Segueix l'embolic al Parlament per la condemna a la presidenta suspesa de la Cambra, Laura Borràs, que es resisteix a deixar el càrrec tot i la sentència que la inhabilita. Aquest dimarts el PSC ha registrat una proposta per reformar el reglament i que el ple pugui cessar membres de la Mesa en diversos supòsits, en una mesura pensada per Borràs, cosa que el partit nega al·legant que es tracta d'omplir un "buit" que hi ha al reglament.

La portaveu socialista, Alicia Romero, ha afirmat que l'objectiu és "normalitzar la institució" i "prestigiar de nou el Parlament".

La proposta del PSC passa perquè una majoria de la Cambra pugui cessar del càrrec a la Mesa a aquells qui hagin perdut la condició de diputat, els que hi hagin renunciat voluntàriament o els que hagin sortit del grup parlamentari pel qual van ser escollits. També que la majoria de la Cambra pugui cessar del càrrec a la presidència en cas de pèrdua de confiança de la majoria.

Això es faria mitjançant la introducció de dos articles, un pels càrrecs vinculats a la Mesa i l'altre, pels de les comissions. La voluntat del PSC és que aquesta modificació resolgui la situació a la Cambra abans de les eleccions municipals, el 28 de maig.

Posaria punt i final a una llarga interinitat

La mesura suposaria posar fi a una llarga interinitat de la presidència de la Cambra. Va començar al juliol, quan la Mesa va decidir suspendre Borràs de les seves funcions per l'obertura de judici oral, tal com marca el reglament. En aquell moment la líder de Junts ja va deixar clar que no dimitiria voluntàriament, de manera que això impedia el seu relleu i sumia el càrrec en un llimb. Fins ara ha sigut la vicepresidenta, Alba Vergés, qui ha assumit les funcions. 

Si no hi ha acord entre ERC i Junts, en una dura pugna actualment, la presidència podria recaure en la diputada socialista Assumpta Escarp. Es tracta d'un escenari que els partits independentistes afirmen voler evitar però que si no hi ha acord entre ells és el més plausible. 

L'endemà de la sentència, Borràs va afirmar que aquells que volen acabar amb la interinitat "que ells van provocar", la tornin a restituir immediatament de les seves funcions, una cosa que ja ha estat descartada per tots els partits i el mateix Govern i que, a més, es preveu inviable per la sentència inhabilitant. La sentència la condemna a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per les irregularitats comeses durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).