La posada en escena de la nova llibreria Ona, dominada pel negre i el blanc, les obres d’art i el rostre de la model transexual Didi Maquiaveli segurament haurà sorprès als que s’esperaven alguna cosa més folklòrica, més com de Jocs Florals. Però la imatge no és l’únic element innovador d’aquesta llibreria. Quan es va decretar l’estat d’alarma, faltaven dies comptats per inaugurar-la. La Covid-19 només ha aconseguit endarrerir-ne l’apertura; però ara, els seus gairebé 1.000 metres quadrats ubicats al carrer Pau Claris, entre la Gran Via i el carrer Casp, la converteixen en la llibreria dedicada als llibres publicats en català més gran i moderna del país.

Les circumstàncies han provocat que a través de la plataforma llibreriesobertes.cat la llibreria comencés a vendre llibres abans d’haver aixecat la persiana, però és que tenir unes xarxes socials actives i una botiga virtual potent (que estarà en marxa a mitjans de juny) son alguns dels actius de la nova Ona per competir amb les grans distribuïdores.

Els llibres son el pal de paller d’Ona, però només admirant les parets i les peces d’art que en formen part, ja s’entrelluca que l’espai destil·la aspiracions de centre cultural. De fet ho serà amb la vènia de l’evolució de la pandèmia. Debats, xerrades, tallers d’escriptura, activitats vinculades al món de l’art, exposicions temporals i també concerts formaran part de la programació habitual de la llibreria. (Qui sap, potser l’escenari de la nova Ona permetrà que Enric Gomà i August Rafanell per fi es trobin, i intercanviïn idees lingüístiques).

L’empresari i periodista Tatxo Benet ha estat l’impulsor del projecte i afirma que el cansa una "miqueta" haver de justificar perquè a Ona només es troben llibres en català. "Sobretot perquè Ona existeix ja fa més de 60 anys i sempre venent llibres en català. Tots els comerços escullen què volen vendre. I nosaltres, el que volem és un aparador exclusiu de la literatura catalana", sosté Benet.

Lletraferit des que va aprendre a llegir, Tatxo Benet es va fer client de la llibreria Ona als anys 80 quan va arribar a Barcelona. La bona entesa amb la llibretera Montse Úbeda, i l’empenta de la seva dona Camino Quiroga, van fer que es decidís a tirar una endavant una nova Ona ambiciosa i amb ganes de marcar la diferència. "És un espai de productes culturals. Tenim una sala on podrem fer moltes coses, molts debats, moltes presentacions… un espai que volem que sigui molt interactiu, però clar, tot això ara està congelat", explica.

Una llibretera veterana al capdavant

Montserrat Úbeda és la encarregada de dirigir l’establiment. Aquesta llibretera vocacional, regenta des de l'any 2013 a Gràcia una versió reduïda del que havia estat la llibreria Ona al centre de la ciutat, promoguda l'any 1962 per Josep Espar Ticó, Ermengol Passola i, més endavant pel pare de la llibretera, Jordi Úbeda.

La oferta editorial es divideix en l'espai de literatura i no-ficció d'autor catalans o traduïts; la zona infantil i juvenil; la secció de música; i la dedicada a llibres d'artista i primeres edicions. Llibreters especialitzats en cada temàtica i tauletes per consultar les fitxes auguren bones recomanacions.

Sobre com han anat les coses durant el primer matí de la nova Ona, la responsable de prensa de la llibreria, Sílvia Sanjosé, ha explicat a Públic que quan han obert a les deu ja hi havia una petita cua, i que malgrat haver de mantenir les mesures de seguretat, han pogut mantenir el marge de 80 persones dins la llibreria.

Ara que la paraula poder està tan vigent a Barcelona, hi ha un detall que l’apertura de la nova Ona ha deixat clar: els llibres sí son poderosos. Pels lectors empedreïts, remenar llibres és una activitat tant plaent com caçar un bolet. Una primera edició de ‘La dona i els dies’ de Gabriel Ferrater pot generar la mateixa il·lusió que trobar un rovelló enmig de l’atapeït Montseny. I aquest plaer, Ona el vol servir.