Fa uns mesos sorgia una nova polèmica que tornava a situar el focus en els narcopisos del Raval i generava alarma per si hi havia més consum de drogues al carrer, un tema recurrent als mitjans. Sense negar que existeixi, els experts apunten que les addiccions són una realitat present al conjunt de la ciutat i l'àrea metropolitana i insten a defugir l'estigmatització de col·lectius i barris concrets.

El 2020, segons l'Idescat, es van tractar més d'11.000 persones per addiccions a Catalunya, la majoria homes (76%). Els consums principals són alcohol, cocaïna i cànnabis. Jessica Farias i Francesc Bonfill, terapeutes del servei de primera atenció de Projecte Home, expliquen que després de la pandèmia han detectat un volum més alt de gent que ha demanat ajuda.

Els professionals alerten que la situació al Raval "no és nova" i no hi veuen senyals d'alarma. El que sí que destaquen és que les llistes d'espera per accedir a tractaments són considerables fora de la capital. En part, això és perquè Barcelona té pràcticament un centre per a l'atenció i al seguiment de les drogodependències (CAS) per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de municipis grans de Catalunya aquesta xifra s'enfila fins a un per a més de 200.000. Això provoca la "saturació" dels serveis.

És el cas de l'Hospitalet, Terrassa, Badalona i Sabadell, per exemple, que tenen un sol CAS pel conjunt de la ciutat. "No pot ser que aquestes ciutats grans tinguin tan pocs recursos. Hem d'anar més enllà de Barcelona", assenyala Bonfill. 

Alguns d'aquests CAS tenen espais per consumir de manera supervisada, on es fa tractament i reducció de danys. Tot i els bons resultats que han demostrat, a vegades han sigut focus de polèmiques veïnals, com el CAS Baluard, al Raval: "Són un grup de persones molt concret, que estan en una situació de més vulnerabilitat i necessiten un lloc on estar, i on el consum està present", reivindica Bonfill.

Refer la vida després d'una addicció

L'atenció i el tractament de les addiccions es tracta en xarxa des del sistema públic i també entitats especialitzades necessàries per omplir els buits que no cobreix l'Administració. Projecte Home és una d'elles, i és on l'Antonio Jiménez està rebent tractament des de fa vuit mesos.

Després de tota una vida d'addiccions, ja fos a l'alcohol, a la cocaïna o a l'heroïna, el consum l'havia allunyat de la seva família. Els pares i els tres fills feia temps que no en volien saber res i a l'Antonio li dolia especialment no poder conèixer la seva neta, que ara té dos anys. "Ara he recuperat a la meva família", explica satisfet en una trucada amb Públic.

L'Antonio rep tractament al centre de dia de Projecte Home a Montgat (Maresme) i viu en una habitació llogada al Bon Pastor, el seu barri. Al matí fa teràpia, té cura de l'hort i participa en grups d'ajuda mútua. "Tot el matí estàs ocupat i a la tarda vius la vida real, no estàs tancat. És el que jo necessitava", reconeix.

A la tarda torna al seu barri, on fa una vida tranquil·la i va a nedar a la piscina municipal cada tarda. "Projecte Home m'ha tornat a la vida", explica. L'Antonio va estar cinc anys vivint al carrer perquè un cop es va quedar sense el suport familiar ho va perdre tot. Havia anat fent altres tractaments però un cop sortia del centre, tornava a recaure.

Van ser uns anys durs, en què malvivia dormint en caixers, albergs o el que trobés, principalment per Nou Barris o Sant Adrià, i en què es va emportar dues punyalades. "Consumia sense parar, tots els dies, tota classe de drogues", explica. Menjava el que trobava, també de la brossa. Va aconseguir sortir del carrer però no va aturar el consum, i això el va portar a distanciar-se encara més de la família.

L'Antonio ha vist molta gent que ha perdut la vida per les addiccions: la seva parella, morta de sobredosi fa 14 anys, i diversos familiars alcohòlics. "A gent que estigui com estava jo li diria que no s'ho pensi, que la vida és molt bonica i el tren passa tan sols un cop". Assegura que al seu barri veu molta gent consumint, i els coneix, però se'n manté allunyat per no recaure-hi. "Els diria que si s'ho proposen, se'n poden sortir", sosté.

L'estratègia de Barcelona: 15 CAS i 10 espais de consum

A Barcelona tots els districtes tenen un CAS, i alguns, dos. Són un total de 15, i més de la meitat tenen espais per al consum supervisat. N'hi ha dos més, o sigui que a la ciutat hi ha un total de 10 centres on es pot consumir. A la resta de Catalunya, només n'hi quatre: a Badalona i Sant Adrià del Besòs, dins de l'AMB, i fora, a Lleida i Constantí (Tarragona). 

L'Ajuntament afirma que "els bons resultats" d'aquests equipaments demostren que "caldria ampliar i reproduir" el model a la resta de l'àrea metropolitana i de Catalunya per "unificar" l'abordatge de les addiccions. Una dada que mostra la mancança d'aquests espais fora de la capital és que el 23% d'usuaris del CAS Baluard no viuen a Barcelona.

La capital catalana, a més, va obrir durant la pandèmia un alberg per persones sense llar amb addiccions que segueix obert i té una llista d'espera de fins a cinc mesos. Es tracta d'un centre "pioner" i únic al conjunt de l'Estat perquè no exigeix als usuaris que deixin el consum abans d'entrar-hi que ja ha tret del carrer 213 persones i ha aconseguit que unes 60 recuperin la seva autonomia.

Aquests equipaments on es pot consumir persegueixen l'objectiu de controlar les addiccions per tal d'anar-les reduint: "La feina del dia a dia que fan des d'aquestes centres té un resultat, en alguns casos a llarg termini", sosté Farias. Això no impedeix, però, que des dels seus inicis, fa gairebé un parell de dècades, hagin creat polèmiques i puntualment també hagin generat el rebuig del veïnat. En el cas de l'alberg, va ser quan es va traslladar a la seu definitiva, al Baix Guinardó. Llavors, professionals i usuaris reclamaven "respecte" i no estigmatitzar-los.

Barcelona és pionera en la seva estratègia, definida al Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona (2021-2024) i dirigida per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'any 2020, 3.647 persones van començar tractament per abús o dependència a les drogues, la majoria per alcohol i cocaïna.