Transportar mercaderies d'una ciutat o un municipi a un altre és una tasca que fa dècades, en funció de la distància entre ambdós, comportava dies o fins i tot setmanes de desplaçament. Aquesta era la feina dels traginers, que en lloc d'utilitzar vehicles de motor com ara, es movien en un carro tirat per cavalls, mules o burros, una eina també indispensable per a les feines del camp. El traginer transportava tota mena de productes i arribava a tots els racons del territori. Era un ofici molt arrelat a les comarques de la Catalunya Central, on cada any celebren la Festa dels Traginers de Balsareny, tot un homenatge a aquesta tradició.

Amb l'arribada dels vehicles de motor, l'ofici de traginer va quedar en un segon pla, però hi ha tota una tradició darrere que l'ha mantingut viu fins al punt de convertir-lo en una part molt important de la cultura tradicional catalana. De gener a pràcticament juny, cada cap de setmana desenes de traginers i tragineres de Catalunya, vestits del segle XIX i amb espardenyes de set vetes, surten al carrer amb els seus carros carregats de llenya, verdures, botes de vi i tota mena de guarniments per celebrar la festa dels Tres Tombs.

Històricament, l'ofici de traginer s'ha associat als homes. També la tradició de sortir vestit de traginer a les rues dels Tres Tombs, per l'esforç físic que comporta. No obstant, cada vegada són més les dones que es posen al capdavant d'un carro traginer, com la Tània Guasch. És de Valls (Alt Camps) i diu que això de ser traginera li ve de lluny. "La meva família sempre ha estat vinculada al món del cavall i a la tradició dels Tres Tombs, des del meu besavi, que era d'ofici traginer, al meu pare. Jo he seguit el llegat familiar", explica.

"No fa tants anys, les dones tragineres que hi havia a les rues dels Tres Tombs es podien comptar amb els dits d'una mà. Era impensable que una dona pogués ser traginera", diu. Per sort, això ha canviat. Guasch reflexiona que les tradicions evolucionen i cada vegada són més plurals, així com les diferents entitats que les representen. Posa d'exemple el fet casteller. "Si tirem trenta anys enrere, quantes dones pujaven a un castell? Poques, també les podies comptar amb els dits d'una mà. Avui, pràcticament hi ha el mateix nombre de dones que d'homes en un castell", assenyala. El mateix passa a les entitats i juntes de Tres Tombs, on "mai s'ha sentit exclosa", remarca.

Guasch, a més de traginera, és l'encarregada d'organitzar un dels Tres Tombs més populars de Catalunya, el de Valls. Durant molts anys va ser presidenta de la Federació Catalana dels Tres Tombs i actualment és la portaveu de la Coordinadora Tres Tombs de Tarragona. Explica que fer de traginera requereix molt d'esforç físic, però també destaca tot el que comporta organitzar una festa dels Tres Tombs . "Darrere de cada rua hi ha una feinada de por, vas enllaçant edició rere edició", assegura.

Falta de relleu generacional 

Una de les principals preocupacions de Guasch és la falta de relleu generacional. "Ser traginer és molt sacrificat i requereix dedicació", diu. Però hi ha esperança. Entre els joves traginers de Catalunya trobem Maria Castaño, que és traginera des dels 6 anys. Actualment en té 21. El seu pare és un aficionat dels cavalls i dels carros. Aquesta afició ha passat de pares a filles, i junts van d'una rua a una altra.

"Primer vaig aprendre a dominar el cavall des de dalt del carro, i quan em vaig veure en cor per fer-ho des de baix, no m'ho vaig pensar. M'agrada portar carros grans i seguir la tradició de l'ofici de traginer", assegura Castaño. Per fer-ho, sempre s'ha fixat en com ho feia el seu pare i sobretot la gent més gran, que són els que tenen més experiència. "Ningú t'ensenya a ser traginera, ni a girar el carro ni què fer quan l'animal s'aixeca, s'ha de sentir, et surt de dins", explica. La raó de ser d'un traginer és el cavall. Per a la Maria, el respecte i l'estima cap aquest és imprescindible.

Castaño ha estat vinculada als Tres Tombs i tot el seu entorn des de ben petita. Diu que sempre s'ha sentit integrada, però recorda que abans normalitzava situacions que ara ja no accepta. "Normalment, jo no acostumava a ocupar-me de les tasques més 'pesades', com posar els guarniments, aguantar el carro o carregar el cavall al camió. Tasques que era completament capaç de fer però que sempre feien ells per inèrcia. Fins que un dia vaig dir, per què no? Ara les faig sense que ningú m'ho qüestioni", reivindica.

"Cada vegada hi ha més dones a les rues, i no només són dones que van muntades dalt d'un cavall o un carro, com s'ha vist tradicionalment, també condueixen carros grans i amb una fila de cavalls llarga. Però encara queda feina per fet", conclou. Per la jove traginera, el millor moment de la temporada dels Tres Tombs és la baixada de la plaça del Blat de Valls. "És un tram complicat, amb dos tombs molt pronunciats i que no són fàcils, i menys quan portes un carro tan gran i amb tants cavalls. Jo vaig al capdavant i he de conduir els passos dels altres traginers que van darrere", acaba.