El món de l’ensenyament viu un moment de molta tensió, especialment pel dur enfrontament que mantenen els sindicats de docents amb el Departament d’Educació que dirigeix el conseller Josep Gonzàlez Cambray. Però malgrat la sensació d’enquistament les posicions s’han anat movent i no pas poc. La darrera proposta que Educació ha fet arribar als sindicats, a què ha tingut accés Públic, donaria resposta ara mateix al 70% de les demandes plantejades. O el que és el mateix a 10 de les 14 reclamacions del comitè de vaga. Totes elles factibles de portar a la pràctica dins d’aquesta legislatura.

10 punts d'acord factible

Els deu punts en què el Departament estaria d’acord o planteja propostes factibles en la línia de l'exigit serien: el restabliment de l'horari lectiu, la reducció de ràtios, la conversió de terços de jornada a mitges jornades, l’increment del personal d'atenció directa, l’equiparació salarial en la Formació Professional, l’estabilització del personal interí i el pacte d’estabilitat
Amb transitorietat del nou currículum, la defensa de la immersió i assumpció de responsabilitats per part del departament en aquesta qüestió, el retorn a tenir caràcter lectiu de les 2 hores de reducció, i la demanda d’una negociació real que Educació considera que ja és el que està fent.

4 punts de desacord total o de difícil compliment

Pel que fa a les 4 demandes del comitè de vaga que Educació no assumeix o veu de difícil compliment: el nou calendari escolar que fixa l’inici de curs el 5 de setembre, així com el decret de plantilles, són considerades matèries de política educativa i no afecten drets laborals per la qual cosa el Departament considera que no toca negociar-ho amb els sindicats. En l’exigència d’un 6% del PIB per a Educació, el departament de Cambray està d’acord en fixar aquest horitzó però recorda que no depèn exclusivament d’ell i la demanda de rebaixar el primer sexenni de 9 a 6 anys suposa una partida de 152 milions d’euros que Educació considera inassumible en aquesta legislatura.

Respecte a l’exigència de dimissió de Cambray aquesta és una demanda que no contempla ni el conseller ni el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que li ha reiterat el seu ple suport. Però els responsables d’Educació consideren que amb aquesta última proposta es pot arribar a un bon acord. La realitat però es que de moment tots els oferiments han caigut en sac foradat i els sindicats no han participat en cap de les darreres cinc meses sindicals de negociació del conflicte obert a l’ensenyament que aquest de març ha provocat sis dies de vaga (inclosa la jornada contra la sentència del 25% de castellà a les aules). La darrera, ahir mateix.

Aquest és el detall de la situació en què es troba ara mateix la negociació punt per punt:

1. 6% del PIB

Els sindicats reclamen que es destini el 6% del PIB a Educació tal com figura en la Llei d’Educació de Catalunya.

El Departament es mostra favorable en caminar en aquesta direcció pressupostària però no accepta la demanda perquè és una qüestió que no depèn només de la conselleria.

2. Horari lectiu

Els sindicats volen que es restableixi l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2022/23 com a reivindicació irrenunciable.

El Departament va fer una primera proposta clarament insuficient però en el document final a què a tingut accés Públic es contempla el restabliment però no amb el calendari d’implementació proposat pels sindicats. Segons Educació és tècnicament impossible fer-ho pel curs 22-23 perquè les plantilles ja estan calculades o carregades als aplicatius. I suposaria una inversió de més de 170 milions inasumible. La proposta final del Departament és restablir l’horari lectiu anterior a les retallades al setembre de l’any vinent, 2023, pel que fa al personal d’infantil i primària. I fer-ho amb el personal de secundària en l’inici de curs de 2024.

3. Ràtios

Els sindicats exigeixen la reducció de les ràtios estructurals i que no es faci cap tancament de grups escolars a l’escola pública.

El Departament ha fet una proposta pel curs vinent on s’hauria de començar a primer d’ESO. En principi hi hauria acord en les ràtios (20 infants per aula a infantil i primària / 25 a secundària i 30 a post obligatori). On no hi hauria acord és en els anys globals d’implantació ja que els sindicats defensen que es faci en 6 anys i el Departament diu que en necessita 9.

4. Jornades partides

Els sindicats plantegen la conversió dels terços de jornada en mitges jornades.

El Departament accepta plenament la petició i ja està calendaritzada per a l’inici del curs vinent.

5. Majors de 55 anys

Els sindicats volen el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció de què disposava el personal major de 55 anys.

El Departament ja va acceptar la mesura però inicialment va proposar aplicar-ho la propera legislatura i hi havia discrepància. En el darrer document a què ha tingut accés Públic es preveu fer-ho a l’inici del curs 24-25. Els sindicats no han plantejat una contraproposta de calendari.

