La pandèmia del coronavirus no ha frenat la delinqüència, sinó que l'ha desplaçat. Tal com assegura el president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones, s'han reduït els delictes a la via pública, però els que poden succeir dins dels domicilis (violència intrafamiliar i de gènere, cibercriminalitat o estafes) han augmentat. Una de les principals raons d'aquest canvi és el confinament.

L'augment de la vigilància formal (més presència policial al carrer) i informal (més veïns al balcó) també hi han contribuït. "A part de l'avorriment, la gent ha vist que és un problema que s'ha de lluitar entre tots perquè hi hagi una reducció de la corba de contagi", explica Limones. Així i tot, reconeix que a vegades aquestes persones emeten "un judici ràpid" dels ciutadans que estan al carrer, els quals potser hi són perquè han d'anar a treballar o perquè ho necessiten.

Tot i això, el professor de Criminologia de la Universitat de Girona Steven Kemp considera que un dels motius de la baixada de les dades podria ser la dificultat de denunciar durant el confinament. A més, destaca que l'Estat espanyol és un país on la tramitació de denúncies tampoc agilitza el procés, però també cal considerar els factors psicològics que poden frenar aquesta decisió, com ara la vergonya o la por. Públic ha contactat amb fonts dels Mossos d'Esquadra, que han assegurat que ara mateix no poden donar una valoració global dels delictes a Catalunya. 

La vigilància informal frena els robatoris i ocupacions, sobretot en zones residencials. D'altra banda, la professora de Criminologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i directora de seguretat a Protección e Imagen -una empresa de seguretat privada-, Helena Mulero, destaca que han augmentat els intents de robatori a les farmàcies i a altres negocis que donen serveis de primera necessitat. Segons Mulero, la seguretat privada ha treballat com a servei essencial no només per donar suport al cos policial públic, sinó perquè han d'encarregar-se dels sistemes de seguretat físics (les alarmes i videovigilàncies).

La cibercriminalitat a l’alça

Mentre que han baixat certs tipus de crims, la cibercriminalitat ha augmentat, sobretot a les empreses."Les grans corporacions estan patint una gran quantitat d'atacs informàtics, entre elles Caixabank", detalla Mulero. Reben atacs de fishing (el correu suplanta la identitat d'una organització o una persona real perquè la víctima proporcioni les seves dades als delinqüents o que descarreguin un arxiu infectat), els quals estan incrementant a causa de la falta de seguretat que tenen des del teletreball. Kemp explica que "no tenen un equip adequat de seguretat informàtica i no estan acostumades a fer teletreball".

Kemp assegura que encara que no hi ha xifres oficials que determinin que ha augmentat la ciberdelinqüència considera que "és altament probable", tot i que la xifra negra de la ciberdelinqüència econòmica és molt elevada perquè és un dels crims menys denunciats. "El que sí podem afirmar 100% a Catalunya és que els delinqüents no tenen pietat i aprofiten la por, l'estrès, la pressió temporal, l'avorriment, o l'altruisme per aconseguir els seus objectius", desenvolupa. Tot i això, no tots els delinqüents són iguals. Alguns hospitals de l'Estat espanyol han rebut atacs informàtics, però la majoria no anaven dirigits directament als centres. Davant d'aquesta situació, diversos ciberdelinqüents s'han compromès a donar la informació dels centres hospitalaris per tirar enrere aquesta infecció, explica Mulero.

Dit això, hi ha ciberdelinqüents que sí que es volen aprofitar de l'estrès dels treballadors i intentar aconseguir dades mèdiques per vendre-les al darknet [la internet profunda]. Ara bé, segons Kemp, aquestes dades no tenen gaire valor. "Podries comprar un llistat de 10 milions de correus per dos euros. No sé quina lògica estarà darrere dels atacs a hospitals", es pregunta l’expert.

D'altra banda, l'administració pública també ha patit estafes en la compra de materials de protecció. "Estan competint entre els països i és un mercat perillós amb moltes oportunitats per als estafadors", subratlla. En aquest sentit, Limones lamenta que el Govern no s'hagi posat en contacte amb el Col·legi per tenir l'assessorament dels criminòlegs, tampoc en els casos d'atenció de les víctimes de violència de gènere o intrafamiliar.

La indefensió de les dones i els menors

Des de l'inici de la pandèmia, un dels col·lectius més vulnerables a patir violència són les dones. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va explicar a principis d'abril que el telèfon d'atenció a la víctima (900900120) ha rebut un augment en les trucades del 34% respecte als mesos del gener i febrer. Així mateix, un altre col·lectiu molt exposat són els infants i adolescents.
 
​La professora associada a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona Sara Pérez diferencia entre dos grups de menors: els que ja patien violència i els que, a causa dels canvis de rutina, són més vulnerables a patir-ne. Segons destaca la també investigadora d'intervencions socioeducatives a la infància i a la joventut, 1 de cada 5 infants han patit o patiran abusos sexuals. Entorn un 80% dels casos, qui exerceix aquesta violència són persones properes a l'entorn.

Els menors que estan 24 hores convivint amb els seus agressors, ara se'ls hi poden afegir més factors de risc, com ara l'estrès que puguin patir els pares. Quan l'infant està aïllat a casa "el traiem de la seva possible xarxa de suport", fet que augmenta la dificultat de la detecció de maltractament. La fundació ANAR, que atén menors en situació de risc, va rebre 270 peticions d'ajuda la darrera setmana de març, un 25% més de les peticions que tenen normalment. 173 eren per casos greus. "Si els veïns senten crits que no són normals és molt important s'impliquin com ho fan amb la violència de gènere", reclama Pérez.

En el cas dels menors que no hagin patit mai violència intrafamiliar, es troben amb un canvi de rutina que els converteix en possibles víctimes d'altres agressors. Sobretot els preadolescents o adolescents, que poden entrar a les xarxes socials o a xats de videojocs en línia, i això fa que alguns victimaris demanin fotografies, contingut sexual, o algun tipus d'assetjament sexual en línia. "Això com a pare i mare penses que no els hi passarà als teus fills, perquè això els hi passa a altres persones, no a casa", lamenta Pérez. Per evitar aquestes situacions, l'experta recomana parlar obertament amb els fills. Per últim, recorda que els menors poden fer ús del 112, el telèfon d’Infància Respon (116 111) o d’entitats com Prevensi (900 400 443) i Fundació Vicki Bernadet (93 318 97 69).