Per motius diferents, ni els Agents de la Propietat Immobiliària (API) ni les entitats socials, com el Sindicat de Llogaters, ni els partits polítics de l’oposició al Parlament de Catalunya estan d’acord amb la proposició de Llei de la Generalitat de Catalunya per regular els preus del lloguer. De fet, la norma no ha tirat endavant aquesta mateixa setmana al Parlament. En el debat públic, també està present la mesura aprovada per Berlín, que ha decidit congelar els lloguers durant els pròxims cinc anys. 

La iniciativa de la ciutat alemanya busca frenar l’especulació del mercat de l’habitatge i combatre un doble fenomen: la manca de pisos i l’augment constant del preu del lloguer. La llei que prepara Berlín recull una regulació pels llogaters amb dificultats econòmiques i guanyar temps per construir nous habitatges. Tot i que l’import no està concretat, la normativa preveu introduir un límit màxim al preu de lloguer. La pregunta sobre si és possible traslladar aquesta mesura a Catalunya enfronta els diferents agents.

Per a l’assessora jurídica del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Montserrat Junyent, “la situació de Berlín i la de Barcelona no és comparable perquè allà hi ha un parc social d’habitatge estable que permet donar cobertura als col·lectius vulnerables”. En aquest sentit, Junyent recorda que darrerament no es construeixen pisos socials i els pocs que tenen aquesta categoria s’acaben requalificant.

Mercat lliure o regulat?

“Incidir en el mercat d’una manera puntual no és la solució, ja que correm el risc de crear un espectacle basat en la inseguretat jurídica”. Per a Junyent, un plantejament com el de Berlín, de regular preus, no garanteix cap mena d’èxit, ja que “acaben pujant igualment”. Com a contraprestació, els API reclamen mesures fiscals per oferir seguretat jurídica als propietaris. Junyent resumeix la situació assegurant que “la propietat vol estabilitat i una renda segura i el llogater, la tranquil·litat de disposar d’un habitatge durant un termini concret”.

Per al Sindicat de Llogaters, no només és necessària una regulació, sinó que aquesta afavoreixi que els preus vagin a la baixa. El seu portaveu, Jaime Palomera, defineix la normativa de la Generalitat com una acció que “legitima els preus de la bombolla immobiliària i permet que segueixen pujant”. Palomera destaca que amb les eines del Govern, com el simulador de preus, “l’únic que s’aconsegueix és perpetrar increments de les rendes d’entre el 10 i el 15%”.

La posició del Sindicat de Llogaters va més enllà de congelar els arrendaments, tal com s’ha impulsat a Berlín, i planteja “vincular el valor del lloguer a la realitat socioeconòmica dels barris”. De fet, consideren que si els treballadors acumulen diversos anys amb els sous estancats, el valor de la renda hauria de baixar. “Hem d’abandonar els índexs de preus que donen peu a repetir una nova bombolla especulativa”.

La lletra petita de la norma

Fixar-se amb la lletra petita de la proposició de llei. Aquesta és la petició de Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters. Segons comenta, amb la normativa que volia aprovar el Govern, “la immensa majoria de lloguers segueixen sense tenir cap mena de límit en el preu”. A més, la futura llei tampoc regula els contractes d’arrendaments vigents. Palomera lamenta les excepcions que permet l’articulat. Si l’habitatge és d’obra nova o s’ha fet una rehabilitació integral, el propietari pot ignorar el topall de preus.

La manca d’un sistema de sancions en cas d’incompliment de la llei és un altre de les mesures que critica el Sindicat de Llogaters. D’aquesta manera, l’entitat alerta que la proposició posa al llogater entre l’espasa i la paret. “Si un propietari vulnera el límit establert, l’única manera que té el llogater de protegir-se és portar-lo a judici”.

Tot i aquestes divergències, hi ha un punt en comú entre els API i el Sindicat de Llogaters. Per a les dues entitats, l’índex de referència de preus que utilitza la Generalitat no és vàlid. Pels segons, “està basat en preus de mercat actual, irreals i de bombolla, el que alimenta a realitzar pujades de més del 10%, quan el ritme de creixement dels lloguers no supera el 4%”. Els API creuen que aquest registre també és insuficient perquè “no permet diferenciar les característiques de pisos d’un mateix edifici o finca i necessitem més dades”.

Xifres irreals

El Sindicat de Llogaters exigeix al Govern que segui a la taula, ja que “un canvi legal com aquest s’ha de treballar amb entitats com la nostra, que fa anys que proposem mesures en el sector de l’habitatge”. Palomera afirma que “la nostra posició de negociació serà reclamar un índex de preus vinculat als ingressos de la població, universal i de compliment obligat perquè és l’única iniciativa que permetrà abaixar els preus de forma estructural”. Els API també parlen de xifres irreals. En aquest cas, aplicades al cens de pisos buits. Junyent precisa que no existeix un registre oficial.

La norma sobre la regulació del preu del lloguer ha encès els ànims dels diferents actors, que ja han posat deures a la Generalitat. Mentre les entitats socials sol·liciten una aplicació real que vinculi el valor dels arrendaments a la renda disponible, els agents de la propietat immobiliària demanen a l’Administració que construeixi un parc d’habitatge de lloguer públic. Els diagnòstics ja estan realitzats. Ara només hi falta aplicar els tractaments.