"Sense terminis però sense dilacions innecessàries", amb aquestes paraules fixava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el tempo amb què havia de transcórrer la nova etapa de la taula de diàleg i negociació entre els governs espanyol i català per intentar la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Una nova etapa inaugurada el 15 de setembre passat a Barcelona amb la reunió entre la delegació del Govern espanyol -encapçalada pel mateix president Pedro Sánchez- i la catalana -encapçalada per Aragonès, però sense participació dels consellers de Junts, després d'una nova baralla entre els socis del Govern d'ERC i Junts-. I així va començar a caminar la nova taula de diàleg amb tasques que ja es van anunciar com a "complexes" i "discretes". Una discreció que segons el Govern no busca "l'opacitat" sinó "l'eficiència en la negociació evitant turbulències mediàtiques".

Però una cosa és que no hi hagi terminis i una altra de ben diferent és que la sensació de paràlisi existeix i és evident. Fonts del Govern reconeixen que "estem fora de termini" pel que fa a la convocatòria de la segona reunió de l'actual mesa de negociació entre governs. Les expectatives a la Generalitat eren haver-la pogut convocar després de Reis. I això, malgrat l'absència de calendari públic, imprimeix una sensació de bloqueig i de carreró sense sortida.

Acord pel català i reunió frustrada la darrera setmana

Ara bé, això no vol dir que no s'hagi treballat intensament en la negociació entre els equips que lideren la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, per part catalana, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, per part espanyola. Com tampoc no vol dir que no hi hagi hagut avenços i fins i tot algun acord. Concretament, segons ha pogut saber Públic, n'hi ha hagut un sobre el "blindatge" i impuls del català. Un acord que no ha suposat l'activació de la nova reunió perquè des del Govern es considera insuficient per a convocar-la, perquè no entra en el fons de la qüestió de la resolució del conflicte polític, però que pot donar una empenta a la negociació.

De fet, fonts de la negociació consultades admeten que -si s'hagués donat per suficient l'acord del català- el Govern espanyol estava disposat a asseure's a la taula d'una nova reunió pública aquesta mateixa setmana passada, i fins i tot s'havia perfilat una data per a la trobada al voltant de dijous passat. La "insuficiència de l'acord" per al Govern i l'agenda internacional de Pedro Sánchez, que aquesta setmana ha hagut de participar a la cimera europea sobre la crisi energètica –tot i que no està previst que els presidents participin a totes les reunions i és probable que no ho facin en la propera convocatòria-, han propiciat un nou ajornament, mentre es continua treballant per aconseguir més avenços, encara que sigui de mínims, que satisfacin les dues parts.

Blindatge i impuls del català

Respecte a l'acord del català a què segons diverses fonts del Govern i d'ERC s'hauria arribat, la discreció que impera a la negociació impedeix tenir accés al contingut explícit plasmat en un document, l'existència del qual sí que ha pogut ser corroborada. Però la idea marc que plana sobre aquest tema és que s'estipulin mesures en defensa i per a l'enfortiment del català en el marc d'un Estat plurilingüe i el seu "reconeixement". Alguna font apunta a la possibilitat que aquest acord inclou no només l'actuació a Catalunya, sinó també a Madrid, amb la possibilitat de l'ús del català en institucions de l'Estat. Tot i que aquest punt no ha pogut ser confirmat per Públic. Cal recordar la reivindicació històrica del catalanisme per a l'ús del català en fòrums com el Congrés dels Diputats o fins i tot al Parlament Europeu, on ara mateix està prohibit intervenir en català.

Encara que l'acord sobre la llengua catalana no entri de ple en l'objectiu central que, segons la part catalana, ha de tenir la taula de diàleg per a la resolució del conflicte, cal no oblidar la importància i el pes que a Catalunya té la derivada lingüística. Més en aquests moments, amb una alta tensió al voltant de la sentència judicial que obliga a impartir el 25% de classes en castellà a les escoles catalanes, carregant-se el model d'immersió lingüística en català de les últimes tres dècades i que entrarà en vigor a partir d'aquest dilluns.

Un tema que aquest dijous va provocar un terratrèmol polític després que sectors de Junts i de l'independentisme reaccionessin abruptament contra l'acord que el partit de Carles Puigdemont va signar amb ERC, PSC i En Comú Podem per a una modificació legislativa que blindi la immersió en català, però també doni carta de naturalesa al castellà com a llengua d'ús a l'escola (un fet que ja és una realitat als centres escolars). Junts va decidir, hores després de signar l'acord, "congelar" la seva participació a causa de la pressió i la divisió interna.

Esborranys per canalitzar el fons del conflicte

L'acord aconseguit a la taula de diàleg sobre el català és valorat des del Govern com un pas important, no només pel contingut, sinó per poder "establir una cadena de confiança". Però, malgrat un cert debat intern entre els republicans, s'ha acabat descartant ja que "no és a la línia del fons de la qüestió que no és altra que la resolució del conflicte polític". Un objectiu que per a la part catalana de la negociació passa per algun tipus de plantejament que permeti exercir el dret a decidir dels catalans i que suposi la retirada de les causes contra els més de 3.000 independentistes encausats judicialment. En paraules dels independentistes, el dret d'autodeterminació i l'amnistia.

Al Govern admeten l'"extrema dificultat" per plasmar aquesta qüestió encara que sigui en un primer acord de mínims amb el Govern espanyol, però apel·len fins i tot a "la imaginació" per aconseguir un principi d'acord que pugui desbloquejar la negociació. "Ningú va dir que això seria ni ràpid ni fàcil", recorden.

