L’espanyolisme de dretes mai ha arribat al milió de vots a Catalunya en unes eleccions al Congrés. El topall va registrar-se als comicis del 20 de desembre de 2015, quan entre PP, Ciutadans i UPyD van sumar 917.957 vots, el 24,4% dels que es van registrar a Catalunya. Traduït a escons, van suposar cinc diputats tant pel partit que aleshores dirigia Mariano Rajoy com pel que comanava Albert Rivera -que va rebre 70.000 vots més que el seu aliat de dretes-, mentre que la formació fundada per Rosa Díez va estavellar-se a les urnes a Catalunya. Com sempre, d’altra banda. En aquella ocasió només va rebre 8.554 vots, el 0,23% dels emesos.

Aquest diumenge, entre PP, Vox i Cs van aglutinar només 745.701 vots, és a dir, 172.256 menys que quatre anys enrere. I això que en els darrers comicis l’assistència a les urnes ha estat lleugerament superior. Si el suport es tradueix a escons, el declivi encara és més evident, ja que el trifachito només suma sis diputats, dos per cada una de les tres formacions, és a dir, quatre per sota dels que tenia el 2015. Només en els comicis estatals del 1989, la dreta espanyola havia sumat menys diputats a Catalunya: aleshores va aconseguir-ne cinc, quatre pel PP i un pel Centre Democràtic i Social (CDS).

El tercer pitjor resultat de la dreta espanyola a Catalunya es va registrar als anteriors comicis, els del 28 d’abril d’enguany, quan entre Cs, PP i Vox van rebre 829.059 vots, el 20% del total, i van repartir-se set escons, cinc dels quals per Ciutadans. És a dir, que en poc més de mig any, aquest espai ha perdut més de 83.000 vots, set dècimes de suport i un escó. L’enfonsament de Cs no ha estat compensat per l’ascens de PP i Vox. I sí, hi ha hagut menys participació, però en canvi les forces independentistes han estat capaç d’augmentar, ni que sigui mínimament, la seva suma de vots.

A les eleccions del 26 de juny de 2016 -guanyades pel PP de Mariano Rajoy a l’Estat-, entre PP, Cs i un Vox aleshores absolutament marginal van reunir 11 diputats a Catalunya i 845.233 vots, el 24,31% del total. Seria la seva segona millor xifra. El 2011, abans que el procés sobiranista passés a marcar l’agenda política catalana, entre el PP i la marginal UPyD van aconseguir 756.021 vots, el 21,85% dels emesos i 11 escons, tots en mans del PP. El màxim nombre de representants de la dreta espanyola a Catalunya es remunta al 2000, quan el PP de la majoria absoluta d’Aznar va rebre el 22,8% al Principat, que van traduir-se en 12 diputats.

L’excepció són les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, convocades pel govern de Rajoy a través de l’aplicació del 155 contra Catalunya. Entre Cs i PP van quedar-se a tocar dels 1,3 milions de vots, el 29,6% del total, i 40 diputats, 36 per a Cs i 4 per al PP. Els comicis van celebrar-se en un context molt excepcional, en què el partit de Rivera va convertir-se en l’opció instrumental per a molts catalans que refusen la independència. Després del seu previsible enfonsament electoral, res fa pensar que aquest espai pugui tornar a aglutinar un suport similar a Catalunya, almenys a curt termini. I és que a Catalunya, com passa al País Basc, la dreta espanyolista cada cop és una opció política més residual.