A la instal·lació 'Not dressed for conquering' d’Ines Doujak hi
apareixen tres personatges: un gos, un home i la sindicalista boliviana Domitia Barrios. L’obra va aixecar molta polèmica per la postura que evoca el sexe anal, però sobretot per la identificació que s’ha fet de la figura de l’home amb la del rei emèrit Joan Carles I. La peça havia de formar part de la mostra La bèstia i el sobirà al MACBA l’any 2015, però el director de l’equipament, Bartomeu Marí, va decidir cancel·lar la inauguració del muntatge per considerar inadequat el contingut de l’obra. Marí va sol·licitar als comissaris de la mostra que la retiressin, però ells (Hans D.Christ, Iris Dressler, Paul B. Preciado i Valentín Roma) s’hi van negar al·legant que s'hauria compromès la integritat conceptual de l'exposició, i que també s’hauria amenaçat la llibertat d’expressió.

Davant la situació, i les pressions de diverses entitats i associacions vinculades al món de l’art, així com dels mitjans de comunicació, la mostra finalment es va inaugurar dies després del que estava previst amb la peça de Doujak, i Bartomeu Marí va renunciar al seu càrrec. Un detall a tenir en compte és que aleshores, la presidenta d’honor del MACBA era la reina emèrita Doña Sofía. La peça de Doujak forma part de 'Censored', la col·lecció de l’empresari i periodista Tatxo Benet dedicada a reunir obres d’art que han patit diferents tipus de censura, i és una de les obres que es pot trobar a la mostra Línies vermelles. La censura a la col·lecció de Tatxo Benet que es pot visitar al Centre d’Art la Panera i al Museu de Lleida a partir d'aquest dissabte, 26 de setembre.

Aquesta exposició a cura de Cèlia del Diego (directora de la Panera) i el director de la col·lecció i galerista Benito Padilla permet descobrir per primera vegada aquesta singular col·lecció. El muntatge presenta un total de 31 peces on també és pot veure l’espectacular 'Shark' de David Cerny que representa Sadam Huseín dins una peixera; la instal·lació 'Always Franco' d’Eugenio Merino, la polèmica peça d’Abel Azcona sobre la pederastia o el treball de Clemente Bernad sobre el terrorisme d’ETA entre altres.

En defensa de la llibertat creativa

La peça que va inaugurar 'Censored' va ser 'Presos políticos en la España contemporánea' de Santiago Sierra (obra polèmica per haver estat retirada d’ARCO el 2018), però la col·lecció no és compromet amb cap posició política. "Això va més enllà d’una determinada ideologia, la col·lecció tracta de defensar la democràcia, les llibertats, els drets fonamentals i la creativitat. És cert que algunes de les obres de la col·lecció poden ser desagradables o generar incomoditat, però tolerar el que difereix dels nostres valors és un primer pas per aprofundir en la llibertat", sosté Tatxo Benet.

En la seva majoria, les obres de 'Censored' van ser creades durant la segona meitat de segle XX i el segle XXI, i són pintures, escultures, instal·lacions, gravats, fotografies i peces audiovisuals. Ara ja n’hi ha més d’un centenar i provenen d'Espanya, França, Turquia, Argentina, Xina, Estats Units... i totes tenen en comú haver patit la censura per motius polítics, religiosos, socials, morals o culturals. A 'Censored' cada peça té la seva història. "No importa tant el prestigi de l'obra o de l'artista", amb tot entre els artistes censurats es troben Francisco de Goya, Pablo Picasso, Robert Mapplethorpe, Andrés Serrano, León Ferrari, Marta Minujín o David Wojnarowicz. La composició de la mateixa tampoc ha tingut en compte el context expositiu, ni la solemnitat del lloc on s'hauria d'haver exposat cada peça.

Hi ha obres provinents del MoMa, la Tate Modern, de la Smithsonian Institution, del Guggenheim, dels espais i institucions més reconeguts i solvents del món, i totes elles s'agermanen amb altres que procedeixen de qualsevol barri, de qualsevol espai artístic on l'artista ha vist censurada la seva obra. El que realment importa és el fet que els artistes per una raó o una altra s'han vist obligats a retirar les seves peces i per extensió els hi han retallat les possibilitats de ser vistes. Aquesta recopilació no obeeix a dictàmens estètics, expositius, financers o dèries obsessives que sovint acompanyen a una col·lecció, sinó a una pauta inusitada i amb tot extraordinària: recuperar les obres que han estat jutjades per algú o "alguna cosa" i han "estat destinades a la inquietant i tremenda condemna del silenci i la invisibilitat", apunta Benito Padilla, cocurador de la mostra i director de la col·lecció.

On són els límits de la llibertat d’expressió?

Totes les peces de 'Censored' han topat amb la prohibició i amb els límits de la llibertat d’expressió, algunes de manera frontal i violenta, i d’altres d’una manera més subtil però igual de perjudicial. I és que la censura és molt més present en el món de l’art del que pugui semblar.

En aquest sentit, la directora de la Panera i curadora de la mostra argumenta que "Hans Haacke ha estat un artista pioner en denunciar la censura que s'ha tornat pràcticament estructural en el món de l'art: tan artistes com curadors han internalitzat les regles del joc, així com els museus d'art s'han equipat amb mecanismes preventius a fi que els projectes d'exposició que no atrauen multituds, que poden resultar controvertits i que poden acabar per ser perjudicials respecte al target de patrocinadors de la institució siguin desestimats d'entrada. És a dir, segons Haacke, "la censura no sols es manifesta quan es procedeix a retirar obres d'art de la seva exposició pública, sinó que, en realitat, aquests són els moments d'excepció. La censura es dóna generalment entre bastidors i és apriorística, tot disseminant-se en la forma menys detectable, eficaç i, al capdavall, nociva: l'autocensura, que continuadament practiquen (practiquem) els actors implicats en l'ecosistema artístic, sigui quina sigui la posició que s'hi ocupi".

A mig termini, 'Censored' tindrà el seu propi espai d’exhibició, però mentre segueix la recerca d’una ubicació, l’equip de la col·lecció seguirà organitzant exposicions temporals i treballant el caràcter internacional i plural d’un projecte únic en la defensa de la llibertat creativa.