BARCELONA. Els socialistes impulsen al Congrés dels Diputats una iniciativa per tal d'aconseguir que els ciutadans que ho desitgin es puguin adreçar a òrgans com el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes, la Casa Reial o el Tribunal Constitucional en llengua catalana, basca o  gallega i que el DNI, el passaport o el permís de conduir es puguin expedir de forma bilingüe a qualsevol part de l'Estat.

En aquest moment aquest tipus de tràmits administratius encara s'han de fer necessàriament en castellà i amb aquest canvi, diuen els socialistes, pretenen  "garantir més drets als ciutadans".

Aquest dilluns, el PSC ha informat que la seva diputada Meritxell Batet, ha presentat, juntament amb el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, i altres representants socialistes, una Proposició de Llei Orgànica en favor del reconeixement de "la pluralitat Lingüística a Espanya, a més d'una proposició no de llei sobre el tractament de les llengües cooficials a les pàgines web de l'Administració General de l'Estat i una sèrie de preguntes al Govern de l’Estat per conèixer com està la situació en aquest àmbit".

La llei “pretén desenvolupar l'article 3 de la Constitució, per tal que es doni naturalitat a l'existència del català i de les altres llengües cooficials diferents del castellà”. La iniciativa, ha explicat Batet, “té una dimensió simbòlica: que la riquesa que tenim sigui de consciència col·lectiva, que tots la sentim com a pròpia i que ens sentim orgullosos de la pluralitat”. “Això pot ajudar al coneixement i al reconeixement mutu i és un element de cohesió: és el que cridem cultura federal”, ha resumit.

Tot això, perquè “un òrgan que sigui competent en tot el territori de l'Estat no senti com a aliena una llengua cooficial”.

El text preveu també, explica el PSC, la creació del Consell de les Llengües d'Espanya, en el qual participaran el govern central i els de les comunitats autònomes. "Un òrgan per tant interadministratiu que vigilarà l'ús d'aquestes llengües cooficials", afirmen.