El mateix tribunal de l'Audiència Provincial de Navarra que va acaparar titulars amb la seva controvertida sentència als membres de 'La Manada' ha dictat una altra sentència amb la qual absol del delicte d'homicidi en grau de temptativa a un home que va atacar amb un ganivet i després va tractar d'escanyar a la seva dona, davant dels seus fills de tres i sis anys. Els magistrats estableixen una condemna només de 10 mesos de presó per a l'autor per "un delicte de maltractament ocasional".

D'aquesta forma, a la sentència —a la qual ha tingut accés Público— rebaixa substancialment les peticions de Fiscalia (vuit anys i mig de presó, i 10 d'allunyament de la víctima) i acusació particular (10 anys de presó, 12 d'allunyament també als fills i suspensió de la pàtria potestat durant el temps de la condemna). Fins i tot la pena és menor que la sol·licitada de forma subsidiària per la defensa, que demanava la lliure absolució o en defecte dos anys de presó per lesions en l'àmbit familiar.

Els magistrats que signen la sentència són José Francisco Cobo Sáenz —president de la Secció Segona i ponent de la sentència—, Ricardo Javier González (autor del polèmic vot particular de la sentència de 'la Manada' amb el qual demanava l'absolució de tots els membres del grup excepte per un delicte de robatori) i Raquel Fernandino Nosti, qui va ser clau per deixar als sevillans de 'La Manada' en llibertat provisional.

En aquesta ocasió, els fets, que recull la sentència com a "provats", van tenir lloc al domicili familiar situat a la localitat navarresa de Lodosa el 22 de juny de 2017, quan tots dos portaven ja sis mesos separats, i tres dies abans de signar els papers del divorci. Ell havia anat al domicili familiar on vivien la seva exparella i els nens a desmuntar un ordinador. En presència dels nens, tots dos progenitors es van endinsar en una "forta discussió".

"En un moment donat", resa literalment la sentència a l'apartat de fets provats, "el processat es va dirigir a la cuina d'on va agafar un ganivet d'uns 15 cm. de fulla i va sortir precipitadament, dirigint-se cap a [la dona], portant a la seva mà dreta el ganivet, que va esgrimir dirigint-ho cap a ella, sent conscient que amb tal acció podia posar en perill la seva vida".

Llavors es va produir un forcejament: ella va intentar protegir-se i treure-li el ganivet, i va acabar amb "una ferida incisa molt superficial, d'1 cm de trajectòria lineal irregular". Tots dos van caure a terra i "el processat", diu literalment la sentència, "va estrènyer amb la seva mà esquerra el coll de [la dona] pressionant fortament a la zona peritraqueal, fins que va comprovar que aquesta gesticulava angoixantment, li estava fent mal, tossia, i igualment li faltava l'aire i en veure el seu creixent estat d'asfíxia, de manera conscient i voluntària va deixar d'estrènyer el coll, posant fi a la situació de perill per a la seva vida".

L'incident va ser presenciat pels nens i almenys en una ocasió la nena, de sis anys, va cridar dirigint-se al seu pare: "Deixa-la, no la matis". Aquest extrem, com tots els narrats fins a aquí, també està reconegut com a fet provat.

De tentativa d'homicidi a maltracte ocasional

En la mateixa sentència, els magistrats reconeixen que "els fets declarats provats són constitutius d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa" (articles 138.1 i 16 del Codi Penal), però a continuació matisen que aquesta temptativa "va ser desistida de forma eficaç" —és a dir, l'home no va matar al final a la dona ni amb el ganivet ni asfixiant-la, encara que a punt va estar de fer-ho tal com es recull a la sentència als "fets provats"—, ja que es basen en la "doctrina jurisprudencial" per condemnar a l'autor per un mer "delicte de maltractament ocasional en la seva modalitat de causació de lesions de menor gravetat en l'àmbit de violència sobre la dona" (articles 153.1 i 3 del Codi Penal).

Els jutges posen el focus especialment en el fet que l'home, tot i que queda provada la seva conducta, desisteix "de manera lliure i voluntària" de matar-la quan ella es queda sense oxigen. Ni en una, ni en dues, ni en tres: en fins a vuit ocasions remarquen que el marit, "de forma lliure i voluntària" o "voluntàriament", decideix no matar-la: es tracta del principal argument per condemnar al responsable a només 10 mesos de presó.

És més, arriben a apreciar que no existeix voluntat de consumar l'homicidi: "Com diem, el processat, qui tenia a la seva disposició el ganivet abans referit, de manera lliure i voluntària, no va continuar amb la reiteració o insistència en actes dirigits a aconseguir la mort de [la dona]; per aquest motiu va cessar la situació de perill per a la seva vida, i la causa directa de la no producció de resultat mortal no va ser altra que la voluntària interrupció, per part d'aquest, dels actes que haguessin pogut causar l'efectiva mort" de la víctima.

"Considerem concurrent el desistiment, en la seva modalitat omissible, que eximeix de la responsabilitat per homicidi", destaquen.

Així mateix, els magistrats de la Secció Segona de l'Audiència de Navarra esgrimeixen una sèrie de raonaments que rebaixen la responsabilitat de l'atacant. Destaquen, d'una banda, "la presència amb certa regularitat del processat en l'habitatge que va constituir el domicili familiar" i el "règim consensuat" en la seva separació. També analitzen amb detall el "quadre d'ansietat" de l'home.

D'altra banda, reconeixen que la ferida que ell li va produir a ella amb el ganivet, encara que superficial, "és compatible amb una defensa de la víctima" i per tant va haver-hi forcejament; i que va haver-hi un intent d'asfíxia amb una mà, "una situació veritablement angoixant, aclaparant, estressant" per a la víctima, reconeixen els magistrats.

Els magistrats declaren provat que la dona "una vegada incorporada, després d'haver patit l'angoixant situació relatada, va sortir a la terrassa de la cuina amb els nens, demanant ajuda a crits, mentre el processat romania a l'interior de la cuina, demanant-los que entressin". "Quan [la dona] va tornar a l'interior de la cuina, el processat li va demanar que li perdonés pel que havia fet, pregant-li que no el denunciés i marxant de l'habitatge, després de tractar d'acomiadar-se dels nens".

En resum, a l'home se'l condemna per "maltractament ocasional" amb les "agreujants específiques d'haver ocorregut el fet en presència de menors, amb utilització d'arma blanca i al domicili comú, així com la circumstància atenuant simple de trastorn mental", atès que s'ha demostrat que estava sotmès a estrès i tractament psiquiàtric.

I els menors?

L'Audiència de Navarra condemna a l'home, a més, a una inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat sobre els dos fills de la parella durant dos anys i sis mesos.

Tanmateix, se li imposa la prohibició d'acostar-se a menys de 500 metres dels nens i de la dona durant dos anys, 10 mesos i 15 dies, utilitzant "el mateix criteri de proporcionalitat que s'ha emprat a l'efecte de fixar la pena privativa de llibertat".

És a dir, ni la filla major ni el més petit tindran més de 10 anys quan el pare, el mateix que segons els "fets provats" va apunyalar i va intentar asfixiar a la seva mare, recuperarà la pàtria potestat i tornarà a tenir ple accés a ells.