La ciutadania catalana puntua amb un 6,1 la convivència al conjunt de Catalunya i amb un 6,4 la convivència al seu municipi o barri, unes dades que consoliden una tendència a la baixa, sobretot en l’entorn més proper, on es registra la nota més baixa dels darrers cinc anys. Pel que fa a la seguretat, més de la meitat de la població considera que aquesta ha empitjorat en l’últim any, a Catalunya i sobretot a escala mundial.

Són resultats de l’enquesta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) Convivència i seguretat a Catalunya, que s'ha presentat aquest dimarts. Els catalans, majoritàriament, no han vist empitjorar la seva seguretat personal, però sí la del seu entorn, quan més allunyat pitjor, i també la convivència al seu entorn veïnal més proper.

L’enquesta analitza, per primera vegada, la seguretat des d'una visió àmplia -amb valoracions referents a l’àmbit personal, econòmic i polític-, i avalua la percepció sobre polítiques públiques i d’acció exterior, com són l’exportació d’armes i la despesa militar, i el grau de confiança i polarització a la societat catalana. Sobre aquest darrer punt, la mostra constata que el Procés independentista continua sent el tema que genera més polarització, si bé és la qüestió que menys preocupa a nivell personal.

Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “en termes generals podem concloure que la població manifesta actituds pròpies de la cultura de pau i que la societat mostra símptomes d’una millor convivència amb la discrepància: el Procés es veu com el tema més polaritzador però quan preguntem sobre el temes que més preocupen a nivell personal, la relació Catalunya- Espanya se situa en últim lloc de les preocupacions”.

Quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta per reduir les desigualtats, més que per mesures punitives

Kristian Herbolzheimer, director de l'ICIP

En relació a la seguretat, el director de l’ICIP reivindica la necessitat d’un debat públic constructiu: “Quan la seguretat s’associa només a la delinqüència la ciutadania demana enduriment de penes i més policia. En canvi, quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta, majoritàriament, per enfortir les polítiques educatives i de formació en valors, o de reducció de les desigualtats, més que les mesures punitives”.

Convivència

La ciutadania valora en un 6,1 sobre 10 la convivència a Catalunya i en un 6,4 al municipi/barri, dos dècimes per sota respecte l’Enquesta ICIP 2022 en tots dos casos. En el cas de l’entorn més proper, la valoració mitjana de la convivència registra la xifra més baixa des de la primera enquesta publicada per l’ICIP, l’any 2018, quan la puntuació arribava al 7,5 sobre 10.

De manera molt majoritària, la ciutadania està molt o bastant d’acord que tothom pugui expressar les seves opinions (95%) i s’autodefineix com a conciliadora (89%) i cooperativa (85%). En general, les persones enquestades mostren poca tolerància amb les situacions de violència plantejades, si bé una part de la població accepta l’ús de la violència física i verbal en determinades ocasions.

La mostra avalua diferents aspectes relacionats amb la seguretat, des de la valoració de l’entorn fins a un àmbit personal, econòmic i polític, i constata la següent paradoxa: quan es pregunta amb relació a l’entorn, el 55% de la població considera que la seguretat a Catalunya ha empitjorat l’últim any, i el 73% creu que ha empitjorat al món. En canvi, la majoria de les persones enquestades (76%) afirma que la seva seguretat personal s’ha mantingut estable el darrer any.

Com a senyals d’alerta, destaca el fet que una de cada cinc persones afirma haver sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions en els darrers dos anys, i una de cada quatre ha tingut por de participar en una manifestació. Alhora, un 18% de la ciutadania considera que pertany a un col·lectiu discriminat, majoritàriament per raó de gènere o de llengua i identitat nacional.

Pel què fa a qüestions econòmiques, una quarta part de la població manifesta tenir dificultats per accedir a l’habitatge (sobretot el jovent) i a la sanitat pública, i un terç afirma que no pot mantenir la llar a una temperatura confortable i no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any. En quant a les qüestions que més preocupen són, per aquest ordre, la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques. Per contra, el racisme i la relació Catalunya-Espanya són els temes que generen menys preocupació.

Confiança social i institucional

Pel que fa als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,3 sobre 10. És un nivell que es manté estable respecte els anys anteriors i que se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea, que és d’un 5 sobre 10.

En canvi, la confiança en les institucions és baixa. El grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia no arriba a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 10. En aquest cas és un nivell inferior comparat amb la mitjana de països europeus, que és del 5,2. Un terç de la població afirma estar poc o gens satisfeta amb el sistema democràtic, alhora que un 40% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política.