La designació de la ciutat de Barcelona com a seu de la Copa Amèrica de Vela l’any 2024 ha destapat un discurs optimista sobre la possibilitat que l’esdeveniment esportiu es converteixi en un símbol de la recuperació econòmica de la capital catalana i una eina per projectar-la al món després de l’impuls que va suposar fa 30 anys la celebració dels Jocs Olímpics. Durant la presentació de la competició, que va tenir lloc al World Trade Center, les autoritats van oferir alguns detalls sobre l’impacte econòmic de la cita, xifrat en 1.000 milions d’euros, amb una inversió necessària de 70 milions d’euros.

Més enllà d’aquests suposats beneficis econòmics per la celebració de l’esdeveniment, la xifra ha obert el debat sobre la veracitat, la transparència i el rigor d’aquests informes, dels quals la majoria d’ells es desconeix la font d’elaboració i la metodologia emprada. "Són estudis qüestionables en la quantitat i la qualitat", explica Eugeni Osácar, director d’investigació del CETT, el centre universitari de referència de la Universitat de Barcelona (UB).

Osácar adverteix que les dades que plantegen impactes directes i indirectes, com en els casos de l’ampliació de l’aeroport del Prat, el Mobile World Congress o la Copa Amèrica de Vela, "són, com a mínim discutibles i no les acostumo a utilitzar bàsicament pels dubtes i recels que m’acostumen a provocar".

La bombolla de ‘Joc de Trons’

Com a exemple de les pràctiques d’algunes administracions amb l’impacte dels esdeveniments, Osácar al·ludeix al rodatge a Girona d’escenes de Joc de Trons. "En aquell cas, l’impacte es va traduir en ressò mediàtic, construint titulars de xarxes socials, que feien referència a les mencions de l’acte a internet".

L’expert comenta que les administracions s’han posat acord, en aquest cas, per promocionar la Copa Amèrica de Vela, però "els informes són poc rigorosos i les dades es publiquen sense reserves". Mirant cap a l’edició valenciana de la competició, Osácar precisa que "l’especulació immobiliària va superar qualsevol intent de crear un projecte transformador de la ciutat". "Difícil de calcular i amb molt d’interès a inflar les dades". Aquesta és la definició que fa dels informes habituals per avalar les celebracions multitudinàries, Sergi Cutillas, economista i fundador d’Ekona, una cooperativa orientada a la innovació econòmica.

En aquest sentit, Cutillas advoca per fer servir indicadors més objectius, que una vegada finalitzat l’esdeveniment, permetrien calibrar millor el seu èxit. Així, menciona aspectes com la xifra de visitants, la inversió que generen aquests, els vols, les places hoteleres, els àpats o les compres a les botigues. En una frase, defensa la validesa dels estudis economètrics.

Fent una aproximació a una despesa mitjana diària per turista de 300 euros, Cutillas recorda que un esdeveniment com la Copa Amèrica de Vela, per complir les expectatives d’impacte establertes, necessitaria rebre 1 milió de persones, xifra que qualifica d’"irreal". L’economista creu que els informes que acompanyen aquestes iniciatives responen a una lògica basada en l’enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme. "Són projectes que es basen en el benefici econòmic a curt termini i fer diners sense tenir gaire en compte la sostenibilitat". Cutillas afegeix que, a l’hora de fer difusió de la iniciativa i el seu impacte se segueix "la dinàmica del comissionista, generant boles de deute, en les quals es barregen ingressos i inversions". Com a indicatiu, l’expert precisa que l’impacte previst de la Copa Amèrica de Vela de 1.000 milions d’euros es troba més de tres vegades per sobre de l’import destinat enguany a l'atenció primària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes dues veus qüestionen aquests vaticinis de la Copa Amèrica de Vela, centrant-se en dos elements: les dificultats financeres patides per dues de les anteriors seus de la competició (València i la localitat neozelandesa d’Auckland) i la manca d’informació sobre qui aportarà la inversió necessària i la fórmula per amortitzar-la.

En una línia similar, l’antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), José Mansilla troba a faltar més transparència sobre qui finançarà les inversions i alerta que l’informe del suposat impacte econòmic només es basa en suposicions. Amb relació a la necessitat d’assumir la celebració de grans cites, puntualitza que esdeveniments d’aquest caràcter, "últimament els han organitzat països amb poca tradició democràtica com Qatar, Rússia o la Xina". Per tot plegat, l’antropòleg creu que la Copa Amèrica de Vela tan sols és un signe més d’una aposta per replicar un model de massificació turística, un creixement de la contaminació i una saturació de l’espai públic.

Suport dels sectors econòmics

La decisió d’acollir la Copa Amèrica de Vela ha rebut l’adhesió dels sectors econòmics, especialment els més afectats per les restriccions de la pandèmia. El Gremi d’Hotels de Barcelona confia que l’increment de les reserves serveixin per consolidar l’ocupació de la ciutat, mentre que el Gremi de Restauració, tal com assegura el seu director, Roger Pallarols, veu "una oportunitat de tornar a posar Barcelona on li correspon que és en el lideratge de les grans ciutats d'Europa i del món".

Per la seva banda, Turisme de Barcelona preveu que l’esdeveniment jugui un paper clau en la promoció internacional de la ciutat. El seu president, Eduard Torres, remarca que "la celebració va molt més enllà de l'organització de la prova esportiva i tindrà un impacte molt important relacionat amb el model econòmic i de l'economia blava que estem defensant des de diferents àmbits".

Determinats àmbits socials i veïnals lamenten que decisions com la celebració de la Copa Amèrica de Vela siguin una tornada enrere a l’estratègia iniciada per l’Ajuntament de Barcelona per impulsar una ciutat més sostenible amb l’aprovació de mesures com la Zona de Baixes Emissions (ZBE) o el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat). Alguns hi veuen l'ombra de les eleccions municipals, que tindran lloc d’aquí poc més d’un any.