La directora catalana Laura Álvarez ha seguit durant dos anys el malson quotidiana que viuen diversos veïns de Ciutat Vella, Barcelona. Un setge que no cessa i que converteix les seves vides en una presó amb les portes obertes. Parlem, com no, de la turistificació, aquest mal endèmic de les grans urbs que s'acarnissa amb els humils, amb els de tota la vida.

Álvarez va patir en pròpia pell els excessos d'aquest procés silenciat i irreversible. Al cap i a la fi, la idea de rodar City for Sale, documental que s'estrena aquesta nit al Canal 33, neix a Gràcia, un altre d'aquests racons de la ciutat sotmesos a la pressió dels grans fons d'inversió. "Després de tres mudances, incapaç d'assumir els preus astronòmics que demanaven, vaig començar a implicar-me a fons amb aquest problema", explica Álvarez.

Un problema que, tal com apunta aquesta jove directora, va anar acaparant gairebé totes les converses al seu voltant. "En els vestidors del gimnàs, al menjador de la feina o a casa, la inaccessibilitat a l'habitatge i la saturació turística van passar a convertir-se en una inquietud col·lectiva". Va ser aquí quan se li va encendre la bombeta. La necessitat de prendre part tant a nivell individual com col·lectiu va entrar en sintonia amb una voluntat creativa que Álvarez portava un temps barrinant. Posteriorment, el suport de Bausan Films, amb vint anys d'experiència en cinema compromès socialment, va suposar el toc d'alerta definitiu per a un projecte nascut molt humil.

"Em vaig començar a implicar a nivell individual, vaig anar coneixent casos de lluita, situacions dramàtiques, veïns sotmesos a l'extorsió immobiliària... Fruit de tot aquest activisme vaig anar recopilant indirectament molta informació". Potser per això, per aquest germen activista, City for Sale traspua empatia. Una mirada que va més enllà de les fredes estadístiques, un viatge al costat més humà d'un problema que ja no és només social, sinó també polític i econòmic, i que afecta tantes altres ciutats de moda, com Madrid, Venècia, Amsterdam, Lisboa, Roma, Praga o París, entre d'altres.

En aquest sentit, i tal com apunta la directora en les memòries del documental, City for Sale representa "la culminació d'un procés creatiu nascut de la preocupació ciutadana, l'activisme, de l'esperança, i de la passió per explicar històries i donar veu als que no en tenen".

Casos com el d'en Jordi, veí de 73 anys que viu literalment dins d'un hotel, després que la propietària de l'edifici decidís buidar l'immoble per construir un hotel de quatre estrelles. O com el de la Montse i en Joan, que porten tota la vida vivint en un pis situat al barri Gòtic, amb contracte de renda antiga, o el que és el mateix, indefinit. Els propietaris no atenen les necessitats dels seus inquilins: quan alguna cosa s'espatlla no l'arreglen i tampoc permeten que ells l'arreglin. Això fa que la parella visqui entre humitats, goteres, i des de fa dos anys també entre obres, ja que l'edifici, que han anat buidant de veïns, està sent rehabilitat.

"L'estrena del documental al festival DocsBarcelona va coincidir amb la campanya de les municipals, van venir unes 1.000 persones implicades en aquest problema, això fa que a poc a poc el moviment vagi creixent i es coli en l'agenda política", apunta Álvarez amb coneixement de causa. Fa poc més d'un mes l'Ajuntament de Barcelona presentava una denúncia davant la Fiscalia per mobbing immobiliari als propietaris del pis en què viuen la Montse i en Joan.

Tota una recompensa a una lluita que s'estén en el temps i que, de la mà de projectes com City for Sale, aconsegueix interpel·lar els que prenen decisions. "Si alguna cosa té Barcelona és que el seu teixit activista és molt bèstia, de manera que tot i la tragèdia que patim, som capaços de donar un missatge positiu i és que amb implicació i conscienciació podrem aturar aquesta situació", remata la directora.