6. Personal d’atenció directa

Els sindicats volen l’increment del personal d’atenció directa a l’alumnat.

El Departament ofereix incrementar aquest personal per al curs vinent en un total de 216 places de personal administratiu laboral (PAS PAE) i 890 places de docents per aquestes tasques. Els sindicats no han plantejat de moment una xifra alternativa.

7. Retribució

Els sindicats reclamen la recuperació del poder adquisitiu perdut fins ara incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi, o sigui rebaixar la retribució per primer sexenni de 9 a 6 anys.

En aquest punt no hi ha acord ja que el Departament considera inviable assumir l’impacte econòmic que calcula en 152 milions d’euros.

8. Decret de plantilles

Els sindicats exigeixen la retirada del Decret de Plantilles (39/2014).

En aquest punt tampoc no hi ha acord. El departament planteja el compromís de millora de la publicitat i transparència en els llocs de treball vacants. I proposa la creació d’un grup de treball per a l’actualització del Decret de Plantilles d’acord amb el desenvolupament de la LEC i la LOMLOE. Però considera que aquest no és un tema a negociar sindicalment perquè pertany a l’àmbit de la política educativa i no de les condicions laborals.

9. Formació Prosfessional

Els sindicats demanden una FP pública i de qualitat i l’equiparació salarial del personal.

El Departament accepta un increment de dotacions de professorat d’FP de 852 places per al curs vinent. De 9 places en personal PAS-PAE. I considera que l’equiparació salarial està garantida amb la Llei d’FP aprovada.

10. Calendari escolar

Els sindicats plantegen com a condició inamovible la retirada de l’ordre de calendari escolar que situa l’inici de curs el 5 de setembre en les etapes inicials i el 7 de setembre en el batxillerat.

Aquest és un punt de gran discrepància ja que el Departament considera que aquesta qüestió no és negociable, perquè és un benefici per als infants, una demanda de la societat i no afecta als drets laborals.

11. Interins

Els interins són un dels col·lectius de l’ensenyament que més ha participat en les mobilitzacions. Els sindicats demanen l’estabilització real del personal interí i un pacte d’estabilitat.

El Departament accepta l’estabilització dels llocs de treball estructurals vacants ocupats per personal laboral temporal i de funcionari interí docent, procés que de fet assegura que ja s’ha iniciat. Es durà a terme un procés extraordinari i excepcional que finalitzarà a 31 de desembre del 2024 i que, segons Educació, representarà l’estabilització més gran que s’hagi produït mai. La interinitat es situarà per sota del 10%.

12. El currículum

Els sindicats rebutgen el nou currículum.

El Departament ha anat modificant la seva posició al respecte i ara ja proposa una transitorietat en aquesta qüestió. Però no es pot considerar un punt d’acord perquè no pertany al terreny laboral. I cal recordar que el calendari d’implantació dels nous currículums ve marcat per la LOMLOE i els reals decrets que els regulen, molts dels quals encara no han estat aprovats definitivament. Per això el Departament d’Educació ha fet públics els esborranys del decret de currículum i ha rebut 850 aportacions d’entitats, agents socials, centres educatius i persones individuals. S’hi han incorporat la majoria d’aportacions. El decret preveu diferents mecanismes per anar desplegant progressivament els currículums durant els propers 3 anys. També es preveuen mecanismes de transitorietat per a la nova distribució de matèries comunes, modalitat i optatives de primer de batxillerat. I Educació explicita el compromís d’acompanyar i assessorar els centres en el procés de canvi.

13. La immersió

Els sindicats reivindiquen l’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i la cobertura legal de tot el personal dels centres front a la sentència del 25% de castellà.

El Departament comparteix amb els sindicats que la judicialització de l’ús i aprenentatge de les llengües ha tensionat el normal funcionament dels centres educatius. I recorda que ja va comunicar al TSJC que l’òrgan responsable de compliment de la sentència és el Departament d’Educació. En aquest punt el propi Cambray recorda que hi ha un acord de Govern l’1/2022, de 4 de gener, sobre la defensa del català, de les escoles i de la cohesió social, on, entre d’altres, declara l’obligació d’assessorar, representar i defensar jurídicament els docents. I que s’han iniciat els tràmits d’elaboració d’un Decret de desplegament del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya que atorgarà seguretat jurídica als centres educatius en esdevenir paraigües normatiu dels projectes lingüístics de centre.

14. Negociació i dimissió

Finalment, els sindicats asseguren que no hi ha una negociació real per part d’Educació i exigeixen la dimissió del conseller Cambray.

En aquest punt el Departament defensa que sí té una total voluntat negociadora i rebutja de ple que Gonzàlez-Cambray hagi de presentar la dimissió.