La nit electoral europea de maig de 2014, un cas molt particular va sorprendre l'opinió pública alemanya. En un debat televisiu d'anàlisi el cap de redacció del prestigiós setmanari Die Zeit, Giovanni de Lorenzo, va assegurar haver votat doble: com italià en el seu consolat i com alemany en urna. Allò va canviar per sempre el plantejament de les autoritats alemanyes per a les futures cites europees. El doble vot és un tipus de frau electoral, amb multes i penes de presó en la majoria de països, de fins a tres anys a Espanya. Un ciutadà europeu no té perquè poder votar dues vegades tot i tenir dos passaports, ja que la seva veu comptaria el doble que el de qualsevol conciutadà. Però pot seguir passant avui.

Objectiu: detectar el frau electoral

Arran de l'informe Hübner i Leinen del Parlament Europeu, l'any passat el Consell va aprovar diverses mesures per evitar el doble vot. Dels 512 milions d'europeus, uns 17 milions, provenen d'un dels 28 estats membres i resideixen o treballen en un altre, equivalent a la població Holanda. Segueixen votant al seu país d'origen, però manifestant la seva voluntat expressa poden passar a votar al seu país de residència per a les europees i les municipals.

L'intercanvi de dades entre l'INE i les autoritats equivalents en altres països de la UE s'ha reforçat des de fa uns mesos amb una eina criptogràfica. "Es comunica a cada país qui són les persones estrangeres residents que han optat per votar a Espanya i correspon al país receptor establir un mecanisme perquè no votin allà. Nosaltres ho fem amb els espanyols inscrits al CERA [cens electoral de residents absents] que han manifestat la intenció de votar. El vam enviar a les juntes electorals provincials que són les fan l'escrutini perquè si algun hagués votat allà també s'anul·li el vot", informen des de l'INE. Les instruccions del vot pregat espanyol sí inclouen una referència inicial, per a qui les llegeixi abans d'emetre el vot, però per algun motiu no es fa pedagogia des dels consolats. "No participen d'això", es limiten a aclarir des del INE.

El doble vot dels residents a l'exterior sembla controlat. Però en el cas de qui té doble nacionalitat segueix havent-hi un cert angle mort. Des d'Alemanya, on treballa com a traductora, M.R. va rebre les dues targetes censals. "Realment si no t'informes pel teu compte pots estar incorrent en el frau per pur desconeixement. Tinc dos passaports i he rebut dues targetes censals per anar a votar. Per què no em fan escollir o no m'informen que és il·legal en el cas espanyol com es fa a Alemanya? Tampoc tinc clar que s'hagi controlat a tot el món. En la gran majoria de països europeus pots adquirir el cognom de la parella en casar-te, de manera que les dades oficials canvien d'un país a un altre". Un cens únic europeu acabaria de resoldre-ho, però difícilment els Estats cediran la sobirania sobre les seves dades.

Caciquisme consular?

"Vaig anar a votar i en el meu consolat em van voler fer obrir el sobre de votació dirigit a la junta provincial i que afegís el meu nom com a remitent. Vaig haver de discutir-me, ja que no ho posava enlloc. On queda l'anonimat del meu vot llavors?, vaig preguntar. Va ser absurd. I és clar, no podia acudir a ningú més, gairebé mai hi ha apoderats ni interventors. Estem a mercè de les decisions dels cònsols i funcionaris. I si s'enfaden amb tu, a saber on acaba el teu sobre alguna de les nits següents ". És el relat de Maria F., una madrilenya establerta a Miami indignada per l'experiència del 26 de maig. I és que la inscripció en el registre i la gestió del vot exterior emès depèn exclusivament de la xarxa consular del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació (MAEC). Els vots arribats per correu o en urnes s'acumulen durant dies sense cap control extern fins al seu enviament per valisa diplomàtica.

Des Marea Granate, Berta Bruguete denuncia la manca de transparència i d'informació a la majoria de consolats i ambaixades. "Tenen totes les nostres dades, els mails i telèfons. Però no els fan servir de manera proactiva per informar-nos de novetats crucials com l'ampliació del període de votació. Alguns consolats són eficients però en altres passen coses increïbles com que es reinterpreta la llei electoral segons un funcionari o un cònsol i no hi ha ningú més a qui acudir, decideixen qui s'inscriu i qui no, qui vota i qui no. S'estan vulnerant drets, i aquesta indefensió dels ciutadans faque acabin desistint de votar".

