Noves proves i indicis soterrats entre les desenes de milers de folis del sumari dels atemptats gihadistes de les Rambles i Cambrils, el 2017, avalen que l'imam de Ripoll i capitost del comando terrorista, Abdelbaki és Satty, mantenia contactes amb els serveis secrets espanyols anys després de la seva sortida de la presó de Castelló, en la qual va ser visitat en quatre ocasions per agents de la Guàrdia Civil i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Així s'exposa en un llarg escrit de l'advocat i diputat Jaume Alonso-Cuevillas, presentat aquest dimecres davant la Secció 3 de la Sala penal de l'Audiència Nacional i al qual ha tingut accés Públic, en el qual se sol·licita la revocació de l'acte de conclusió del sumari dictat el passat 7 de gener, així com la pràctica de noves diligències de recerca, a més de les quals van ser denegades en fase d'instrucció, sobre les relacions entre el CNI i És Satty quan aquest ja havia sortit de presó, els detalls de la qual van ser revelats per primera vegada en una sèrie d'exclusives en aquest diari.

Arran d'aquestes exclusives, Alonso-Cuevillas –advocat del pare de Xavier Martínez, assassinat a Les Rambles quan només tenia 3 anys d'edat– va sol·licitar que fossin cridats a declarar els guàrdies civils i agents secrets que van visitar a Es Satty mentre aquest complia condemna per narcotràfic. La defensa de les víctimes volia "conèixer el motiu d'aquestes visites i si guardaven relació amb la seva 'captació' com a col·laborador, confident, agent encobert per infiltrar-se en organitzacions islamistes de caràcter terrorista, etc., ja fora en relació amb les activitats policials o d'intel·ligència".

No obstant això, l'Audiència Nacional es va escudar en la mort de l'imam de Ripoll i en els anys transcorreguts entre aquelles visites a la presó i els atemptats per no investigar el paper del CNI ni prendre declaració als agents que el van anar a veure a la presó. Tal com es recull en l'escrit ara presentat per la defensa:

Aquestes diligències van ser denegades en entendre la Sala d'Apel·lacions que es tractava de visites efectuades l'any 2012 i, per tant, molt allunyades en el temps i, en segon lloc, les circumscrivia al funcionament normal de les activitats que han de realitzar els agents dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat o del CNI.

Però ara s'ha descobert, documentat en les pròpies actuacions de la causa segons aquest escrit de l'advocat, un testimoni que demostraria que l'imam de Ripoll mantenia relacions amb els serveis secrets espanyols dos anys després d'abandonar la presó i només un abans de posar en marxa des de Ripoll i Alcanar la campanya d'atemptats que va acabar provocant la mort a 13 persones a Les Rambles. A la pàgina 59 de l'escrit de la defensa presentat aquest dimecres es pot llegir:

Doncs bé, gràcies a les diligències practicades en aquesta causa, aquella relació que volíem acreditar entre el Sr. Es Satty i els serveis secrets espanyols ens ve corroborada per una declaració extensa que va realitzar el Sr. Kaychouh Soliman, president de la Mesquita Youssef de la localitat de Diegem (Bèlgica), el dia 20 d'agost del 2017 (tres dies després dels atemptats).

I posem l'accent en la data perquè el contingut d'aquesta declaració ha estat obviat des d'un primer moment per la Guàrdia Civil que va rebre, juntament amb la Fiscalia, còpia de tota l'actuació a Bèlgica el novembre de 2017, perquè no serà fins al mes de maig de 2018 que la Guàrdia Civil remetent un ofici al Jutjat aportant en un CD traducció al castellà de l'actuat, sense còpia documental, i la Fiscalia, dies després, aporta la còpia documental però en el seu idioma original. I curiosament, en el contingut de l'ofici, que consisteix en un resum d'allò més rellevant de les diligències practicades a Bèlgica, per res es fa esment a les noves aportacions que realitza el Sr. Soliman sobre la relació del Sr. Es Satty amb els serveis secrets espanyols.