Fonts de la negociació reconeixen que hi va haver aproximació en aquest tema amb algun redactat que abans de Nadal permetia albergar cauteloses esperances per a la nova convocatòria de reunió. Però el document, o els documents, plantejats han quedat de moment en esborrany i no han estat acceptats pel Govern estatal. Tot i que novament l'hermetisme s'imposa en allò concret, el plantejament aniria entorn de plasmar la necessitat d'una solució "dialogada" i "democràtica" del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.

Nova reunió abans de Setmana Santa?

La taula de diàleg continua malgrat tot sense data. Encara que el nou deadline seria la Setmana Santa. A la pregunta als dirigents d'Esquerra sobre si es podria tancar un acord "suficient" i per tant convocar una nova reunió de la taula de diàleg abans de Setmana Santa, s'imposa un silenci còmplice sense acceptar ni negar el termini. Això sí, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, insisteix que no hi haurà reunió que valgui sense acords tangibles. "No té sentit fer-la per a una foto", assegura. "El que és important no són les dates o les reunions sinó el contingut i els resultats", reafirma.

Però el cert és que treure la taula de diàleg de l'actual bloqueig ja és una prioritat i genera preocupació i enuig a les files republicanes. A la direcció del partit admeten que la conjuntura no ha ajudat amb situacions com la pandèmia, les eleccions a Castella i Lleó, i ara la guerra a Ucraïna i la seva derivada de la crisi energètica. Per això, a Esquerra es considera que cal aïllar la taula de negociació de l'actualitat. "Sempre hi haurà temes urgents, però el conflicte amb Catalunya continua sent un tema que l'Estat ha de veure com a prioritari a resoldre'l", asseguren.

El proper obstacle per complir amb el pla anhelat de Setmana Santa pot ser que per a aquestes dates es preveu una nova i forta tempesta política per l'obertura de judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per un presumpte cas d'irregularitats comptables.

Subirats admet el compromís abans de l'estiu

En canvi, el ministre d'Universitats Joan Subirats posa sobre la taula un nou termini estiuenc per a la reunió de la taula de diàleg. Subirats ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que el "compromís" és que la taula es reuneixi abans de l'estiu. El titular d'Universitats s'ha limitat a desitjar que sigui així i ha assegurat que és un tema que no han tractat al Consell de Ministres. Preguntat per si la carpeta catalana encara és prioritària, ha dit que ho és en tant que tema polític sense resoldre: "Però les carpetes no deixen de créixer. Hi ha la carpeta catalana, però ara també la del conflicte a Europa, el tema energètic i una nova carpeta que és el tema del Sàhara".

Vilalta pressiona en aquest sentit el Govern espanyol i li adverteix que "no busqui excuses" per poder convocar la propera reunió de la taula de diàleg amb la Generalitat. "Que facin el que es van comprometre a fer, que és resoldre el conflicte polític". La portaveu d'ERC confirma que "s'estan fent les gestions necessàries perquè hi pugui haver passos i acords, encara que siguin petits", però apel·la al deure del Govern espanyol amb la taula de diàleg. "Si està compromès amb aquest procés de negociació, que s'arremanguin i treballin perquè les solucions no vénen soles: s'han de construir", subratlla.

La secretària general adjunta d'ERC també opina que l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, una proposta d'Aragonès que s'engegarà aquest dijous 31 de març i es presentarà públicament l'1 d'abril, pot tenir un paper important en la pressió per a la negociació. Segons Vilalta, aquest espai ha d'"aglutinar consensos de país més enllà del Govern i del Parlament" i acabar amb "un acord a nivell de país que pugui interpel·lar el màxim d'actors". "Pot ser útil per seguir mobilitzats i interpel·lar el Govern de l'Estat perquè escolti el clam majoritari del nostre país", afegeix.

Aragonès: “Tindrà conseqüències al Congrés”

Sobre les conseqüències del bloqueig si aquest persisteix, cap de les parts no vol concretar cap repercussió. A Esquerra es reafirmen que no s'aixecaran de la taula de negociació mentre duri l'actual legislatura. I que analitzaran una per una totes les iniciatives del Govern espanyol "votant en consideració dels interessos de Catalunya".

Però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va llançar recentment un avís a Pedro Sánchez en una entrevista concedida a Públic. Hi explicava que, si no s'avança en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat, ERC podria abandonar el suport al Govern espanyol al Congrés i no es podria comptar amb els republicans per a properes investidures.

El president recordava que el suport a Sánchez s'ha produït "perquè hi havia un compromís d'avançar cap a la resolució". "Si aquest compromís està en dubte o no es concreta, crec que tothom comprendrà que tindrà conseqüències en el posicionament polític d'ERC al Congrés", afirmava.

Igualment, i posant la mirada en una possible futura investidura a un president del PSOE, Aragonès assegurava a l'entrevista de Públic que ERC "sempre intenta aprendre dels fets i de les experiències; i aquí també es traurà un aprenentatge en funció de com evolucioni ". "En funció d'això, prendrem les decisions la propera legislatura", afegia.

Aragonès admetia que la mesa de negociació ha quedat estancada i el president no amagava el seu disgust, alhora que culpava el Govern espanyol. "Ara mateix estem en una certa situació de bloqueig, però continua havent-hi interlocució. I, per tant, qui ha de prendre una decisió és el Govern espanyol de si vol resoldre el conflicte polític o no. Però, si ho vol resoldre, no serà per la via de la imposició, sinó per la de la negociació i el reconeixement de Catalunya. Nosaltres hem fet una proposta i ara estem esperant la de l'Estat", explicava.