Público
Público

La decisió de la Junta Electoral suposa el final de la carrera política de Laura Borràs

L'òrgan ha donat 10 dies a la Mesa del Parlament per retirar l'acta de diputada a la presidenta de Junts després que fos condemnada per les irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes

Laura Borràs, a l'inici del judici al TSJC.
La presidenta de Junts, Laura Borràs, durant el judici.  Lorena Sopena / Europa Press

La decisió de la Junta Electoral Central (JEC) suposa el punt i final de la carrera política de Laura Borràs. L'òrgan ha donat 10 dies a la Mesa del Parlament perquè li retiri l'acta de diputada després que fos condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per les irregularitats comeses quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). A més, la retirada de l'escó suposarà el seu relleu definitiu com a presidenta de la cambra després de gairebé nou mesos suspesa del càrrec.

La retirada de l'escó suposarà el seu relleu definitiu com a presidenta del Parlament

Fa dues setmanes, el TSJC va condemnar a quatre anys i mig i un dia de presó i a 13 d'inhabilitació a la presidenta de Junts per un delicte de prevaricació administrativa i falsedat documental. La inhabilitació suposa l'acabament de la seva trajectòria a les institucions, però altra cosa és la decisió que prengui Junts pel que fa al càrrec de presidenta del partit.

Tot i que la sentència encara no és ferma, la JEC ha tirat endavant i ha instat la Mesa a retirar-li l'escó, en el mateix procediment que va seguir amb el cas de Pau Juvillà. L'acta de diputat finalment li va ser retirada, sota la presidència de Borràs, igual que havia passat amb Quim Torra anteriorment, sota la presidència de Roger Torrent.

Previsiblement, la Mesa presentarà un recurs al Tribunal Suprem perquè la resolució de la JEC contradiu el reglament de la cambra, que estableix que la retirada de l'escó es produeix un cop la sentència és ferma. A la pràtica, però, això no impedirà el moviment, igual que va passar amb Torra i amb Juvillà. Per tant, en el termini de 10 dies el Parlament haurà de ratificar que Borràs ja no és diputada i, per tant, tampoc presidenta de la cambra.

La cursa pel relleu en la presidència

Aquesta situació obre la cursa per rellevar Borràs al capdavant del Parlament. La presidenta de Junts fa nou mesos que està suspesa del càrrec, una decisió acordada per la Mesa en aplicació del reglament, que l'estableix en cas d'obertura de judici oral per delictes de corrupció. 

En aquest temps ha estat la vicepresidenta primera de la cambra, Alba Vergés, d'ERC, qui ha ostentat les seves funcions. La negativa de Borràs a dimitir va impedir posar algú de Junts al seu lloc, tal com ERC s'hi havia mostrat disposada. 

Si no hi ha acord entre Junts i ERC, la presidència serà pel PSC

I és que l'acord subscrit per ERC i Junts a l'inici de mandat atorgava la presidència del Govern a ERC mentre que la segona autoritat de Catalunya, la presidència del Parlament, quedava pels segons.

La suspensió de Borràs al capdavant de la cambra va aprofundir en la mala relació entre els socis i va acabar desembocant en la sortida de Junts del Govern al cap de tres mesos. La pugna entre els partits independentistes dificulta la cristal·lització d'acord per mantenir la presidència, una situació que, de confirmar-se, farà recaure el càrrec en el PSC.

Nou desacord en el si de Junts

Mentre que ERC s'ha mostrat disposada a arribar a un acord per substituir Borràs, Junts es debat sobre les opcions que hi ha sobre la taula. D'una banda, els sectors més propers a la presidenta defensen deixar el càrrec vacant o, en el seu defecte, que sigui ella mateixa qui designi el seu successor. Previsiblement, aquí podrien aparèixer noms del seu entorn, com la diputada Aurora Madaula, actual membre de la Mesa, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, també diputat i exmembre de l'òrgan, o l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, propera a Carles Puigdemont.

D'altra banda, hi ha altres figures del partit que es decanten per passar pàgina i situar algú al càrrec proper als sectors que provenen de l'extinta Convergència, com l'alcaldessa de Vic, Anna Erra. Tot plegat obre una nova disputa al si del partit, marcat per la diversitat de famílies al seu interior, que ja ha provocat dissenssions en qüestions com el paper de Junts al Govern o l'estratègia amb l'Estat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?