Mentre la Unió Europea i els EUA negocien la retirada o la reducció dels aranzels dels Estats Units sobre alguns productes agroalimentaris europeus, alguns enviaments d’oli ja es troben en contenidors al mar, camí del seu destí. “Què faran amb aquestes partides? Aplicaran els nous impostos? Aquesta pregunta la llença a l'aire Ferran Huguet, gerent de la Unió Corporació Alimentària, una entitat de Reus que exporta oli d’oliva als Estats Units sota el paraigua de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana. Anualment, Unió Cooperativa hi envia uns 90.000 quilos d’oli. Huguet es mostra preocupat per aquest nou escenari, en el qual “el sector primari ha de patir les conseqüències d’un conflicte aeronàutic”.

Huguet ja ha començat a parlar amb clients i proveïdors per avisar-los de la possibilitat de subministrar les comandes mitjançant altres formats. “Si vens a l’hoteleria pot utilitzar envasos de més de 18 litres, així esmorteixes l’impacte dels aranzels, ja que són quantitats més grans”. En l’àmbit alimentari, l’alternativa d’Huguet i la Unió Corporació Alimentària implica comercialitzar ampolles d’oli a doll més petites. El productor recorda que EUA és el primer mercat de destí de l’oli envasat de l’Estat espanyol, mentre que en el producte a doll, la majoria de partides s’adrecen a Itàlia. El país transalpí, competidor de les produccions d’oli, no acusarà l’impacte dels aranzels perquè no va subscriure els ajuts europeus a l’empresa Airbus, punt de partida del conflicte comercial.

“Ens trobem que podem perdre quota en un mercat necessari i imprescindible per a l’oli prèmium”, lamenta Huguet. En els darrers anys, l’oli català s’havia posicionat a través de la qualitat. De fet, el gerent d’Unió Cooperativa admet que en un moment o altra s’hauran de buscar noves destinacions. “En l’oli d’oliva no podem confiar en què el consumidor nord-americà opti per pagar més, ja que és un producte més sensible al preu”.

Una distorsió dins de la UE

Davant d’aquest escenari, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), lamenta que “el sector agroalimentari hagi esdevingut “moneda de canvi” després de la pujada dels aranzels del 25% de Trump. En aquest sentit, afegeix que “l’impacte serà enorme i injust, ja que crearà una forta distorsió dins de la UE” perquè la càrrega tributària recau sobre quatre països comunitaris i passarà de llarg per Itàlia i Grècia, competidors dels oleïcultors de l’Estat espanyol.

Oli d’oliva i vins envasats, olives, cítrics, porcí congelat, formatge, iogurts, mantega, cireres i préssecs són alguns dels productes afectats pels aranzels. Esperant com afecta el sector agroalimentari el nou gravamen, la FCAC reclama “evitar una guerra comercial i que la UE ofereixi una resposta unitària davant la política proteccionista dels EUA”.

La reacció d’Unió de Pagesos (UP) va un pas més enllà i, a part d’exigir mesures de contenció, amenaça d’emprendre accions legals contra la UE si no utilitza les eines necessàries per pal·liar els efectes d’aquesta guerra comercial. El coordinador d’organització d’UP, Josep Carles Vicente, assegura que “sabem quines són les causes d’aquesta situació i si finalment es produeix una pèrdua patrimonial dels pagesos, no descartem la via legal”. Tot i la gravetat, Vicente rebutja que de moment tinguin lloc mobilitzacions.

Les organitzacions agràries es queixen que les normes del lliure comerç només s’apliquin pels EUA i l’estratègia dels nord-americans se centri en castigar els productes mediterranis, com l’oli d’oliva, el porc o les fruites. La decisió coincideix amb un moment en què les empreses alimentàries catalanes han consolidat una quota de mercat mitjançant una oferta de productes de qualitat. Abans que l’episodi sigui greu, els representants dels pagesos demanen un pla de contingència amb mesures urgents.

Nous mercats i promoció interna

Amb l’objectiu de defensar els interessos del sector agroalimentari català, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha anunciat que la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries Catalanes (Prodeca) i Acció, dues entitats dedicades a la internacionalització, estan treballant per obrir nous mercats. A més, la consellera insta els ciutadans a què consumeixin productes locals per reduir l’impacte de la possible caiguda de les exportacions.

Des del moment que s’apliquin els aranzels, el sector de l’oli, el més afectat, acumularia un sobrecost de 13 milions d’euros, ja que les exportacions catalanes als EUA superen els 56 milions d’euros anuals. En la mateixa línia, el ministre d’Agricultura en funcions, Luis Planas, ha revelat que sol·licitarà tres mesures: la mobilització de recursos financers per part de la UE, l’activació de l’emmagatzematge privat d’oli (iniciativa que ja està aprovada) i accions de promoció a altres països a través dels mecanismes que permet la Política Agrària Comuna (PAC).

El problema amb els aranzels s’origina en un context global negatiu pels productors oleícoles. L’Estat espanyol és el primer productor en l’àmbit mundial, però té els preus en origen més baixos de la UE. Les cotitzacions se situen per sota els 2 euros per quilo, fins i tot inferiors als 2,75 que estableix el Consell Oleícola Internacional per aconseguir cobrir els costos de producció. Malgrat que la collita internacional és menor, la situació no sembla que es pugui vincular a raons de mercat. En aquest cas, la demanda creix més que l’oferta. Les organitzacions agràries ho atribueixen a “moviments especulatius que volen guanyar quota, enfonsant els preus que perceben els pagesos”. Igual que passa amb la fruita, algunes cadenes de distribució utilitzen l’oli d’oliva com a producte reclam, posant en perill la viabilitat econòmica de les explotacions catalanes.