Bertolt Brecht i Hanns Eisler van escriure el 1934 l'himne de l'esquerra europea, ‘Einheitsfrontlied’ o Cançó del front unit. La lletra, popularitzada pel cantant Ernst Busch, brigadista alemany en la Guerra Civil que va publicar un cançoner amb melodies dels soldats republicans, deia: “Y como ser humano el hombre lo que quiere es su pan. Las habladurías le bastan ya. Porque éstas nada le dan. Pues, un, dos, tres, ¡compañero, en tu lugar! Porque eres del pueblo afíliate ya. En el Frente Popular”.

Aquestes rimes van sonar a trinxeres de batalles com la del Jarama, on van combatre més de 7.000 brigadistes de 54 països que van recalar a Espanya per tractar de frenar l'auge del feixisme. Canción del frente unido es va traduir de l'alemany al castellà, francès i anglès, i el seu cant amb altres tonades populars de les trinxeres van esperonar els ànims dels combatents en aquells dies de plom. Música per atenuar ferides de l'ànima i satisfer els buits que deixaven les interminables esperes a les línies de defensa.

De 1936, quan van arribar a Espanya els brigadistes internacionals, a 2019. Un grup del Maresme barceloní d'entre 25 i 37 anys ha rescatat aquesta cançó política, l'ha adaptat als seus ritmes folk i l'ha inclòs a l'extended play (EP) La voz dormida al costat d'altres temes que canten a la memòria cultural republicana, represaliada pel franquisme. Són Ebri Knight, amb cinc discos d'estudi i molts quilòmetres de gira a la seva esquena.

La banda estrena avui a Público el videoclip d'aquest treball en el qual a més de Cançó del front unit i el tema que dóna nom a l'EP inclouen 1939, una introducció que emmarca la temàtica del disc, i El partisà, adaptació lliure de la cançó de Leonard Cohen.

En el cas de la tonada de Ernst Busch, el grup va consensuar mantenir-la el més intacte possible. Segons explica Arnau Aymerich, veu, guitarra acústica i mandolina: “Ens ha servit per actualitzar l'adaptació que va fer en el seu moment aquest cantant d'esquerres quan es va unir a les Brigades Internacionals, que la va traduir a quatre idiomes”.

Seguint els passos de l'artista alemany, Ebri Knight també ha gravat el tema en quatre llengües, si escau, en les oficials de l'estat espanyol. Per a això, ha comptat amb les col·laboracions de Dakidarría, per al gallec, Mafalda, castellà, i Huntza, basc. Els autors de la voz dormida canten en català.

A més d'evocar a les Brigades Internacionals, que van lluitar al costat de la República entre 1936 i 1938, el treball del grup barceloní també repassa els universos poètics de Miguel Hernández, Federico García Lorca i Octavio Paz. Ho fa en la lletra que dóna nom a l'EP, expressada en castellà, l'idioma en què escrivien aquests autors. “És un homenatge a tota aquesta generació de poetes, molts d'ells exiliats, afusellats o represaliats”.

El silenci després d'anys de progrés

Aclareix Aymerich que aquest tema no té vincle amb la novel·la de Dulce Chacón. Per a ells, la veu adormida aquí no són “les ombres de la postguerra” sinó més aviat “el silenci després d'aquesta explosió de vida alternativa i d'experiments col·lectius de la Segona República; tot això va quedar aniquilat, silenciat i tancat en cunetes, fosses comunes i exili”. “Aquesta és per a nosaltres la veu adormida que reivindiquem, perquè 40 anys després de la transició encara avui perviuen els tabús”, sosté el membre d'una banda que fa menys d'un any es va quedar sense actuar en una sala valenciana de concerts després de les pressions d'un partit ultra.

A i1939 introdueixen referències als 80 anys “d'oblit” des de la fi de la Guerra Civil, dècades en les quals segons denuncien “no s'ha reparat el genocidi ideològic perpetrat per Franco”. L'última cançó és El partisà, de Cohen, que els serveix per abordar l'exili interior del maqui o guerrilla antifranquista a les muntanyes del país. “Volíem fer una adaptació fidel a la cançó original i ens ha sortit una cosa molt diferent; qui conegui la lletra sentirà moltes frases semblants però amb altres arranjaments i melodia”, anota Aymerich sobre una peça que canta amb l'artista catalana Gemma Humet.

