"El primer que faré a les hores lliures, és llegir totes aquelles autores i autors que fins ara m’havien prohibit", es diu la infermera Sara Fields al tretzè capítol de Les Muses, la novel·la pòstuma de Jordi Cussà que es pot llegir com un homenatge a la creació, i que és una de les nostres recomanacions per aquest Sant Jordi.

El dia del llibre i la rosa ja és aquí, i la collita d’enguany és ben granada. Tafanejant a les llibreries és més que evident que hi ha històries per a tothom i sobre qualsevol tema, sigui la menopausa o uns monstres horripilants. A Públic hem triat 10 novel·les que inclouen debuts interessants com el d’Aina Gatnau o Pilar Codony, novel·les d’escriptors més veterans com Sebastià Alzamora, llibres amb premi com el d’Empar Moliner o històries que ens fan viure una separació en plena pandèmia com la de Marta Buchaca.

'Benvolguda', Empar Moliner (Columna)

Guardonada amb el Premi Ramon Llull, la protagonista de Benvolguda (Columna) és la Remei, una dibuixant d'èxit i de bon veure, a qui la menopausa li arriba quan s'adona que el seu marit s'enamorarà d'una altra. Benvolguda té moments incòmodes, però també conté diversos homenatges a les petites coses que ens fan la vida més amable, i per això també és una novel·la tendra i lluminosa. S'ha fet molt poca literatura sobre la menopausa, de fet s’ha escrit poquíssim sobre el que passa al cap d'una dona el primer dia que li diuen "senyora", i Benvolguda omple aquest buit. Aquesta és sens dubte, la millor novel·la que ha escrit fins ara Empar Moliner.

'El monstre de Santa Helena', Albert Sánchez Piñol (La Campana)

Vint anys després de publicar La pell freda, l'autor torna a posar als seus personatges al límit enviant-los a una illa de l’Atlàntic. A El monstre de Santa Helena l'aparició d'un monstre ho capgira tot, però aquesta novel·la no té res a veure amb els granotots de La pell freda. En aquesta ocasió el que va empènyer Sánchez Piñol a escriure aquesta història va ser trobar la resposta a la següent pregunta: "què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder?". I tot imaginant-se una trobada imaginària entre Chautebriand, la marquesa de Custine i Napoleó Bonaparte a Santa Helena va sorgir aquesta novel·la.

'Sis mesos d’hivern', Marta Buchaca (Navona)

"L'amistat, com l'amor, també neix d'una necessitat", escriu Marta Buchaca a Sis mesos d'hivern. Es tracta de la primera novel·la d'aquesta guionista i dramaturga, i el que fa és relatar la separació d'un matrimoni en plena pandèmia. La protagonista, que és qui ens explica la història, per una banda, és una professional d'èxit i dona independent, però que en el fons desitja un cavaller que la salvi i, és clar, separar-se li suposa un drama. Però quan la postal de la família perfecta s'esmicola, tot canvia a la vida de la protagonista. L'autora, amb una prosa àgil i fresca ens arrenca somriures, però també ens posa el mirall davant i fa què ens preguntem si tenim la vida que volem o ens hem resignat a anar tirant.

'Les muses', Jordi Cussà (Comanegra)

Aquesta obra pòstuma de Jordi Cussà és una festa literària i un homenatge a les forces que empenyen la creació artística. Les muses és el llegat literari de Cussà i està habitat pels seus referents (de Ramon Llull a Mozart passant per Edgar Allan Poe). Amb Les muses es completa el que l’autor anomenava la "Trilogia de la Civilització", un tríptic que va començar amb La serp el 2011. No obstant això, els tres volums d’aquesta trilogia són autònoms, i són un tresor per a tots els que estimen el costat més salvatge de la literatura.

