Ja tenim llistes. Definitives. El termini per presentar les candidatures a les eleccions del 21D s'ha tancat aquest divendres a la nit, i ha portat sorpreses, en alguns casos, continuisme en d'altres, i fitxatges mediàtics en gairebé tots. Amb un fet encara més significatiu, i segurament impactant per a qui ho contempli des d'altres latituds: bona part dels candidats en posicions de sortida dels partits independentistes són a la presó o a l'exili de Brussel·les, imputats de suposats delictes greus per qüestions polítiques.

La candidatura del President

És el cas del propi president de la Generalitat i cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que des de Brussel·les ha vist frustrat -ell i el seu partit, el PDeCAT- l'intent de formació d'una candidatura unitària, malgrat l'impuls de l'Assemblea Nacional Catalana, que havia aconseguit el suport de desenes de milers de persones.

Les enquestes atorguen al PDeCAT més o menys un nombre d'escons igual al dels socialistes i, en absència de llistes unitàries de l'independentisme la seva direcció ha optat per treure tot el rendiment possible al seu millor actiu: el propi Puigdemont, al qual ha deixat les mans lliures per triar els actors d'una candidatura, Junts per Catalunya (JxCat) amb la que intenten recuperar d'alguna manera l'hegemonia perduda entre les formacions independentistes.

Compta com a número dos per Barcelona amb un altre personatge amb gran poder de convocatòria, Jordi Sànchez, que ha renunciat a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per donar suport a la iniciativa del President.

La consellera Clara Ponsatí, exiliada, i els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, empresonats, han decidit incorporar-se la candidatura impulsada per Puigdemont, a la demarcació de Barcelona, al costat de personalitats com la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs; l'ex-consellera de Sanitat i ex dirigent del PSC, Marina Geli; l'ex-president del Parlament Joan Rigol; l'ex-conseller Ferran Mascarell, el sociòleg Salvador Cardús, el delegat del govern a França i periodista Martí Anglada, l'escriptor Jaume Cabré i el politòleg Ferran Requejo.

La presència a la llista per Barcelona d'altres dues figures tan representatives de l'entramat polític català com la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, o el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, atorguen a la iniciativa de Puigdemont un pes institucional i territorial envejat per altres formacions.

Tots aquests noms han estat donats a conèixer pel propi president Puigdemont a través de xarxes socials, al igual que els dels integrants de les seves llistes a la resta de demarcacions.  Per Tarragona ha aconseguit presentar com a cap de llista a qui va ser candidat d'ERC a les eleccions europees, Eusebi Campdepadrós. Per Girona compta amb la vicerectora de la Universitat Gemma Geis i amb el conseller Lluís Puig com a números 1 i 2, a més de amb la seva successora a l'alcaldia, Marta Madrenas. I per Lleida conserva com a cap de llista a Josep Maria Forné, que ja va ocupar aquest lloc a les eleccions del 27S.

El fitxatge de dirigents d'entitats municipalistes i el de cinc membres del Secretariat Nacional de l'ANC, poden donar, sens dubte, un impuls considerable a JxCAT, però caldrà veure quins efectes té sobre la vida associativa aquesta marxa cap a la vida política i parlamentària de dirigents que fins ara treballaven des de les  entitats sobiranistes.

Candidats a la llista més votada, segons les enquestes

La direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), conscient del clar avantatge que li atorguen les enquestes, va resistir la pressió de les forces que reclamaven la formació d'una candidatura única, però ha integrat en les seves llistes un nombre significatiu de personalitats.

La més destacada, òbviament, la de l'empresonat vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, però també la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ocupa el lloc numero quatre per Barcelona, després d'haver sospesat la decisió de presentar-se.

El segon lloc d'aquesta llista l'ocupa la secretaria general del partit, Marta Rovira, assenyalada recentment per Junqueras com a futura presidenta de la Generalitat, malgrat que ella mateixa ha declarat que amb les eleccions del 21D cal restituir Carles Puigdemont la presidència que legítimament li correspon.

Entre els deu primers llocs de la candidatura d'ERC per Barcelona es troben els consellers empresonats Raül Romeva i Carles Mundó, i l'exiliat Toni Comín, a més de la diputada Alba Vergés i l'escriptora Jenn Díaz.

La consellera Dolors Bassa, també empresonada, encapçala la llista per Girona, i la de Lleida, Meritxell Serret, que es troba a Brussel·les amb el president Puigdemont.

Cal tenir en compte, a més, que els republicans compten amb el suport de formacions com MES, Avancem i Demòcrates, que ja van integrar JxSí el 2015, i que aporten a les llistes figures com Ernest Maragall, Fabián Mohedano, Magda Casamitjana -tots ells exsocialistes- o el democristià Antoni Castellà. 

