaminació, de manera que Barcelona els superaria molt habitualment.

Paral·lelament, la Llei estatal del canvi climàtic estableix que totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran de comptar amb una ZBE abans del 2023 i, a més a més, la Generalitat ha decidit ampliar la mesura als municipis catalans de més de 20.000 residents el 2025.

Eloi Badia també ha confirmat que l'Ajuntament de Barcelona ja treballa en l’actualització de l’ordenança municipal de la ZBE, que es fa amb la implicació d'entitats, agents socials i ciutadania amb l'objectiu "d'assegurar-ne la implantació i millorar-la si fos necessari a través d’un procés de participació". La intenció és que la nova ordenança sigui una realitat abans d'acabar el mandat, el maig de l'any vinent.