L’arribada del bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski ha provocat una reviscolada d’un dels autors russos més universals. Per commemorar l’efemèride moltes editorials han volgut recuperar alguns dels seus llibres que encara no s’havien publicat mai en català com per exemple 'El somni d’un home ridícul' per part de Godall Edicions o 'Pobres' publicada per l’acabada d’estrenar Cal Carré.

Però, per què Dostoievski segueix sent un escriptor que connecta amb la comunitat lectora 200 anys després del seu naixement? Potser perquè com apunta l’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez, "Dostoievski no només explica històries, sinó que descriu personatges plens de matisos, grisors, racons i laberints; humans, contradictoris i excessius". I també, perquè com va escriure Stefan Zweig "Dostoievski és el millor coneixedor de l’ànima humana de tots els temps", o potser perquè va saber capturar com pocs els costats més foscos de la condició humana.

Fiódor Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881) les va passar magres ja de ben jove quan se li va morir la mare; va viure penúries econòmiques, va trepitjar el patíbul, la crua Sibèria i va patir la mort de moltes persones estimades. Per llegir a Dostoievski no cal ser cap doctorat en literatura, només deixar-se arrossegar pel que expliquen els seus personatges. "La pobresa no és un vici" escriu Dostoievski a 'Crim i càstig'. Les desigualtats, la pobresa, la maldat, la culpa, els remordiments, la venjança són assumptes que l’autor de 'L’idiota' va saber plasmar en unes històries que segueixen ben vigents i que algunes apunten a una visió ideal d’un humanitarisme utòpic.

'Pobres' (Cal Carré)

Del 1956 al 2016, Cal Carré va ser una cansaladeria artesana i familiar de Terrassa. La botiga va tancar fa uns anys, però ara Antònia Carré-Pons (que va treballar en el negoci familiar fins que va enllestir els estudis de filologia) ha decidit reconvertir el negoci familiar en una editorial que segueix les mateixes premisses que els seus avantpassats: oferir bon producte. A Cal Carré publiquen en català llibres breus d’autors clàssics aptes per a tothom. Han començat publicant 'Dos relats' de Virginia i Leonard Woolf i 'Cinc Vells' de Jesús Moncada. I ara acaben de treure 'Pobres' la primera novel·la de Dostoievski traduïda per Miquel Cabal Guarro. Es tracta d’una novel·la epistolar en la qual els protagonistes són una jove òrfena i un vell solitari que s’expliquen les desgràcies i les misèries que els han tocat viure.

'El somni d’un home ridícul' (Godall Edicions)

El volum titulat 'El somni d’un home ridícul' aplega cinc contes de Dostoievski ordenats cronològicament, detall que permet apreciar l’evolució del seu estil i la dèria que tenia el geni rus per alguns temes. El 1849 la vida de Dostoievski va canviar per sempre (el van empresonar, gairebé l’executen i va acabar deportat a Sibèria). Potser per tot plegat des d’aleshores va arraconar els triangles amorosos i els tòpics del caçador caçat per abordar el que serien els seus gran temes: la vida dels més pobres, les grisors del funcionariat, el delicte o la culpa. Però a Dostoievski no tot és negre, també despunta un discurs utòpic i visionari d’un home ideal capaç de superar la misèria humana.

'Crim i Càstig' (Alpha. Fundació Bernat Metge)

Traduïda per Miquel Cabal Guarro i amb pròleg de Francesc Serés, la Fundació Bernat Metge s’ha sumat també a l’efemèride publicant la gran novel·la de Dostoievski (amb permís de 'Els germans Karamàzov') sobre la culpa i la redempció. A 'Crim i Càstig' el bé i el mal, la innocència i la corrupció es toquen. El protagonista d’aquest clàssic de la literatura universal és Rodion Raskólnikov, un estudiant endeutat i desesperat que viu en un San Petersburg decadent. Un personatge que Dostoievski utilitza per furgar en les profunditats de l’ànima humana.

'Un arbre de Nadal i una boda' (Comanegra)

L’any passat, Comanegra va publicar aquesta petita joia amb il·lustracions d’Oriol Malet. Com el títol indica, es tracta d’un conte de Nadal però no precisament farcit de flors i violes. Perquè l’autor és Dostoievski i sap concentrar el pitjor de la condició humana, en aquesta ocasió la violència de gènere i la de classe.

'Una historia desagradable' (Nordica libros)

En castellà també han aparegut títols com 'Una historia desagradable' traduïda per Marta Sánchez-Nieves. De fet aquest conte, Dostoievski el va escriure el 1862 després d’un viatge per Espanya i el va publicar a la revista Vremia. En aquest relat, el protagonista és Iván Ilich Pralinski, un funcionari que somia en posar en practica una filosofia basada en la bondat i l’humanitarisme vers les persones de les classes socials més baixes. Però és clar, el que ell pensa i el que succeeix són coses molt diferents.