Público
Público

100 dies d'exili: els CDRs demanen el retorn de l'Adri d'Esplugues sense les entitats independentistes

El grup de suport de l'Adrià Carrasco ha convocat una manifestació pels carrers de Barcelona per demanar el retorn de l'espluguenc de 25 anys i la retirada de les mesures preventives per a la Tània Carrasco. Més de 400 persones han caminat de Jardinets de Gràcia fins a Gran Via amb Passeig de Gràcia i han intentat arribar a la seu de la Delegació de Govern. L'entorn del grup de suport diuen estar en contacte amb la resta de grups en defensa dels exiliats de fa poc.#

La capçalera de la manifestació davant del cordó de seguretat que evitava l'entrada de la marxa a la delegació del Govern espanyol, al carrer Mallorca de Barcelona. Maria Rubio

Fa més de 100 dies que l'Adrià Carrasco, membre del CDR d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), està en parador desconegut, a l'exili, acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició pels talls de carretera organitzats pels comitès la passada Setmana Santa. També fa més de 100 dies que la Tamara Carrasco, de Viladecans (Baix Llobregat), va ser detinguda i portada a Madrid, i posteriorment deixada en llibertat amb l'obligació de no sortir de la seva vila, també per un pressumpte delicte de rebel·lió i terrorisme.

Aquest dilluns, el grup de suport de l'Adri, tal com el coneixen, ha convocat una manifestació a Barcelona per denunciar la repressió que han patit els activistes dels comitès. Més de 400 persones han caminat des dels Jardinets de Gràcia fins al carrer Mallorca amb Pau Claris amb crits de suport al jove espluguenc de 25 anys: "Escolta, Adri, et volem a casa!" O "Avui es l'Adri, demà pots ser tu".

A l'inici, els portaveus del grup de suport de l'Adrià Carrasco, Efren Blázquez i Tania González, han llegit un comunicat on denunciaven la situació dels dos activistes, que han considerat les mesures cautelars interposades contra la Tamara Carrasco com a "desorbitades" i han expressat el desig que l'Adrià sigui retornat: "Des de la matinada del 10 d'abril a Esplugues no hi som totes".

Els integrants del grup de suport han expressat les grans dificultats que tenen per mantenir el cas viu, ja que no compten amb el mateix suport a nivell de recursos i de cobertura mediàtica que la resta d'exiliats: "Sabem que l'Adri i la Tamara no són càrrecs polítics ni són reconeguts mediàticament, però pateixen la repressió igual", han dit Blázquez i González. Diuen estar en contacte amb les entitats sobiranistes de fa poc, qui estan recolzant als activistes. Aquest dilluns, tan Òmnium com l'ANC han fet retuits per promocionar la marxa, però cap figura mediàtica hi ha assistit. Sí que s'han vist algunes cares conegudes de l'òrbita de la CUP, com ara el diputat anticapitalista Vidal Aragonés.

La manifestació ha intentat arribar fins la Delegació del Govern, on s'estava duent a terme la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, però s'han trobat un cordó de Mossos d'Esquadra a l'accés per Mallorca barrant el pas. Uns pocs assistents han llançat als policies ous de pintura. El grup de suport ha desconvocat després de llegir el manifest a la cruïlla entre Gran Via de les Corts Catalanes i el Passeig de Gràcia. Un cop s'havia dissipat el gruix de gent, els Mossos d'Esquadra han identificat als organitzadors de la marxa, qui ho han denunciat per les xarxes socials.

Delicte de terrorisme

La manifestació pels activistes del CDR arriba després de dues setmanes de reactivació en la lluita per l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. El passat 14 de juliol la Model va ser l'escenari d'una massiva mobilització convocada per les entitats independentistes, després que els tribunals alemanys rebutgessin el delicte de rebel·lió per extraditar l'expresident cessat, Carles Puigdemont. A més, el jutge Pablo Llarena ha retirat les euroordres de tots els exdiputats a l'exili i els advocats dels presos han tornat a demanar el seu alliberament.

Els casos de l'Adria i la Tamara, però, es viuen amb l'afegit que tots dos estan acusats per terrorisme, un delicte que no s'imputa a cap dels polítics processats. L'Audiencia Nacional ja va descartar d'entrada l'acusació per terrorisme pel cas de la viladecanenca, però la Fiscalia encara té marge per reforçar la seva acusació. En el cas de l'Adrià Carrasco, un processament pel delicte de terrorisme suposaria una extradició immediata en cas que el jutge interposés una euroordre, ja que forma part de la trentena de delictes que la normativa europea contempla per ser d'obligada i immediata execució.


¿Te ha resultado interesante esta noticia?