'Ràbia', Sebastià Alzamora (Proa)

A Ràbia qui empeny els fets que fan avançar la trama és un personatge de quatre potes molt especial: la Taylor. Sebastià Alzamora per escriure aquesta novel·la s'ha inspirat en el dolorós episodi que va viure ell mateix quan algú va enverinar el seu gos, en Cooper. Les passejades amb na Taylor, el relat de la seva agonia, i tot el que passa després, destil·la un amor que ja voldrien tenir moltes trames que se les donen de romàntiques. Ràbia és una novel·la breu i contundent com un cop de puny, i a la vegada carregada de tendresa.

'Distòcia', Pilar Codony (l’Altra editorial)

Distingida amb el Premi Documental, Distòcia és la primera novel·la de Pilar Codony. El veredicte del jurat va dir que l’obra "destaca per la mirada íntima i valenta sobre la maternitat", i també per l’autenticitat que destil·la. Per no fer espòilers, del que es tracta a les pàgines d’aquest llibre és d’assumir decisions que no traeixin la pròpia essència, decisions que tenen a veure amb la maternitat i l’avortament. Nascuda a Banyoles el 1987 i veterinària de professió, Pilar Codony en sap un munt de vaques, per ser exactes de vedells. Així que no és d’estranyar que la protagonista del llibre es vulgui comparar amb una vaca, tot i que de seguida admet que ella pot prendre decisions que aquests animals no poden.

'Guilleries', Ferran Garcia (Males Herbes)

"El dany rebut en néixer no es cura, de la mateixa manera que no es pot netejar l’aigua d’un pou enverinat: tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang. D’aquí la nostra certesa en el dolor". Així comença Guilleries, i amb aquest inici ja s’intueix que la història que estem a punt de llegir serà intensa. L’escriptor Ferran Garcia amb Guilleries fa viatjar al lector a la plana de Vic al segle XIX, durant la darrera guerra carlina. La història que explica està carregada de culpa i violència, però també d’una enorme bellesa. La lectura de Guilleries de Ferran Garcia a pàgines resulta dolorosa com una esgarrinxada d’esbarzer. En castellà la publica l’editorial La Fuga amb el títol de Maleza.

'Mamut', Eva Baltasar (Club Editor)

"A una persona esgotada la pots obligar al que sigui", aquesta reflexió se la fa la protagonista de Mamut, una jove molt pràctica i determinada que tipa de fer treballs mal pagats i esclavistes decideix marxar de Barcelona i instal·lar-se en una masia força aïllada. Quan el 2018 va publicar Permagel, Eva Baltasar es va convertir en un fenomen literari que va travessar fronteres. El mateix va passar amb Boulder, i ara ho ha tornat a fer amb Mamut, el volum que tanca el tríptic i demostra que l’obra narrativa d’Eva Baltasar és poderosa perquè brolla d’una deu molt seva, molt pura, i això la fa elegant i crua a la vegada.

'Canviar de pell', Aina Gatnau (La Magrana)

El debut literari d’Aina Gatnau és una novel·la iniciàtica que relata la vida de la Mercè Roure, una jove pagesa que fuig de casa i s’estableix a París com a modista. Escrita com un dietari i estructurada en capítols breus, els personatges d’aquesta història com la Cecília i la Marie connecten amb les heroïnes rodoredianes i reivindiquen un feminisme que lluita per acomplir el destí i fugir del full de ruta que se’ns assigna al néixer. Canviar de pell és un cant a la vida i una lluita per acostar-se a la llum.

'La vida privada de Carmina Massot', Gemma Lienas (Univers)

En aquesta ocasió Gemma Lienas, a través de la Carmina Massot, ofereix un fris de la transformació de la capital catalana, de la Barcelona de Porcioles a l'actual. La protagonista d'aquesta novel·la, la Carmina Massot és una dona gran, independent i de caràcter, després de rebre una mala notícia no té més remei que posar en ordre certs aspectes de la seva vida, i decideix enregistrar les seves memòries. Uns records que rebel·len la plenitud i llibertat amb la qual ha viscut un dels personatges més rodons que ha creat Lienas.