Público
Público

Els consellers de les grans empreses que han marxat de Catalunya van cobrar 300.000 euros per cap l'any passat

Des de l'1 d'octubre més de 2.500 societats han mogut la seu fora del Principat, en un moviment en bona part iniciat per corporacions com Banc Sabadell i Caixabank. Les principals companyies que han pres aquesta decisió estan dirigides per consells d'administracions formats, en general, per homes d'edat avançada, amb altes remuneracions i ben connectats amb el poder econòmic de l'Estat.

Interior de la Borsa de Madrid. EFE/ Juan Carlos Hidalgo

Els consellers de les principals empreses cotitzades que des de l'1 d'octubre han traslladat la seu fora de Catalunya van embutxacar-se de mitjana 280.000 euros durant l'any passat. La xifra ascendeix a 311.000 en el cas de les societats que formen part de l'Ibex 35 –que engloba les companyies amb una major capitalització borsària–, és a dir, Abertis, Caixabank, Banc Sabadell, Gas Natural Fenosa i Cellnex. En el cas de la resta –Immobiliaria Colonial, al selectiu des del juny; Catalana Occidente, Cementos Molins i Oryzon Genomics– la xifra baixa als 228.000 euros. Si el focus es posa només en els consellers executius, les quantitats creixen exponencialment: una retribució mitjana durant el 2016 de 1,27 milions, que s'apropa als 1,77 en les de l'Ibex i es queda en els 770.000 euros en la resta.

Des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, més de 2.500 societats han mogut la seu fora del Principat. El moviment, que segons diversos experts buscava enviar un evident missatge polític de rebuig a la independència, va accelerar-se quan grans companyies, principalment Banc Sabadell i Caixabank i les seves participades (Abertis, Cellnex i Gas Natural Fenosa, entre d'altres) van fer el pas. En cada cas la decisió l'ha pogut prendre amb celeritat el consell d'administració, sense la necessitat de sotmetre's a la junta d'accionistes, gràcies al decret llei que el 6 d'octubre va aprovar el govern espanyol.

En els casos analitzats, fonamentalment les societats cotitzades que apareixen a l'Informe Anual de Remuneracions que elabora la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), parlem de grups reduïts d'homes –la presència de dones al consells és molt baixa–, d'edat avançada i molt ben pagats. I, especialment en el cas de les companyies de l'Ibex, molt ben connectats amb el poder econòmic de l'Estat espanyol, del qual formen part. Així, per exemple, els principals executius de societats com Caixabank, Banc Sabadell, Gas Natural Fenosa o Abertis són habituals de lobbies com el fòrum Pont Aeri, que reuneix empresari i alts executius de Barcelona i Madrid amb línia directa amb l'establishment polític.

Deu consellers milionaris

De les nou societats analitzades, la que destina més diners a pagar el consell d'administració és Gas Natural Fenosa, amb 7,7 milions que es reparteixen un total de 24 membres, dels quals només tres van ser dones. Després hi ha el Banc Sabadell, amb 7,2 milions i 15 integrants; Caixabank, amb gairebé 5,8 milions i 21 consellers; Catalana Occidente, en què 16 dirigents es reparteixen 4,8 milions; Colonial, amb 4 milions per 13 consellers; Abertis, 3,7 milions i 15 dirigents; Cementos Molins, amb 2,2 milions i 14 consellers; Cellnex, amb 1,8 milions pels nou integrants de la cúpula; i , finalment, Oryzon Genomics, en què els seus nou consellers van embutxacar-se conjuntament 822.000 euros.

L'executiu més ben pagat va ser el conseller delegat de Gas Natural Fenosa, Rafael Villaseca, que l'any passat va cobrar més de 3,33 milions de la gasista. A més a més, cal afegir-hi una remuneració diferida de 300.000 euros, que rebrà quan es jubili. En segon i tercer lloc hi ha el president i el conseller delegat del Banc Sabadell, Josep Oliu i Jaume Guardiola, respectivament. El primer va cobrar 2,6 milions (més gairebé 1,5 diferits per la pensió) i el segon en va ingressar 2, una xifra a la que s'hi sumaran els gairebé 2,5 milions en concepte de jubilació aportats l'any passat per l'entitat. Va apropar-se als 1,9 milions Francisco Reynés, el conseller delegat d'Abertis. El gruix de la remuneració va arribar de la gestora d'infraestructures, però cal sumar-hi els 120.000 euros que va ingressar com a membre del consell de Cellnex.

Entre els més ben pagats també apareixen el president i el conseller delegat de la Immobiliària Colonial, Juan José Bruguera i Pedro Viñolas. El segon va cobrar 1,41 milions, mentre que Bruguera en va rebre 1,2. Des de l'estiu de l'any passat, Bruguera és el president del Cercle d'Economia i des d'aquesta posició s'ha mostrat molt crític amb l'independentisme i, a diferència del seu predecessor, Antón Costas, no ha defensat un referèndum acordat com a via de solució al conflicte polític. A la llista de milionaris també hi figuren dos dels homes forts de Caixabank: el vicepresident de l'entitat, Antoni Massanell, amb 1,31 milions; i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, amb 1,38. L'expresident de l'entitat, Isidre Fainé, va rebre 1,06 milions només del consell del banc i del de Gas Natural Fenosa, companyia que presideix actualment. Per damunt del milió d'euros també hi ha el conseller delegat de Cementos Molins, Julio Rodríguez, amb 1,17 milions; i el conseller-director general del Sabadell, Josep Lluís Negro, amb 1,09.

Altres consellers amb retribucions notables són el conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, amb 968.000 euros; l'expresident de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró, que va morir al març d'enguany i l'any passat va cobrar 800.000 euros de l'energètica; el president d'Abertis, Salvador Alemany, amb 750.000 euros; el president de Catalana Occidente, Josep Maria Serra, amb 715.000 euros; i el vocal del consell de la mateixa companyia, Hugo Serra, amb 669.000.

A un altre nivell, també hi figura Juan Rosell, el president de la gran patronal espanyola, la CEOE, i prèviament màxim responsable de Foment de Treball, la principal organització empresarial catalana. Rosell va cobrar 144.000 euros de Caixabank i 184.000 de Gas Natural Fenosa, és a dir, gairebé 330.000. Com en qualsevol llistat de grans empreses no hi podien faltar les portes giratòries amb la política. En són exemples Maria Teresa Costa (Abertis), exdiputada al Congrés, antiga presidenta de la Comissió Nacional d'Energia; David Vegara (Banc Sabadell), secretari d'estat d'Economia durant els governs de Zapatero; Benita Ferrero-Waldner (Gas Natural Fenosa), excomissaria europea, i Josu Jon Imaz (Repsol), exconseller del govern basc i antic president del PNB.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?