Els comuns i la nova política

Els Comuns i Podem han confeccionat les seves llistes deixant de banda dues línies de treball que s'havien marcat com característiques d’una nova forma de fer política: el rebuig a les coalicions, que qualificaven com sopes de sigles cuinades entre cúpules, i l'elecció de candidats a través de mecanismes participatius.

Ho van lamentar i gairebé es van excusar davant l’assemblea general dels Comuns, però van optar per formar una coalició entre totes dues forces amb la combinació de les seves marques Catalunya en Comú – Podem. Un cop trencat Podem, per vèncer les resistències a la coalició, van negociar llistes guardant l'equilibri entre forces confluents: Comuns, Podem, ICV, EUiA, Anticapitalistes...

La llista per Barcelona està encapçalada per la persona que fins ara ha generat més consens, Xavier Domènech, i la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany. La resta de forces s'han repartit per ordre els diferents llocs amb possibilitat d'obtenir escó.

Catalunya en Comú Podem ha integrat en aquests llistes personalitats com l'exsecretari general de Comissions Obreres Joan Carles Gallego i l'exportaveu del sindicat USTEC (IAC) Rosa Cañadell. Com a particularitat, ha destacat el tancament de la llista per Barcelona amb un periodista conegut per la seva trajectòria a TV3, Jaume Barbera, i amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El cap de llista per Girona, Llorenç Planagumà, es va distingir per la seva participació en el moviment antifracking; la de Lleida, Sara Vila, és un quadre d'ICV, i la de Tarragona, Yolanda López, forma part del sector de Podem que qüestionava el lideratge d'Albano Dante Fachin.

Renovació total a la CUP

On hi ha hagut més novetats és a la CUP. Cosa que, de fet, no és cap novetat. I és que les estrictes normes internes de la formació anticapitalista prohibeixen als seus diputats repetir dues legislatures de forma consecutiva, amb l'única excepció que la legislatura hagi durat menys de dos anys. I es dóna el cas que aquesta darrera ha durat exactament dos anys i un dia.

Aquesta austeritat fa que no puguin repetir al Parlament cap dels diputats que més s'han donat a conèixer des del 27S: ni Anna Gabriel, ni Gabriela Serra ni Benet Salellas. De fet, un dels pocs diputats que repeteix amb seguretat serà el cap de llista per Barcelona, Carles Riera, que es va incorporar a la cambra l'octubre de l'any passat, després d'una sèrie de baixes -va ocupar el lloc 11 a la llista el 27S, quan la formació va obtenir set escons en la demarcació-.

Les normes internes del partit no veten, en canvi, el pas dels ajuntaments al Parlament. I, de fet, la major part dels candidats en posicions de sortida el 21D provenen de la representació del partit als consistoris.

A Riera, membre d'Endavant -l'organització de la CUP que més fermament es va oposar a la investidura d'Artur Mas després de les eleccions-, el seguiran en la llista per Barcelona noms com el de la regidora de Terrassa Maria Sirvent (2), el també regidor (a Cornellà) i membre del col·lectiu Ronda Vidal Aragonès (3) i la igualment regidora (a Arenys de Munt, on es va celebrar la primera consulta sobre municipal sobre la independència, el 2009) Maria Ballester (4).

També formen part de la llista l'excap de premsa de la formació Jordi Salvia (5) i un el principal fitxatges estrella dels cupaires per als comicis, l'escriptora i activista Bel Olid (6), com a independent. Olid podria anar encara en lloc de sortida, tot i que no 100% clar. Almenys, segons les enquestes, que preveuen un lleuger descens de la CUP el 21D, i tenint en compte que el partit va obtenir a Barcelona 7 dels seus escons el 2015. Més complicat semblen tenir-ho la regidora a Barcelona Maria Rovira (8) i la portaveu del Secretariat Nacional, Núria Gibert, en el número 10.

També novetats en dues de les altres tres circumscripcions. Per Tarragona, el cap de llista serà l'exassessor del partit a l'Ajuntament de Reus i a la Diputació Xavier MIlian, i per Girona ho serà la regidora a Figueres Natàlia Sànchez. A Lleida, la candidatura l'encapçala l'altra diputada que pot repetir -amb Riera- a la Cambra, l'aranesa Mireia Boya, segona de la llista el 27S, que va recollir la seva acta al gener del 2016.

El PP, sense canvis

Els partits que han donat suport a la presa de control de l'Administració catalana per part del govern de Mariano Rajoy  es presenten a eleccions amb la tranquil·litat que dóna el fet de sentir-se protegits per l'aparell de l'Estat. I amb continuïtat gairebé absoluta a les llistes.

Pel PP català, torna a liderar la candidatura el seu president, Xavier Garcia Albiol, que ja va deixar ben clara la seva satisfacció per la intervenció de l'autogovern el passat dia 12, quan li va agrair públicament al president del govern l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i la destitució del govern de la Generalitat.

