Els llibreters catalans preveuen que aquest 23 d'abril una Diada de Sant Jordi "espectacular" en caure en dilluns, dia laborable, i que s'hagi perllongat pràcticament des de divendres passat, i amb una distribució més àmplia i esponjada de les parades, i una facturació similar a la de l'any passat, que va ser de 21,8 milions.

Després d'aconseguir un acord amb l'Ajuntament de Barcelona, aquest Sant Jordi serà una festa més àmplia que les anteriors, després de conquistar més metres en l'avinguda Diagonal de Barcelona i estrenar un tram al carrer Consell de Cent, la qual cosa conformarà una espècie de circuit tancat en la seva unió amb la Rambla Catalunya.

Milions de persones als carrers

A banda dels ciutadans que ompliran les places i carrers de ciutats i pobles d'arreu de Catalunya al voltant de les parades de llibres i roses, es preveu que entre 1,2 i 1,5 milions de persones es concentraran a Les Rambles, la Rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, així que per evitar aglomeracions i respectar els nivells de seguretat que exigeix l'alerta antiterrorista, s'ha previst un dispositiu amb una circulació més fluïda, amb més espai entre parades.

Concretament, Barcelona comptarà amb un miler de parades de llibres, 980 en total, amb una major concentració en l'Eixample --amb 566 autoritzacions-- i Ciutat Vella --amb 250--.

Per aquest Sant Jordi, al contrari del que va passar en edicions anteriors, els llibreters han evitat fer pronòstics econòmics, encara que han previst que podria ser una festa espectacular, especialment si la meteorologia acompanya.

Encara així, el passat Sant Jordi, que va caure en diumenge, va aconseguir vendre entorn d'un milió i mig de llibres i facturar 21,8 milions d'euros, una quantitat que els llibreters esperen repetir després dels dos últims anys de bones xifres.

Entre els temes favorits de la jornada, aquest Sant Jordi registrarà un 'boom' de thrillers, de novel·la negra i 'domestic noir', així com molta presència de la novel·lística i l'assaig feminista.

Els llibres sobre el procés sobiranista tornaran a tenir el seu espai en la jornada, un tema que està especialment en auge des del passat octubre.

A diferència d'altres anys, Sant Jordi començarà estrenant un desdejuni d'escriptors i editors al Palau de la Virreina, hereu del que se celebrava a l'Hotel Regina després de la seva cancel·lació el passat any.

Més llibres en català

Entre el 2013 i el 2016, l'edició de llibres a l'Estat espanyol ha augmentat en un 12%, mentre que la dels escrits en llengua catalana ha crescut en un 27%. La llengua catalana, doncs, ha passat de representar el 8% del total de llibres editats a un 9%. Tot i així, està gairebé un punt per sota del màxim que va arribar a suposar des que existeixen estadístiques, ja que el 2011 va arribar a representar un 10%, segons dades facilitades pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

L'edició de llibres a Espanya ha sofert, segons la mateixa font, un descens important des que es va aconseguir el màxim històric des que hi ha dades oficials amb 96.862 exemplars el 2011. No obstant això, el sector s'ha anat recuperant molt lentament durant els tres últims exercicis.

Un dels principals factors que determinen el pes d'una llengua, segons els experts, és el nombre de llibres editats en aquesta llengua. En aquest sentit, el català ha anat guanyant terreny des de l'any 2013, moment en el qual el moviment independentista ja s'havia massificat de forma evident. Aquell any, en el qual el Parlament va aprovar la "Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble català", es van editar 6.182 llibres en català.

Un any després, el president de la Generalitat, Artus Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, que el Tribunal Constitucional va voler suspendre i va ser substituit per un procés participatiu, del del 9N, en el qual van participar més de dos milions de persones. El nombre de llibres publicats en català va créixer fins els 6.485. El 2015 es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i els partits independentistes de Junts Pel Sí i la CUP van agrupar forces per governar. Aquell any, l'edició de llibres en català es va situar en els 7.346.

Durant l'exercici del 2015, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat Catalana va començar a preguntar per la independència en els seus baròmetres amb aquesta qüestió: "Vol que Catalunya es converteixi en un estat independent?". El resultat del primer baròmetre (març de 2015) va ser d'un 44 a 48% favorable al no. L'últim disponible data de gener de 2018 i el percentatge segueix sent favorable al no per un 41 a 54%.

En 2016, Artur Mas va fer un pas al costat per exigència de la CUP i va cedir el càrrec a Carles Puigdemont, qui va continuar apostant per la celebració d'un referèndum al que aviat va posar data. El procés independentista va continuar avançant. També l'edició de llibres en català, que va arribar als 7.873 en 2016.

La xifra de 2017 encara no ha estat publicada pel Ministeri d'Educació, però les dades provisionals que utilitza l'agència ISBN apunten un nou augment pel 2017, quan es va produir el màxim apogeu de l'independentisme català: la celebració de l'1-O, l'aplicació de l'article155 que va suposar la intervenció del govern de la Generalitat per part de l'Estat, la destitució del govern, la dissolució del Parlament, la convocatoria d'eleccions per part de Mariano Rajoy, els presos polítics i l'exili del president Carles Puigdemont en companyia de quatre dels consellers del seu equip de govern.

Llengua pròpia i habitual

L'evolució en l'edició i venda de llibres en català contrasta amb les dels estudis sobre el percentatge de persones que consideren com a "pròpia" la llengua catalana i els qui la utilitzen habitualment.  

Segons  el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya,  a la pregunta: "Pot indicar-me quin és la seva llengua? Ens referim a quin és la llengua que vostè considera com a pròpia"; una mitjana d'un 58% de les persones enquestades van contestar català i un 32% castellà. Això va succeir el 2013. Des d'aleshores, els percentatges han anat variant i el 2016 els qui van contestar català van representar un 44%, mentre la resposta de castellà va ser triada per un 40%.

Respecte a la llengua habitual, el Centre d'Estudis d'Opinió planteja la següent qüestió: "Pot indicar-me quin és la seva llengua habitual? Ens referim a la llengua que parla més sovint". A aquesta pregunta, en 2013, una mitjana del 58% va respondre català i un 31% castellà. En 2016 es repeteixen els descensos: el 42% va respondre català i el 37% va dir castellà.

En l'actualitat, segons l'últim baròmetre (gener de 2018), tant els qui consideren el  català la seva llengua com els qui la utilitzen de forma habitual suposen un 33% del total de les persones enquestades.