Barcelona s'ha convertit aquesta setmana en el centre de l'urbanisme tàctic i la mobilitat activa i sostenible. Tinents d'alcaldia i representants polítics i tècnics d'una dotzena de ciutats europees -París, Londres, Berlín, Milà, Rotterdam, Amsterdam, Brussel·les, Ljubljana, Gant, Lódz, Vitoria-Gasteiz i València- han participat en les Jornades Internacionals Superilla Barcelona. Totes elles tenen una cosa en comú: estan implementant polítiques d'espai públic innovadores i transformacions urbanes similars a les de la capital catalana.

Totes les ciutats convidades han avalat les polítiques de tranformació urbana que persegueixen la mobilitat sostenible i la creació d'espais verds i d'estada com a eixos prioritaris en el disseny urbà. Ho han escenificat firmant un acord per continuar tirant endavant mesures per fer front a l'emergència climàtica, reduir les emissions i aconseguir àrees urbanes més saludables.

En concret, el text acordat recull el compromís dels signants amb un espai públic "on les persones siguin les protagonistes", s'aposti per un model de mobilitat menys contaminant i que prioritzi el transport públic i s'incrementin els espais on els veïns puguin fer-hi vida. També defensa que s'incrementi la vegetació i que els infants puguin gaudir del carrer, "amb espais escolars protegits i espais jugables" a tota la ciutat.

Seguir apostant per aquest model 

En el marc de la presentació de les conclusions d'aquest esdeveniment internacional, celebrada aquest divendres en un acte a tocar de la superilla de Sant Antoni, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha refermat en l'aposta pel model Superilla Barcelona. La líder de BComú ha assenyalat que aquest model "posa les persones al centre". "Estem orgulloses d'haver liderat la transformació", ha afegit.

A les portes de les eleccions municipals del proper 28 de maig, Colau s'ha dirigit als opositors al seu model i els ha dit que la transformació "no s'ha de frenar, sinó intensificar". "Necessitem que el canvi de model continuï, seria una irresponsabilitat intentar aturar-ho", ha dit. Segons ella, fer-ho seria com intentar aturar "el segle XXI".

Durant la seva intervenció, Colau ha defensat que Barcelona ha fet els deures i ha "obert camí", i ha atribuït al "lideratge" de la ciutat el fet que altres administracions "s'hagin posat les piles" amb la qüestió mediambiental. "Ens felicitem d'això i animem a seguir amb aquesta cooperació entre administracions", ha dit.  

Barcelona, "font d'inspiració" per a altres ciutats europees

Els tinents d'alcaldia i regidors d'algunes de les ciutats participants en les jornades han coincidit durant l'acte a destacar que Barcelona és una "font d'inspiració". David Belliard, de París, on s'ha implementat el model de la "ciutat dels 15 minuts", ha assegurat que cal impulsar canvis perquè es pugui viure a Barcelona o a la capital francesa d'aquí a 20 o 30 anys.  

Per la seva banda, el representant de Brussel·les, Bart Dhondt, ha apuntat que Barcelona és l'exemple que la transformació "ja no és un somni". "Veiem els canvis i això mostra a altres ciutats el que es pot fer", ha afirmat. A més, també ha dit que és una "font d'inspiració" i ha comentat com a la capital belga també estan explicant "el canvi". A Brussel·les s'ha posat en marxa el projecte de pacificació Good Move. 

Pierfrancesco Maran, tècnic d'urbanisme de Milà, ha reconegut durant l'acte que intentar canviar un model de ciutat orientada als cotxes cap a un model orientat als ciutadans "mai no és fàcil". Tanmateix, ha confirmat que cal caminar cap a aquesta direcció. La mateixa reflexió l'ha compartida Rezina Chowdhury, de Londres, que ha explicat que a la capital del Regne Unit s'han trobat "molta oposició". "Venir aquí i veure com altres ciutats parlen de la feina de transformació que s'està fent m'ha donat confiança", ha conclòs.