Aquest ofici de la Guàrdia Civil està datat el 18 de maig del 2018 i amb ell, després d'informar que s'aporta un CD-Rom de les actuacions belgues traduïdes al castellà (quan allò normal és aportar també la seva versió documental, com es fa amb la resta de diligències –és l'única que no té la seva còpia documentada–), es fa constar el següent:

"Abdelbaki ÉS SATTY va residir a la localitat de Diegem, als afores de Brussel·les, entre Octubre de 2015 i abril de 2016, exercint com a Imam de la mesquita Youssef d'aquesta localitat durant aquest període. El març de l'any 2017 es va traslladar novament a aquesta localitat on va romandre per un temps de dos dies. Per a aquests viatges, així com durant l'estada d'ES SATTY a Bèlgica, va comptar amb la col·laboració de diversos individus als quals les autoritats belgues han escoltat en declaració en qualitat de testimonis. Aquestes persones són Abdelkarim AAISSI, Mohamed KAICHOUH i Hicham KAICHOUH i haurien reservat i abonat els bitllets d'avió utilitzats per Abdelbaki ÉS SATTY així com gestionat l'allotjament en el viatge de març de 2017. D'entre aquestes persones la de major confiança d'Abdelbaki ÉS SATTY és Abdelkarim AAISSI" (foli 7762).

Mai es fa referència al Sr. Soliman, si bé les seves declaracions podrien obrir noves línies de recerca, especialment sobre la relació telefònica que mantenia l'Imam de Ripoll amb agents del CNI, l'abril de 2016.

Un viatge a Bèlgica detallat en un informe intern del CNI

Precisament, entre els extractes dels informes interns del CNI que Público va revelar en el seu moment per sustentar les seves exclusives figurava el resum que els serveis secrets havien fet sobre aquest viatge a Bèlgica, citant com a amfitrió d'Es Satty al mateix president de la mesquita Youssef (encara que s'empri una transliteració una mica diferent del seu cognom àrab):

A més, durant la instrucció, i mentre les diligències es mantenen sota secret judicial, la Fiscalia tampoc informa les parts sobre el contingut complet del crucial testimoni del president de la mesquita Youssef de Diegem. Continua l'escrit de la defensa:

Per part seva, la Fiscalia, en data 25 de maig de 2016, aporta còpia original de la documentació remesa per la Fiscalia Belga que havia estat rebuda per e-mail el novembre de 2017, com pot observar-se en els originals. Pel que fa a la seva traducció, es remet al CD Rom aportat per la Guàrdia Civil (foli 7941). En aquelles dates –i això és important recordar-ho–, les diligències continuaven declarades secretes.

No serà fins i tot en un informe de la Guàrdia Civil, sobre el processat Said Ben Iazza, de data 20-1-19, que en referir-se al Sr. Abdelbaky És Satty s'esmenta la seva relació amb el Sr. Soliman, sobre la base del que aquest havia declarat, i és per això que en un annex apareix la seva declaració de 20-8-17 traduïda al castellà. En l'informe es fa constar aquestes dades:

[...] El mes d'octubre de 2015, Abdelbaki ÉS SATTY es trasllada a Bèlgica, suposadament amb la intenció de trobar feina com a Imam a alguna mesquita pròxima a Brussel·les. A la fi d'octubre, principis de novembre va començar a exercir com a Imam no oficial a la Mesquita "Youssef' de la localitat de Diegem (Bèlgica).
Des d'octubre de 2015 fins a que torna a Ripoll el 13 d'abril del 2016 està a la MESQUITA YOUSSEF, situada en el número 11 del carrer de Kerktorenstraat a 1831 Machelen (Bèlgica) (registre mercantil 0422095696). (Peu de pàgina foli 11419).