El primer directe d'aquest treball, en acústic, el fan coincidir amb el 80 aniversari de la fi de la Guerra Civil, el pròxim 1 d'abril, a Barcelona. Per a la banda del Maresme no és la primera aproximació a la memòria històrica, un tema ja recurrent en la seva discografia. “Des del segon disc ja volíem incorporar moltes referències a moments de la història que no havien d'oblidar-se. És una responsabilitat com a grup escoltat per gent molt jove”, afirma el cantant. “Els errors del passat han de servir per evitar que es repeteixin les situacions de radicalitat dictatorial, genocidi ideològic i normalització del feixisme que va haver-hi fa 80 anys a l'Europa occidental”, afegeix.

Sense intenció de parlar en nom de ningú, segons explica el vocalista, Ebri Knight cerca “despertar interès” i que els qui els escoltin puguin a partir de les seves cançons indagar en el que va significar “la derrota del front popular a la guerra, i sobretot què era allò tan vital i tan avantguardista que van fer la República i el moviment obrer de principis del segle XX”.

Els sis membres que formen la banda, a més d'Arnau Aymerich, Víctor Launes (flauta travessera, whistles i veus), Toni Corrales (violí), Toti Julià (guitarra elèctrica), Adrià Díaz (bateria) i Albert Avilés (baix), no tenen familiars directes represaliats, però s'han anat topant amb aquestes històries a mesura que les anaven desenvolupant en el seu projecte artístic.

El net que va veure al seu avi a un videoclip

Imagini que està visualitzant un videoclip que intercala grafismes amb imatges d'arxius antics, i en una de les escenes descobreix que entre els milicians que miren amb riures nerviosos a la cambra figura el seu avi. Probablement aturaria la imatge i es congelaria amb ella durant llargs segons. Això és el que li va succeir al nét d'un excombatent l'any passat mentre veia l'adaptació de Vents del poble que va fer Ebri Knight del poema de Miguel Hernández.

“Dins de les fonts filmográficas utilitzades, va reconèixer al seu avi que no sabia on havia estat durant la guerra. Li vam donar la referència, que venia d'un arxiu dels Estats Units, i ell va poder seguir amb la seva recerca”, relata Aymerich. Aquest nét no els va tornar a contactar, per la qual cosa la banda no ha pogut avançar el desenllaç d'aquesta història de trobada.

“És rellevant perquè el seu avi no va morir a la guerra sinó que va tornar a casa i li va passar el que a tantes persones, que el silenci es va imposar”. Per al músic, parlar d'aquestes experiències destapa històries amagades: “El que volem explicar amb aquest EP és això, que la veu adormida ha d'anar despertant i el silenci acabant”.

L'experiència republicana: mirall on mirar-se

Ebri Knight mira cap endarrere a les seves lletres per portar al present el millor del passat recent. El missatge: que en la més profunda foscor, sempre hi ha esperança, assegura el seu vocalista. “El segle XIX va ser de ruptura amb l'antic règim, amb les monarquies i sistemes més desiguals, i això va portar a principis del segle XX històries molt boniques del moviment obrer. Durant la República es van donar unes experiències de col·lectivització, de victòries sindicals, d'educació pública o d'emancipació de la dona des de contextos molt més precaris que ara”, reflexiona.

“Venim d'una democràcia representativa on hi ha molt de descontentament amb les institucions, però la gent té moltes oportunitats per conèixer i construir. Si les nostres besàvies van ser capaces d'aixecar estructures i alternatives tan boniques venint de situacions precàries, llavors nosaltres hem de pensar que podem construir alternatives igual de vàlides”, planteja.

I, tot això, per què? Per frenar, per exemple, l'extrema dreta? El compositor i guitarrista respon des del que va sentir un dia veient en televisió les reaccions de ciutadans austríacs davant les eleccions presidencials que van deixar al Partit Verd d'aquest país davant del d'extrema dreta en segona volta. “Preguntaven a una senyora gran i deia que ella ja havia viscut tot això. Va ser una declaració aleatòria, no recordo ni a quina televisió, però això és el que hem d'aconseguir: que el número més gran de gent entengui que el que està passant és la llavor del que va passar fa més de 80 anys en diversos països d'Europa”.

Anima, a més, Aymerich a aprofitar els recursos actuals per a l “intercanvi de lluites que es donen a tot el territori” davant aquest auge de l'extrema dreta. Per això, Ebri Knight usa la poderosa eina de la música, un “canal molt divulgatiu amb el qual explicar històries”.

“En quatre minuts pots despertar interès per un tema molt millor que amb una conferència de dues hores, i això és precisament el que intentem quan fem cançons que, després, cantem i expliquem, expliquem què hi ha darrere, a qui ens referim i en quin moment, ja que molts d'aquests protagonistes han estat silenciats i oblidats per la història”, conclou.