Els municipis tenen un marge limitat per decidir sobre política fiscal i, per exemple, no tenen capacitat normativa per crear nous impostos. Ara bé, això no vol dir que els ajuntaments no tinguin certa capacitat per incorporar criteris "d'equitat i justícia a nivell fiscal", en la línia d'avançar cap a un model més progressiu que afavoreixi la majoria de la ciutadania.

A poc més d'un mes i mig per a les eleccions municipals del 26 de maig, la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària ha presentat un informe amb 65 propostes encaminades a què les administracions locals s'encaminin cap aquesta direcció. Els encarregats de presentar el document, en una roda de premsa que s'ha fet aquest dilluns al matí a la seu nacional de CCOO, n'han estat els autors, Xavier Martínez i Cécile Barbeito, a més del portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Casanovas. La Plataforma compta amb el suport de gairebé una trentena d'entitats entre organitzacions promotores i que li donen suport, entre les que hi ha CCOO, UGT, Oxfam Intermón, Ecologistes en Acció, FIARE o FETS (Finançament Ètic i Solidari), entre d'altres.  

Els camins que tenen els consistoris per modificar la seva política fiscal són els marges de tipus impositiu dels tributs que els corresponen, així com la definició de les bonificacions que hi apliquen; l'establiment de taxes o preus públics a les persones usuàries de serveis; o utilitzar la despesa del pressupost, per prioritzar més o menys una partida determinada. Ara bé, la realitat és que la major part dels ingressos d'un ajuntament no depenen de les seves decisions, sinó de les transferències de fons recaptats per altres administracions, sobretot de l'Estat o, en menor mesura, les autonomies -la Generalitat- o les administracions supramunicipals, com les diputacions. En aquest sentit, la plataforma subratlla que "per tal d’avançar cap a una veritable autonomia financera de l’administració local caldria dotar els municipis de les eines suficients per tal de definir la seva política impositiva i que aquesta fos la seva principal font de recursos".

A nivell de mesures concretes, precisament per tal que els municipis guanyin autonomia financera, el document advoca per "transferir completament als ajuntaments la recaptació de l’Impost sobre Estades Turístiques", i fer el mateix amb l'Impost sobre Habitatges Buits. Els dos són tributs autonòmics, creats per la Generalitat de Catalunya. També es defensa la necessitat que augmenti la participació dels municipis en els impostos estatals, en concret centrant-se en l'IRPF i que hi participin totes les ciutats de més de 20.000 habitants i no únicament les que superen els 75.000, com passa ara.

Pel que fa als tributs estrictament locals, el més important i de major recaptació és l'impost sobre béns immobles (IBI) i la plataforma planteja no apujar-ne els tipus "en general", perquè "l'habitatge és un bé de primera necessitat". Per augmentar-ne l'equitat, però, considera necessari fer una "valoració cadastral més periòdica", ja que ara no es fa simultàniament a tots els municipis, de manera que en funció d'on estigui l'immoble el tipus que es pagui pugui ser molt diferent. També s'advoca per reforçar-ne la progressivitat a través del gravamen, és a dir, que el tipus sigui més elevat a mesura que augmenta el valor de l'immoble. A més a més, es vol que s'apliquin coeficients diferents en funció de si l'immoble té activitats comercials o residencials, amb l'objectiu que les primeres paguin un tribut superior.

Una altra proposta és "establir ajuts equivalents a una bonificació de l'import de l'IBI a les llars en els quals les persones empadronades a un habitatge estiguin desocupades o a l'atur i cobrin presentacions inferiors al salari mínim interprofessional". I, a banda d'altres propostes, la Plataforma també defensa que s'exigeixi el recàrrec del 50% de l'IBI als pisos que "portin més d'un any buits", independentment de qui en sigui el propietari; a més de bonificar l'impost als pisos destinats a lloguer social.

L'Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) és el segon que major recaptació aporta als consistoris i en aquest cas la proposta és multiplicar per dos la quota per a vehicles molt contaminants de forma gradual. En l'actual mandat, diversos consistoris del canvi han revisat com estava funcionant l'aplicació de l'impost sobre l'activitat econòmica (IAE), per detectar-hi el frau que cometien bàsicament grans empreses. El tribut s'aplica sobre els titulars de tota activitat empresarial, professional o artística que es realitza dins del municipi i, entre d'altres qüestions, té en compte el tipus d'activitat, el volum de negoci, l'emplaçament de l'establiment i el tipus d'instal·lació i la superfície que té. En aquest sentit, l'entitat defensa aplicar-hi bonificacions per "preservació del medi ambient i adaptació d'accessos per a persones amb mobilitat reduïda". I destaca el que han fet consistoris com el de Sabadell, que han detectat irregularitats comeses per empreses com Ikea, que havien declarat una superfície inferior a la que realment tenien, per pagar un IAE inferior.

L'informe també planteja modificar l'impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU), que grava l’increment del valor de terrenys urbans com a conseqüència d’una transmissió, per tal que es tinguin en compte les situacions en què els immobles han perdut valor.

Canvis en les taxes

Pel que fa a les taxes, d'entrada es recomana que es revisi la gestió dels serveis municipals, "especialment aquells que estan gestionats per empreses privades", per assegurar-se "que no estan suposant un sobrecost als contribuents". També es defensa estudiar la possibilitat d'establir taxes "per l’ocupació del domini públic municipal per part de vehicles de mobilitat personal com ara segways, patinets electrics, rickshaw i d’altres vehicles similars en el cas d’empreses que es dediquen al seu lloguer per al transport de persones".

Finalment, el document també advoca per augmentar la transparència dels comptes municipals i incrementar-ne la participació, establint mecanismes "perquè la ciutadania decideixi l'assignació d'un mínim del 5% dels pressupostos municipals per les partides relacionades amb l'espai públic i/o la cura de les persones".