L'acompanyen en llocs de sortida de la llista per Barcelona la sotssecretària d’Estudis i Programes del PP estatal Andrea Levy (2), el secretari general del PP català, Santi Rodríguez (3) i la ex de C's -va fitxar pels populars el 2010- Esperanza García (4), que també repeteixen candidatura. Pot tornar al Parlament l'alcalde de Castelldefels, Manu Reyes -va ser diputat del 2012 al 2015-, en el número 7: el 27S, el PP va obtenir 8 diputats en la demarcació, i aquest darrer lloc l'ocuparà el fins ara diputat Juan Milián.

Albiol, que mai s'ha preocupat gaire per prendre distàncies amb la dreta més extrema, ha donat un cop d'efecte amb el fitxatge exprés d'un alcalde d'un poble del Segrià, Gimenells, que fins fa tot just dies militava al PSC. Es tracta de Dante Pérez, que ocupa el número dos a la llista del PP per Lleida. I que ho tindrà molt difícil per ser elegit en una demarcació on només en tres ocasions (1995, 2010 i 2012) els populars han obtingut més d'un escó. 

Per la resta, poques sorpreses i molta continüitat en les files del partit de Rajoy: A més de García Albiol, repeteixen els caps de llista de Tarragona (Alejandro Fernández, portaveu del grup parlamentari en aquesta legislatura) i Lleida (Marisa Xandri).

A Girona, Àngels Olmedo (portaveu del grup municipal a Figueres) ocupa el lloc que tenia el 2015 l'actual delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, que havia estat cap de llista a la demarcació ininterrompudament des del 2006.

La presidenciable Arrimadas

A Ciutadans, Albert Rivera tampoc ha considerat necessari canviar de perfil. Es  manté ferma la seva aposta per la fins ara cap de l'oposició, Inés Arrimadas com a candidata a presidir la Generalitat. De fet, tant el partit com la pròpia Arrimadas van estar setmanes donant per cosa feta -almenys, de portes enfora- aquest escenari, aproximadament el mateix temps que es va estar especulant amb una eventual prohibició als partits independentistes de presentar-se als comicis, o amb la possibilitat d'un boicot independentista als mateixos . Repetiran igualment com a candidats els altres tres caps de llista, els fins ara diputats Matías Alonso (Tarragona), Jean Castel (Girona) i Jorge Soler (Lleida).

Per Barcelona, on C's va obtenir en els darrers comicis 17 dels seus 25 escons, seguiran també alguns dels diputats que més s'han significat en l'anterior legislatura: el seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa (2), el vicepresident segon de la Mesa del Parlament, José Maria Espejo-Saavedra (3), o el portaveu adjunt, Fernando de Páramo (4). En el sis, destaca el fitxatge 'mediatic' del partit, el politòleg, articulista i tertulià Nacho Martín Blanco.

Un democristià en el número 3 dels socialistes

Més mogut ha estat el cas del PSC. Els socialistes repeteixen amb el veterà -per trajectòria més que per edat: ha ocupat tota mena de càrrecs a Nicaragua des del 1984- Miquel Iceta. 

La novetat -i la polèmica- és al número 3. Aquest l'ocuparà el democristià Ramon Espadaler, líder de Junts per Avançar i candidat d'Unió en els darrers comicis. L'aliança serà sens dubte immillorable per al propi Espadaler, que el 2015 no va obtenir ni la seva pròpia acta de diputat. I encara està per veure quin efecte pugui tenir el 21D per als socialistes. De moment, ja ha ocasionat alguna defecció i no poques crítiques. 

A més d'Espadaler, la llista d'Iceta destaca per l'abundància de suports independents, provinents d'entitats molt diverses, però que tenen en comú el seu rebuig radical a la independència. Alguns d'aquests noms, com la periodista i fundadora de Federalistes d'Esquerra Beatriz Silva -número 4 per Barcelona- estan col·locats en posicions de sortida. Però la immensa majoria van en llocs simbòlics.

És el cas del vicepresident de Societat Civil Catalana, Àlex Ramos, L'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, el presidente de La Tercera Vía, Mario Romeo, o de la catedràtica de Filosofia Victòria Camps, exsenadora pel partit i que ja el 1996 va ser una de les signants de manifest del Foro Babel. 

També fan acte de presència al final de les llistes de les seves respectives demarcacions els alcaldes de Tarragona, Fèlix Ballesteros, de Lleida, Àngel Ros, i el darrer alcalde socialista de Barcelona, Jordi Hereu. No es el cas de la darrera alcaldessa socialista de Girona, Anna Pagans, que el 2014 va mostrar un cert suport al sector crític sobiranista de la ciutat que després abandonaria el partit.