Posar cara i veu a les persones que han patit o estan en perill de patir un desnonament és l’objectiu del documental Cuerpos en vilo, del donostiarra Ugaitz Albisu. Aquest estudiant de la Universitat de Girona no es pensava que uns vídeos gravats després de les assemblees de la PAH Girona-Salt poguessin acabar sent un curtmetratge documental de 26 minuts, disponible a Filmin i que de moment ha participat -amb premi- en vuit festivals.

"Ningú tenia les expectatives d’arribar on ha arribat. Una cosa va portar a l’altra", explica en una videotrucada amb Públic. Precisament aquesta manca d'expectatives creu que és un dels factors que va contribuir a la proximitat dels entrevistats, tots ells en una situació de precarietat habitacional després d’haver patit un desnonament o viure sota la seva amenaça.

Es tracta de mitja dotzena de casos que són una part molt petita dels milers de persones en la mateixa situació, però que serveixen per posar cara als números que surten a les notícies. Tots ells comparteixen a càmera com han arribat fins on són, què els suposa i com viuen. La majoria, en pisos ocupats o en habitacions rellogades. Pagaven una hipoteca fins que un dia, per diversos motius, no van poder seguir-ho fent. 

El malestar emocional, al focus

"La simplicitat de ser només jo amb la càmera ha fet que els testimonis siguin molt humans i propers, sense por", diu Albisu. Precisament, les emocions són un dels fils conductors del documental, que també compta amb les declaracions d’una psicòloga que contextualitza els efectes psicològics de les persones que s’han trobat en aquesta situació. Angoixa, problemes per dormir i ansietat són només algunes de les conseqüències del malestar emocional que pateixen, que s’agreugen en el cas dels menors.

Albisu no s’esperava arribar l’èxit del documental, però tampoc s’esperava fer-ne un. Estudia Treball Social, de manera que no tenia experiència en l’àmbit audiovisual, tot i sí que li cridava l'atenció. Un dia, per a un treball de la universitat, va anar a una assemblea de la PAH Girona-Salt. No havia participat en el moviment per l’habitatge abans i el que va veure el va impactar. "No em feia la idea del que passaria. Em va impactar escoltar els testimonis en primera persona, més del que pensava".

Des d’un inici va voler que aquest impacte arribés a més gent. En un inici, l’objectiu era gravar vídeos breus per penjar-los a les xarxes i que més gent se sumés a les convocatòries per aturar desnonaments. Però veient la força que tenien els testimonis, i que la situació era més greu del que s’havia imaginat, Albisu va decidir anar un pas més enllà.

"Es parla dels desnonaments però no de les persones que hi ha darrere, no se’ls dona veu. Mai havia vist una persona a la tele parlant d’aquest procés", explica. Albisu ha continuat participant a les assemblees de la PAH i creu que el fet que el coneguessin i ja hi haguessin parlat abans va ajudar molt a què els afectats compartissin amb ell la duresa de la situació.

La qüestió dels menors

Però han quedat temes pendents, com les conseqüències sobre els menors. Al documental apareixen diversos casos de famílies amb infants petits, però Albisu s'ha quedat amb ganes d'anar més enllà. És una de les qüestions que més li interessa i vol centrar-hi el seu proper documental: "Els afecta tota la vida".

Per a ell, aquest curtmetratge es tracta d’una eina per a conscienciar i fer moure les coses, i li agradaria centrar-se en els documentals socials. "Vull que serveixi per a conscienciar a la societat del que estem normalitzant, i també per a qui té poder de solucionar-ho, comenci a fer-ho", assenyala.

Cuerpos en vilo ha rebut de moment el Premi del Públic i Menció Especial al Festival Gollut de Ribes de Freser, i per ara Albisu no sap si anirà a més festivals. Igual que va arribar a Filmin després de fer un correu a la plataforma per demanar-ho, el documental d’Albisu va fent camí de manera silenciosa. També està sent visionat en ateneus, centres cívics i escoles de la mà de la PAH.

Els seus protagonistes, "sorpresos i contents" per l’èxit inesperat, valoren que serveixi per denunciar el que han viscut. "Ho podríem viure qualsevol de nosaltres si la nostra realitat canvia d’un dia per l’altre", conclou Albisu.