Público
Público

ASTRONOMIA Descobriment d'una superterra freda i fosca, veïna del nostre Sistema Solar

Sembla poc probable que aquest exoplaneta pugui contenir alguna forma de vida, però "la vida, de vegades, troba formes hàbils de sobreviure", adverteix el físic català Ignasi Ribas, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC)

El planeta descobert podria presentar aquesta imatge d'acord amb les dades obtingudes pels astrònoms / European Southern Observatory

efe

En 2016, el descobriment de Pròxima b, un planeta similar a la Terra que orbita  l'estrella més propera al Sol ocupava la portada de la revista Nature. Dos anys després, Nature informa d'una nova troballa: una superterra, 3,2 vegades més gran  que la Terra si més no, i que orbita l'estrella Barnard.

El treball, una col·laboració internacional liderada per Ignasi Ribas, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), compta amb la participació de científics del Centre de Astrobiología (CAB), dels instituts d'Astrofísica d'Andalusia i Canàries, de l'Observatori Calar Alto, de la Universitat Complutense de Madrid i del CSIC.

La troballa ha estat possible gràcies a una de les campanyes internacionals d'observació més grans de la història, en la qual telescopis de tot el món han pres a la vora de 800 mesures, "una quantitat d'informació ingent recaptada durant més de 20 anys", ha explicat Ribas.

"Totes aquestes dades ens han permès caracteritzar el sistema planetari que orbita Barnard", el segon sistema més proper a nosaltres i en el qual, a més, "no descartem que pugui haver-hi més planetes", explica l'investigador.

Però, com és aquest sistema? El planeta recentment descobert depèn de l'estrella Barnard, una nana vermella d'entre 7.000 i 10.000 milions d'anys, "gairebé el doble de vella que el Sol", relativament inactiva i la més ràpida del cel nocturn.

Barnard b, batejada així en honor a la seva amfitriona, triga uns 233 dies en orbitar la seva estrella i, encara que està relativament a la vora d'ella (a un 40% de distància del que està la Terra del Sol), és un món fred i fosc que podria estar a uns -170 graus centígrads.

"És un món gelat perquè rep molt poca energia del seu estel: només un 2% del que la Terra obté del Sol", i es troba prop de l'anomenada 'línia de gel', una zona orbital al voltant d'un estel en la qual compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid.

Per això, és "molt improbable" que Barnard b tingui aigua líquida en la superfície, però no es pot descartar que la tingui en el subsòl, explica Ribas.

A més, comparada amb Pròxima b, que es considera el planeta amb més possibilitats d'albergar vida fora del Sistema Solar, sembla poc probable que aquesta superterra pugui contenir alguna forma de vida, però "la vida, de vegades, troba formes hàbils de sobreviure", adverteix el físic català.

La troballa ha estat possible gràcies a la tècnica Doppler, un dels molts mètodes dissenyats pels astrònoms per descobrir planetes impossibles d'observar de manera directa.

La tècnica busca planetes a partir dels efectes que provoca en el seu estel perquè, quan un planeta orbita a un estel, l'atracció gravitatòria fa que l'estel es mogui també.

"I segons la física, quan una font de llum s'acosta a l'observador, el seu espectre es desplaça lleugerament cap al blau i la seva longitud d'ona és més curta i, quan s'allunya, es desplaça roent, cap a longituds d'ona més llargues. Per tant, quan veiem un estel que es tentineja (s'acosta i s'allunya), es pot deduir que hi ha un planeta en òrbita", puntualitza Ribas.

La troballa de l'exoplaneta, que forma part dels projectes Red Dots i CARMENES dedicats a buscar planetes propers al Sistema Solar, ha estat possible gràcies a la presa de mesures d'alta precisió de telescopis de tot el món.

Entre ells, el famós caçador de planetes HARPS i l'espectrògraf VES, tots dos de l'Observatori Europeu Austral (ESO).

"HARPS va exercir un paper vital en aquest projecte. Es van combinar dades d'arxiu d'altres equips amb mesures noves i superposades de l'estrella de Barnard de diferents instal·lacions", explica Guillem Anglada Escudé, de la Universitat Queen Mary de Londres.

"La combinació d'instruments va ser clau per poder corroborar els nostres resultats", subratlla l'astrònom català qui, a més, va liderar el descobriment de Pròxima b fa un parell d'anys.

I és que, HARPS, que mesura canvis en la velocitat d'una estrella causats per un exoplaneta que l'orbita, és capaç de detectar variacions de velocitat de fins i tot 3,5 km/h (un ritme semblat al que utilitzem en caminar).

El treball ha utilitzat observacions de set instruments diferents que durant 20 anys han pres 771 mesures, una quantitat "ingent" d'informació, destaca Ribas.

"El descobriment suposa un avanç significatiu en la cerca d'exoplanetes al voltant dels nostres veïns estel·lars, amb l'esperança de, finalment, trobar un que tingui les condicions adequades per albergar vida", conclou la investigadora del IAA i coautora del treball, Cristina Rodríguez-López.

En el treball han col·laborat en l'estudi científics de Xile, Xina, França, Alemanya, Israel, Polònia, Suïssa, Estats Units i Regne Unit.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?