El 13 d'abril de 2016, Abdelbaki ÉS SATTY va tornar a Espanya després de cessar la seva activitat a la Mesquita "Youssef" a causa de la desconfiança que havia sembrat en el president de la Mesquita, Soliman AKAYCHOUH, qui va esmentar que tenia una actitud bastanta extremista i radical en qüestions religioses. En aquestes dates s'havia produït una escissió en la comunitat islàmica de ElFath, propiciant la creació d'una nova comunitat islàmica en la localitat de Ripoll, denominada "Annour". ( Foli 11419).

I, per fi, any i mig després de la seva declaració davant la Fiscalia belga després de l'atemptat, s'incorpora al sumari de l'Audiència el testimoni complet del president de la mesquita de Diegem en el qual queda patent que l'imam de Ripoll seguia en contacte amb el CNI el 2016, en contra de la versió oficial espanyola, que sí que havia admès contactes entre 2010 i 2014. Continua l'escrit:

La veritat però és que el Sr. Soliman en aquesta declaració va fer referència a la relació que mantenia el Sr. Es Satty amb els serveis secrets espanyols. Ho va exposar en aquests termes:

"Em pregunta també quina informació tinc sobre Abdelbaki ÉS SATTY. Ell sabia que estàvem buscant un imam i es va oferir a nosaltres. Li deixem clar que buscàvem a algú amb totes les coses oficials en regla, apte per a un nomenament oficial. Havia de tenir tots els papers de la residència en regla i coses així. La primera vegada que ens va visitar va ser el mes de gener de 2016.

Va haver-hi un moment que em vaig adonar d'alguna cosa que no em va agradar. Vaig entrar a la seva habitació i estava parlant per telèfon amb algú en espanyol. Li vaig preguntar qui era i em va contestar que estava parlant amb els serveis secrets d'Espanya i que, entre altres coses, li preguntaven on estava i coses així. No li podria dir exactament quan va ser això, va ser durant els tres mesos que va estar ell aquí.

I llavors vaig anar a veure a Tarik de la policia de Vilvoorde, qui em va dir que portés els seus papers, així que vaig portar una còpia dels seus documents d'identificació a Tarik. Tarik em va dir que esperés quinze dies, però després de quinze dies encara no havia rebut resposta de les persones a les quals havia demanat informació. Més tard em va dir que no podia esmentar res respecte a l'imam que no estigués en regla. Demanem llavors a ES SATTY que ens presentés un certificat de bona conducta. Va dir que anava a Espanya per a sol·licitar-ho. Quan va tornar no portava aquest certificat. Va dir que no podia presentar-ho perquè havia comès una falta i que per això no podia presentar cap certificat. Llavors li expliquem que no podíem continuar treballant amb ell. Ens va explicar que hi havia una nova mesquita a Espanya i que aniria a treballar allà. M'ha preguntat on era, però no li ho sé dir amb exactitud. No era a Barcelona, però sí en algun punt pròxim a Barcelona. Aquí no es trobava a gust. Tenia la sensació que aquí tothom el vigilava, mentre que a Espanya et deixen en pau. Així és com va sortir.

L'entrevista és força més llarga, però al final l'escrit de la defensa resumeix allò essencial, indiciariament:

Dues frases eloqüents: "que va estar parlant amb els serveis secrets d'Espanya i que, entre altres coses, li preguntaven on estava i coses així" i que ell allà "no es trobava a gust. Tenia la sensació que aquí tothom el vigilava, mentre que a Espanya et deixen en pau" (li havien sol·licitat un certificat d'antecedents penals per poder treballar a la Mesquita –cosa que a Ripoll no va succeir–).

Així doncs la nostra afirmació que l'Imam de Ripoll mantenia contactes amb els serveis secrets espanyols resulta documentada en actuacions.

Amb aquesta frase acaba aquesta part de l'escrit de la defensa, però exposa molts més indicis i arguments en la seva exhaustiva sol·licitud a l'Audiència, que compta amb 80 folis més, que es practiquin noves diligències.