L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no impulsarà una candidatura, l'anomenada "llista cívica", a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Així ho han decidit les seves bases per un marge estret a la consulta que els darrers dies ha portat a terme l'entitat. En concret, 3.758 socis -el 49,45% dels votants- s'hi han oposat, mentre que 3.660 (48,16%) hi ha votat a favor i hi ha hagut 181 vots en blanc (2,38%).

L'estret marge -menys de 100 vots de diferència- ha portat la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, a manifestar que "aquesta diferència mínima entre el no i el sí entenem que vol dir un no per ara, un no per aquestes eleccions del 12 de maig de 2024; però és un clar avís als partits".

El discurs de Feliu ha servit per tancar l'assemblea general de l'ANC, i també hi ha afegit que "el debat i el projecte han reactivat l'entitat i el coratge per plantejar-lo obertament i treballar-hi. Hem posat la Independència al centre de la nostra acció i al centre del debat del país". Per concloure, que "per això, en aquests moments la lluita és més viva que mai. Avui no s'acaba res".

La realitat, però, és que la proposta de concórrer al Parlament havia provocat fortes crítiques internes, tant de membres fundadors de l'ANC com d'alguns membres del secretariat, fins al punt que diversos han dimitit durant el procés. A més a més, l'avançament electorat decidit per Pere Aragonès aquesta setmana havia trastocat els plans de l'entitat, que comptava amb uns comicis previstos per a l'any vinent, de manera que disposaria d'uns quants mesos per donar a conèixer el projecte. De fet, la votació interna s'ha fet amb aquest escenari, però ni així s'ha imposat el sí.

Amb la renúncia de l'ANC, l'anomenat quart espai independentista quedarà limitat, com a molt, al projecte d'Alhora que impulsen l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera i a l'extrema dreta d'Aliança Catalana, sense que de moment cap enquesta els doni opcions d'obtenir representació.