Ha costat però finalment els pressupostos estan en tramitació al Parlament. Després de mesos de negociació, els comptes han entrat a la cambra i aquest dimarts es votaran les esmenes a la totalitat, tot i que el Govern de Pere Aragonès té assegurats els suports perquè tirin endavant amb el pacte amb el PSC i els Comuns. Les xifres, però, no agraden al col·lectiu sanitari, que ha protagonitzat jornades de vaga i protestes en les últimes setmanes. Un dels motius és que els pressupostos destinen tan sols el 18% de la despesa en salut a l'atenció primària, incomplint el 25% recomanat per l'OMS i reclamat des de fa anys pel sector, especialment després de la pandèmia.

La campanya 25% Atenció Primària Ja, en marxa des del maig passat, ha expressat el seu malestar en un comunicat en què explica que la xifra anunciada suposa un punt més més que el 2022. És un augment de 279 milions d'euros "necessari però del tot insuficient".

Les organitzacions que en formen part, que són Amnistia Internacional Catalunya, Fòrum Català d'Atenció Primària (FOCAP), Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània, Metges de Catalunya i Rebel·lió Atenció Primària reclamaran als partits que modifiquin aquesta xifra durant la tramitació parlamentària, que s'allargarà unes setmanes. Ho faran en una roda de premsa aquest dimarts abans de l'inici del ple.

Les entitats presentaran al Parlament 38 mocions aprovades en diversos municipis que reclamen el 25% de despesa per l'atenció primària, i també mostraran el suport recollit a través de més de 3.000 signatures i el recolzament de 104 entitats.

En el comunicat, les organitzacions també es fan ressò de les declaracions dels representants polítics que s'havien compromès a destinar el 25% a la primària, com el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, el seu conseller de Salut, Manel Balcells, i diputats d'ERC, Junts, PSC, els Comuns, la CUP i el PP.

Durant el gener, metges i altres professionals sanitaris van fer vaga per la situació "insostenible" del sistema de salut públic a Catalunya, amb un crit d'alerta especial de l'atenció primària. La sobrecàrrega de feina, la falta de professionals i l'empitjorament de l'atenció als pacients que això comporta són algunes de les principals conseqüències de la situació. Actualment, el 35% de catalans han d'esperar entre 10 dies i un mes per una visita al CAP.