Un cop més, el vot a Catalunya a les eleccions generals ha estat substancialment diferent del conjunt de l'Estat. L'independentisme, i especialment ERC, surt reforçat d'uns comicis que han tornat a situar el PSC en una posició central, després d'anys de reculada, mentre que les tres formacions de la dreta espanyola -PP, Ciutadans i Vox- tot just s'han quedat en el 20% dels vots, menys de la meitat de la seva mitjana estatal. Ara bé, el progrés de l'independentisme -i uns resultats d'En Comú Podem que han superat els pitjors pronòstics- poden tenir un regust agredolç, ja que l'aritmètica obre la porta a un pacte estatal entre el PSOE de Pedro Sánchez i Cs. Una opció, beneïda pels grans poders econòmics, que impossibilitaria avenços significatius tant en la qüestió nacional com en temes socials.

La victòria d'ERC i PSC, dues formacions que ara mateix advoquen pel diàleg per resoldre el conflicte polític -tot i que amb matisos diferents-, mostra com la societat catalana aposta per una via que porti a una solució, o almenys a desescalar, l'actual situació. La participació, que ha superat el 77,5% del cens i ha augmentat 14 punts, és una altra de les notícies de la jornada.

ERC s'ha imposat a les províncies de Tarragona, Lleida i Girona, mentre que ha estat la segona força a Barcelona, només a un diputat (9 a 8) del PSC. Ara bé, a la capital els republicans han estat els més votats. En total, Esquerra ha obtingut 15 escons i el 24,6% dels vots, 1,4 punts i 3 diputats per davant del PSC. Els socialistes, victoriosos a Barcelona on han recuperat antics feus com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet que el 2015 i el 2016 havien passat a mans d'En Comú Podem, han estat la segona força més votada a Tarragona i la tercera a Girona i Lleida. Això sí, han obtingut representació arreu, cosa que no va passar el 2016, quan van quedar fora d'aquesta darrera demarcació.

Pel que fa a Junts per Catalunya, la formació de Carles Puigdemont que presentava Jordi Sànchez -un altre pres polític, com Oriol Junqueras- com a cap de llista, si bé ha guanyat vots -conseqüència de l'augment de participació- no ha pogut conservar els vuit diputats de l'antiga CDC i s'ha quedat amb set. El retrocés bàsicament s'ha produït a Barcelona, perquè manté la representació a Lleida, Girona i Tarragona. Ara bé, a diferència del que va passar a les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, aquest cop JxCat s'ha vist clarament superada per ERC, fins al punt que no ha assolit ni la meitat dels vots. El resultat situa amb claredat ERC com a partit central de l'independentisme i, alhora, pot dificultar la possible convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya, ja que la prerrogativa està en mans del president, Quim Torra, i amb les males perspectives de JxCat no sembla un escenari plausible a curt termini.

Amb tot, el conjunt de l'independentisme fa un pas endavant i obté 22 dels 48 diputats al Congrés, el seu millor resultat històric. Pel que fa a percentatge, se situa en el 39,3% dels vots -sumant-hi el Front Republicà-, lluny del 47,3% del 21-D al Parlament, però clarament millor que el 32% de les generals del 2016.

En Comú Podem s'ha situat com a tercera força més votada a Catalunya, amb set diputats -els mateixos que JxCat- i el 14,9% dels vots. Tot i la pèrdua de 240.000 paperetes i quasi 10 punts percentuals, la formació que ha liderat Jaume Asens ha superat els pitjors pronòstics de les enquestes, que la feien caure fins als cinc escons. Ara bé, a diferència del que va passar el 2016, quan va tenir representació a les quatre províncies catalanes, ara només n'assoleix a Barcelona (sis) i Tarragona (un). Uns resultats que deixen l'espai dels Comuns en una posició debilitada de cara a les eleccions municipals vinents del 26 de maig. A Barcelona, el seu gran feu, també han estat tercera força, però a una distància important -més de 6,5 punts- d'ERC i PSC, precisament els dos partits amb qui podria disputar-se l'alcaldia.

Fracàs monumental del PP

Ara bé, si hi ha un espai que no pot celebrar els seus resultats a Catalunya és la dreta espanyolista. Tant PP, Cs i Vox havien plantejat una campanya a Catalunya amb la mirada posada a la resta de l'Estat i proposant només mesures repressives -com una nova intervenció de les institucions catalanes-. La ciutadania catalana ha girat clarament l'esquena a aquest plantejament, fins al punt que entre les tres forces sumen 8 diputats i el 20% dels vots, per sota dels 11 i 24% que PP i Cs van obtenir el 2016.

Ara bé, si hi ha una opció que realment hauria de revisar a fons la seva estratègia catalana és el PP, ja que la seva caiguda supera la que ha tingut al conjunt de l'Estat. L'aposta per una candidata que ha mostrat una nul·la empatia i comprensió cap al que pensa el gruix de la societat catalana ha provocat que el partit de Pablo Casado es quedés a un pas de perdre tota la representació. De fet, Cayetana Álvarez de Toledo és l'única diputada d'un partit que ha perdut cinc diputats, 290.000 vots i 8,5 punts de suport.

Cs, que ha millorat de manera important al conjunt de l'Estat, s'ha estancat a Catalunya i només ha pogut mantenir els cinc diputats que ja tenia, tot i guanyar 95.000 vots. Vox, per la seva part, ha sumat gairebé 150.000 vots a Catalunya i ha obtingut un diputat a Barcelona, Ignacio Garriga, que en més d'una ocasió ha fet apologia del cop d'estat feixista del 1936.