Gairebé tres setmanes després del desallotjament exprés de l'edifici El Barco, els veïns continuen sense una solució permanent d'habitatge i denuncien la manca d'informació, de suport psicològic i d'ajudes econòmiques i, sobretot, l'opacitat dels procediments de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. "Ens van dir que estaven treballant per oferir-nos una solució, que aviat podríem entrar a viure en un pis. Però quan vam anar a buscar les claus, no n'hi havia, no existien. Ens van mentir", assegura en Saïd, pare d'una de les 38 famílies que habitaven l'immoble.

El passat 25 de març, l'Ajuntament d'Esplugues, governat pel PSC, va ordenar el desallotjament immediat d'El Barco, després de decretar el seu estat de ruïna arran les conclusions d'un informe tècnic extern que apuntava danys estructurals. "El dia 25, a les 12:15h, van venir els municipals i ens van dir que teníem una reunió urgent amb l'Ajuntament. Que havíem de sortir tota la família i que allà ens ho explicarien tot. Un cop allà, l'alcaldessa ens va dir que estàvem desnonats, que no podíem tornar a casa nostra. Només entrar i recollir el més imprescindible", explica en Saïd. Diverses famílies es van resistir en primera instància, però finalment van marxar totes el 28 de març al migdia.

Relats contradictoris

L'estudi tècnic per determinar les deficiències de l'edifici es va demanar després de la caiguda d'un fals sostre a finals de febrer. L'Ajuntament, però, ja feia temps que havia expropiat El Barco a l'anterior propietari, atès que se situa al Parc dels Torrents, en terrenys qualificats com a zona verda, i ja se sabia que hi havia danys estructurals en la finca.

Segons el veí, "l'antic propietari feia el que podia, reparava alguna cosa". "El que volia l'Ajuntament era enderrocar el bloc. Nosaltres mai vam arribar a pensar que seria una cosa imminent", afegeix. 

L'enginyer municipal José María González Lera va concretar que el formigó no es va poder analitzar perquè estava "desfet", mentre que el ferro dels forjats estava "completament degradat". En la revisió més exhaustiva de l'immoble es van observar "esquerdes longitudinals" d'abast incalculable.

En Saïd assegura que per a ells la caiguda del fals sostre no era "greu" i que molts pisos tenien "humitats", però que es podria "haver reparat". "Quan els operaris van descobrir un trosset, van trencar tot el fals sostre, el safareig...", sosté.

Per la seva part, el cap de l'oposició municipal, Roger Martínez (ERC), diu que els veïns ho van viure "com una mena d'emboscada". D'aquesta manera, més que posar en dubte els resultats de l'informe arquitectònic, desconfia de la "temporalitat dels fets".

"L'alcaldessa està dient que la Generalitat no col·labora, quan a nosaltres ens consta que el 21 de març es van posar en contacte amb la Generalitat per demanar instruccions. Per tant, l'informe ja el tenien. Si era tan urgent, l'edifici podria haver caigut el 21, el 22, el 23 o el 24. El relat que estan fent és molt contradictori, estan intentant fer campanya electoral a costa d'unes famílies que ho estan passant molt malament", afirma el regidor republicà. 

I continua: "Efectivament, l'informe entra per registre el 25 al matí. I el 25 al migdia els treuen. Llavors són les maneres de fer, que ens han semblat incorrectes com a mínim". Segons Martínez, des de l'oposició van proposar fer un segon informe per corroborar les conclusions de l'estudi arquitectònic, però que no el van voler executar. "A partir del que va passar a Badalona, hi ha un conveni amb els col·legis professionals i la Generalitat hagués pogut fer un segon informe gratuït, però es van enfadar dient-nos que si pensàvem que el seu estudi no era independent".

