El moviment per l'habitatge en el seu conjunt ha organitzat una manifestació per aquest dissabte a Barcelona amb un lema ben explícit: "Abaixem els lloguers". La demanda, que s'ha convertit en una necessitat vital per a sectors cada cop més amplis de la societat, respon a l'encariment desbocat que han experimentat els arrendaments la darrera dècada.

Si posem el focus en la capital catalana, el preu dels lloguers signats durant el segon trimestre del 2024 és gairebé un 70% més elevat que els segellats durant el mateix període del 2014. En concret, si deu anys enrere els contractes d'arrendaments signats aquell trimestre pujaven de mitjana a 667,89 euros -sempre segons les dades de l'Agència Catalana de l'Habitatge a partir de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl)-, actualment el preu s'eleva a 1131,75. En el conjunt de Catalunya, l'alça és del 55,7%, ja que en aquests temps els nous lloguers han passat dels 528,41 euros als 822,9.

Tenint en compte que al voltant del 25% de la població catalana viu de lloguer, xifra que s'eleva al 40% en el cas de la capital, és fàcil entendre fins a quin punt aquests encariments han impactat en milions de persones. A més a més, l'evolució dels preus està totalment deslligada del creixement dels salaris i, fins i tot, de la inflació.

A tota Catalunya, segons les dades més recents de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, el salari mitjà ha passat dels 25.177 euros bruts del 2013 als 29.313 del 2022, és a dir, un creixement nominal del 16,4%, gairebé 40 punts inferior a l'increment dels lloguers. En el cas de Barcelona, en el mateix temps ha evolucionat dels 28.781 euros bruts als 33.837, el que suposa una alça del 17,5%. Ras i curt, en termes relatius el lloguer mitjà a la ciutat ha crescut quatre vegades més que els sous en l'última dècada.

Pel que fa a la inflació, des del 2014 fins al juny d'enguany l'IPC acumulat en el conjunt de Catalunya és del 25,2%, el mateix nivell que a la província Barcelona. En qualsevol cas, el seu creixement queda clarament per sota de la meitat del que ha viscut el preu del lloguer.

Descens quan hi ha regulació

En els darrers deu anys, la tendència del preu dels lloguers ha estat clarament alcista, si bé en alguns moments ha tendit a la baixa, fonamentalment quan s'han aplicat mecanismes de control de preus. L'encariment es frena el 2020, quan arriba una pandèmia que, entre d'altres qüestions, estronca el negoci dels pisos turístics, i es consolida cap al final d'aquell any, quan entra en vigor la llei catalana per regular els preus.

En concret, els preus a Barcelona va caure dels 979 euros de mitjana pels contractes signats el tercer trimestre del 2020 als 934 el darrer trimestre del 2021. En el conjunt de Catalunya, en el mateix període van passar dels 745 euros mensuals a 733. El març del 2022, el Tribunal Constitucional va tombar la regulació catalana de preus, fet que va provocar que a partir d'aleshores els lloguers es disparessin.

El quart trimestre del 2022, per exemple, a Barcelona havien arribat als 1.077 euros, 144 més que un any enrere, mentre que a Catalunya van enfilar-se fins als 815, 78 més. La pujada dels preus seguiria durant tot el 2023 i el primer trimestre d'enguany, que van marcar el rècord de 1.193 euros a Barcelona i de 867 a Catalunya.

En el segon trimestre del 2024, però, la tendència ha canviat i els preus mitjans dels nous lloguers han caigut una mica més del 5% tant a Barcelona (1.131,75 euros), com a Catalunya (823). El descens coincideix amb el primer trimestre d'aplicació del topall de preus a les zones tensionades, una mesura derivada de la llei estatal de l'habitatge. Com a mínim l'última dècada, a Catalunya els lloguers han experimentat rebaixes quan s'han regulat els preus i s'han disparat quan no s'ha fet.