Público
Público

Els serveis socials de L'Hospitalet, en qüestió: mesos d'espera i sense atenció presencial per a famílies vulnerables

La PAH, l'Aliança per la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat de Llogateres lideren unes protestes que denuncien la manca de resposta de l'Ajuntament davant l'agreujament de l'emergència social. La saturació dels canals de comunicació i la demora dels tràmits aboca els usuaris a la incertesa

Concentrats davant l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per reclamar millores en els serveis socials municipals.
Concentrats davant l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per reclamar millores en els serveis socials municipals. Cedida a l'ACN

L'emergència social s'ha agreujat arran de la pandèmia i l'alça de preus provocada per una inflació en màxims històrics. Això impacta en cada vegada més famílies arreu de Catalunya, que acudeixen als serveis socials o entitats per demanar ajuda per pagar el lloguer, els subministraments o el menjar. Però en el cas de L'Hospitalet de Llobregat, l'Ajuntament no hi està podent donar resposta: és el que denuncien diverses organitzacions, que titllen la situació d'"insostenible" i reclamen que s'accelerin els tràmits més urgents.

No s'ha recuperat l'atenció presencial després de la pandèmia

En l'últim any, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança per la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat de Llogateres del municipi han detectat un increment d'habitants de la segona ciutat de Catalunya a les seves assemblees. Com la Djamila, que el desembre es va posar en contacte amb els serveis socials i no li donen cita fins al febrer, quan segurament Endesa ja li haurà tallat la llum. "Els informes de vulnerabilitat social triguen moltíssim, o no s'emeten. Un cop el tingui i li tornin la llum, passarà un temps", lamenta Diana Virgós, portaveu de la PAH.

La demora per les cites se suma a les dificultats per aconseguir-ne: la saturació del correu i un telèfon que no funciona no facilita l'accés de les famílies a aquest servei. A més, des de la pandèmia no s'ha recuperat l'atenció presencial en la primera visita, de manera que persones amb dificultats lingüístiques o d'altres tipus ho tenen molt complicat per comunicar-se amb l'Ajuntament. "O no hi tenen accés o triga molt, i això fa que una problemàtica urgent s'eternitzi", assenyala la portaveu de l'APE, Maria Campuzano.

Els col·lectius, que van protestar el passat desembre dins i fora del Ple municipal, assenyalen l"angoixa" que tot plegat genera als usuaris, en situació d'exclusió social. Com el cas d'una dona, amb un menor a càrrec, que des del setembre no té aigua i no sap quan la podrà recuperar.

"Bloqueig" de l'Ajuntament

Els serveis socials d'arreu estan gestionant unes peticions que no paren d'augmentar, però les entitats denuncien que a L'Hospitalet hi ha un "bloqueig" per implementar les mesures que reclamen. "Els altres ajuntaments s'han posat les piles davant una situació de pobresa i emergència habitacional cada cop més punyent, però aquest no", destaca Campuzano. 

Denuncien protocols incomprensibles que no s'apliquen a altres llocs

Les entitats neguen que estiguin assenyalant els treballadors del servei, sinó un equip de govern municipal que les veu com a "enemics" i que "no està prioritzant el bon funcionament dels serveis socials". Denuncien protocols incomprensibles i que no s'apliquen a altres llocs, com la negativa a què l'usuari tingui una còpia del seu propi informe de vulnerabilitat social.

Al novembre es van reunir amb Jesús Husillos, tinent d'alcaldia d'Equitat, Drets Socials i Recursos Humans de l'Ajuntament, però més enllà de reconèixer algunes disfuncions i "compromisos buits i molt generals", no hi va haver més resultats, lamenten. A dia d'avui no hi ha converses actives.

Públic s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de L'Hospitalet, però en el moment de tancar aquest article no havia donat resposta a les preguntes plantejades.

"La situació s'ha desbordat a molts nivells, una crisi que ja s'arrossegava s'ha agreujat i l'Ajuntament no ha invertit ni un euro més", critica Virgós. Els col·lectius reclamen més recursos, especialment per reforçar el personal dels serveis socials. Actualment només hi ha un treballador per gestionar les urgències: "Una sola persona no pot atendre totes les sol·licituds de la segona ciutat més gran de Catalunya".

"No poden deixar desemparada a la ciutadania. L'Ajuntament ha de detectar les necessitats dels habitants de la seva ciutat", conclou Virgós.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?