Més enllà del comunicat que es va publicar el dia del desallotjament, l'alcaldessa, Pilar Díaz (PSC), no es va pronunciar fins al 3 d'abril a través de les xarxes socials. En el seu missatge deia que "no hi havia alternativa" perquè l'edifici "podia col·lapsar en qualsevol moment". Segons Díaz, van dur a terme una actuació "avalada pels Bombers i per la Justícia" i les famílies "van ser acompanyades per equips excepcionals des del minut zero". 

En el vídeo, l'alcaldessa també carrega contra la Generalitat, al·legant que, malgrat tenir "la competència en habitatge", no hi ha hagut cap resposta: "zero habitatges i zero ajudes econòmiques". Martínez, per contrapartida, assegura que des del Govern van oferir "uns pisos tutelats" i que l'Ajuntament d'Esplugues els va rebutjar perquè "deien que havien trobat altres solucions".

La situació de les famílies

La nit del 25 de març, els veïns que van marxar d'El Barco van ser reallotjats en un alberg, on podien estar 48 hores, i es va activar el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), el servei d'atenció permanent i universal que atén en qualsevol escenari d'urgència social.

Malgrat això, en Saïd i la seva família van optar per distribuir-se en diverses cases de coneguts: "Teníem 48 hores, però l'endemà molts veïns no van tornar a l'alberg. Jo tinc quatre fills menors, no podíem estar allà". Després d'estar tres dies vivint a casa d'uns amics, es van traslladar a un hotel a Cornellà fins al 5 d'abril i més tard els van enviar a un aparthotel a Sant Joan Despí.

"Estem molt malament. Bosses amunt i avall. Els meus fills estudien a l'institut La Mallola d'Esplugues i la meva filla va a l'escola Joan Maragall. Estic de baixa des del dia 25, primer porto als nens i després a la nena. Estem amb un quadre d'estrès, encara no ho assimilem", relata. L'únic que vol, diu, és "tornar a la normalitat" i que els petits estiguin "tranquils".

"La intenció és que el dia 18 d'abril ja no hi hagi ningú en un hotel i que, per tant, s'hagin trobat solucions residencials. Nosaltres hem demanat que, per sentit comú, es prioritzin els habitatges a Esplugues per a les persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional o intel·lectual, com també els nens que estan escolaritzats allà", assevera el portaveu del grup de l'oposició.

Cal mencionar, també, que els veïns que vivien en règim de lloguer a l'edifici han rebut el cobrament de la mensualitat d'abril. En Saïd i la seva família han retornat la factura i asseguren que és una "vergonya", encara que hagi estat un "error" de l'entitat bancària.

Pel que fa a altres tipus de suport, en Saïd afirma que fins al moment no han rebut cap tipus de xec o tiquet restaurant: "Ens enviaven a la Baronda a buscar tàpers. Nosaltres estem fent el Ramadà. He d'anar a buscar el tàper a les quatre de la tarda per menjar-me'l a les nou? On l'escalfaré si soc en un hotel? És una inestabilitat constant".

La Baronda és una antiga fàbrica de ceràmica que va ser requalificada i actualment és la seu de diversos serveis municipals i un centre d'empreses. "La Baronda és just sota d'El Barco, la van reformar i ara hi ha oficines de l'Ajuntament i la productora del Jordi Évole. Hi ha una actitud erràtica amb aquestes coses. Aquest espai sí que funciona i El Barco s'han negat a conservar-lo", afegeix Martínez.

D'acord amb el que explica, dins de la Baronda hi ha un bar-restaurant on donaven àpats els primers dies, però teòricament haurien d'haver ofert targetes per a menjar. Pel que explica en Saïd, aquest procés encara no ha arrencat. "La gestió de tot això està sent poc empàtica", sentencia el regidor d'ERC.

A hores d'ara l'edifici El Barco continua en peu. L'oposició va provar de defensar-lo per la via patrimonial tot i que no estigués catalogat, però de moment la previsió és d'enderrocar-lo. Caldrà esperar per veure com es desenvolupa aquest procés i com evoluciona la situació de les 38 famílies que hi vivien.