El cens d'espanyols amb dret a vot que resideixen fora sobrepassa ja els 2,1 milions de ciutadans. La xifra no para de créixer al mateix temps que segueix en declivi la del vot exterior. Només el 5,74% (120.786) van pregar el vot per al 26 de maig davant del 8,7% del 28 d'abril. El vot exterior del 26 de maig es va escrutar a cada província el 29 de maig passat però el marge per fer-ho públic és de 40 dies. El resultat dependrà de quants vots es van emetre finalment, quants van arribar a temps a consolat, i quants són escrutats, no totes les dades són públiques. En aquesta ocasió han coincidit dues cites electorals seguides, terminis solapant-se entre totes dues, obstacles acumulats que segueixen desincentivant el vot exterior.

Opacitat màxima al consolat de Zuric

Després d'Alemanya (amb 19.077), França i el Regne Unit, Suïssa és el quart país en què més espanyols havien pregat el vot per a aquestes eleccions, més de 9.000 persones que havien tornat a pregar el vot per al 26 de maig. "Acabo de tenir un fill però he pogut venir a votar en persona aquesta vegada. Encara que cal dir que el sistema és arcaic. Alguna cosa hauran de canviar al segle XXI", afirma Adelaida a la sortida del consolat de Zuric. "Vinc, deixo el meu vot, però després ningú em confirma que es recomptarà. Cal tenir fe per seguir insistint, només votem els militants", afirma David, un investigador universitari que es nega a desistir.

Aquesta periodista va intentar fer el seguiment de la jornada electoral durant el matí al consolat de Zuric. Però tot i el consentiment del servei de premsa del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, el cònsol Juan Carlos Gafo l'hi va negar el mateix dia després de fer esperar la seva decisió tres hores fora del consolat. En arribar a les 14h, hora de tancar, va enviar un funcionari per traslladar que no havia aparegut en cap llista, ni es donaria cap informació sobre els tipus d'incidència ni participació. No es podia parlar amb la premsa perquè el cònsol així ho havia decidit, "encara que hi hagi autorització del propi ministeri per escrit" va destacar el canceller.

De fet aquesta no és la primera polèmica al voltant de Juan Carlos Gafo. Militar i diplomàtic llicenciat en dret, va saltar a la fama al juliol de 2013 amb el seu tuit "Catalans de merda. No es mereixen res ", quan era adjunt de la Marca Espanya dedicada a la promoció exterior. El llavors ministre, José Manuel García-Margallo, el va destituir a les poques hores. Passaria un any fora del focus públic sota el paraigua del MAEC abans de tornar a primera línia. Va ser premiat amb el consolat general d'Espanya a Melbourne abans d'aterrar a Zuric fa uns pocs mesos. Se suma doncs al seu polèmic currículum la vulneració del dret a la informació i la presa de decisions per sobre de l'àrea de comunicació del mateix ministeri del qual depèn.

Barcelona, ​​l'excepció per als europeus que voten a Espanya

Per al 26 de maig, Barcelona va posar en marxa una campanya ambiciosa des de la tardor passat per animar la participació per a les eleccions europees i municipals. Han aconseguit incrementar-la per a aquells estrangers que poden votar en aquests comicis, no sense dificultats i queixes. Hans G. viu i treballa a una empresa tecnològica de la ciutat. "Vaig rebre una carta al desembre passat. Estava signada per l'alcaldessa. Semblava més propaganda electoral que un avís per participar al 26 de maig votant per a la ciutat i les europees, la veritat. Fins i tot venia amb un fullet en alemany. Però va ser impossible inscriure's en línia, i això que em dedico a aquest sector. Em vaig inscriure en paper com en els vells temps i apuntant-me en dates nadalenques, però vaig poder votar".

En altres ciutats, la queixa general va ser la falta d'informació. "Em van dir que m'havia d'haver apuntat per Nadal per votar ara, al maig. Aquests terminis són absurds. Per pagar multes sí que em troba l'ajuntament, però a l'hora de votar es veu que no, i sobre calia fer-ho fa sis mesos", es queixa amb indignació Leo, un italià resident a Alacant.

"L'INE és qui gestiona el cens electoral, marca les normes, com s'inscriuen, quines campanyes, posa els terminis. Nosaltres en aquesta ocasió des de Barcelona vam voler incrementar la participació organitzant una campanya extraordinària aprofitant que coincidien municipals i europees, i comptem amb fons europeus per implementar-la", assenyala Ramon Sanahuja, director de serveis d'atenció i acollida a immigrants de l'Ajuntament de Barcelona.

A la ciutat hi ha empadronats 32.350 italians, 14.158 francesos, 7.552 britànics i 6.971 alemanys, segons dades del consistori. L'INE va estipular que el registre en el cens electoral per a Ciutadans Estrangers seria del 30 de novembre al 30 de gener. I malgrat les múltiples queixes pel sistema d'inscripció i les dates escollides, en el cas de Barcelona els resultats van ser espectaculars: "Hem incrementat del 50% la inscripció al cens, mentre que en el conjunt d'Espanya la variació del 0,5%. Queda molt per fer encara ", afirma Sanahuja satisfet.