Ciutadans ha aprofitat l'agressió de dissabte a una dona que retirava llaços grocs del Parc de la Ciutadella i els llençava a terra per atiar la guerra dels símbols, un dels elements que contribueixen a mantenir l'estratègia de la tensió i el discurs de la fractura social que manté el partit. Tant fonts dels Mossos d'Esquadra, citades per La Vanguardia, com el propi agressor, contactat per TV3, han negat que hi hagués cap motivació política en els fets, però la plana major del partit de dretes va sortir ràpidament en tromba a vincular l'agressió a l'independentisme.

Inés Arrimadas, Albert Rivera o Carina Mejías són alguns dels dirigents de Cs que han denunciat l'agressió a la dona, casada amb un afiliat al partit. Segons la seva versió, l'atac hauria consistit en un cop de puny que li hauria trencat el nas, extrems que l'agressor nega, ja que només reconeix que l'hauria agafat fort pel coll. Tot i que encara no existiria cap denúncia formal de l'atac, el partit taronja ja s'ha afanyat a convocar per aquest dimecres una concentració al llocs dels fets per "condemnar la violència i donar suport a la víctima i a la seva família, que va ser agredida brutalment".

La reacció és l'últim capítol de la batalla que des de fa mesos Cs, i en menor mesura el PP, mantenen contra els llaços grocs, que han proliferat a Catalunya des que diversos dirigents independentistes van ser empresonats. Mocions als ajuntaments, peticions de canvis normatius, suport acrític a les actuacions de "neteja" de llaços portades a terme pels autodenominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) -conformats, entre d'altres, per coneguts membres de la ultradreta-, campanyes de propaganda a les platges, cartes a la delegació del govern espanyol a Catalunya o, directament, instar els càrrecs i militants del partit a treure llaços de l'espai públic són algunes de les accions que Cs ha protagonitzat els darrers mesos contra el símbol de solidaritat amb els presos independentistes.

L'argumentari del partit per actuar contra els llaços grocs diu que els carrers han d'estar "lliures de simbologia partidista" i que cal garantir la "neutralitat dels espais públics", malgrat que els carrers han estat de sempre -excepte en èpoques dictatorials- un espai d'expressió de la ciutadania. Ja abans de l'estiu, la formació presidida per Albert Rivera va presentar mocions a diversos ajuntaments per exigir que es retiressin de les façanes dels consistoris les pancartes que demanaven la llibertat dels presos polítics i els llaços grocs.

Tot i que a finals de juliol el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declinar prohibir l'ús dels llaços grocs en organismes i edificis públics, el partit ha seguit reclamant-ne la retirada i, per exemple, la setmana passada els seus representants a Balaguer van advertir l'equip de govern que li donaven un termini de deu dies per retirar-los, sinó presentarien una denúncia per "vulneració del principi de neutralitat" de les institucions. A més a més, amb posterioritat a la decisió del TSJC, Rivera ha reclamat directament que es prohibeixin les pancartes, estelades i llaços grocs als edificis públics. Cs també ha enviat cartes als ajuntaments governats per formacions sobiranistes per reclamar-los que no posin símbols reclamant l'alliberament dels presos i ha demanat a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que actuï en aquesta qüestió.

Defensa dels GDR

Paral·lelament, el partit no s'ha oposat a les accions de "neteja" -en la seva terminologia- dels GDR, els grups formats parcialment per membres de la ultradreta que han fet diverses retirades de simbologia groga arreu del Principat, en les quals han protagonitzat diverses agressions a les persones que els qüestions. De fet, aquest mateix mes destacats dirigents de la formació van criticar que els Mossos d'Esquadra identifiquessin 14 membres d'un d'aquests grupuscles quan estaven retirant símbols grocs a les Terres de l'Ebre, afirmant que es volia coartar les persones que es "dediquen a netejar l'espai públic".

A més a més, en ple juliol Cs va anunciar que posava en marxa una campanya per retirar llaços grocs dels carrers, que s'ha traduït en accions en què afiliats i c àrrecs del partit han tret de l'espai públic aquest tipus de simbologia en municipis com Sant Cugat del Vallès o Figueres, on membres de la formació taronja van retirar llaços col·locats a prop de la presó de Puig de les Basses. I fa pocs dies la plataforma Espanya Ciutadana, creada per Cs, va llogar una avioneta que durant l'agost ha recorregut una vintena de platges catalanes amb un missatge que anima precisament a retirar els llaços grocs.

Pel que fa al PP, el partit ha anunciat que obrirà una oficina d'assessorament per a "persones agredides per retirar llaços grocs" i fa unes setmanes el seu nou president estatal, Pablo Casado, va anunciar que presentaria al Congrés una reforma de la llei de símbols per prohibir les estelades i els llaços grocs als edificis públics.

Els llaços grocs i la Junta de Seguretat

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va fer arribar el passat dia 23 al president de la Generalitat, Quim Torra, una carta, a la que va tenir accés Públic, en la qual li manifestava la seva "voluntat i desig" de celebrar una nova reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya entre els dies 3 i 7 de setembre, i com a primer punt de l'ordre del dia, en l'anàlisi general de la seguretat pública, proposava el tractament de la "convivència en l'espai públic", abans de tractar sobre temes com "l'amenaça terrorista" o "l'impacte del crim organitzat.

E conseller d'Interior, Miquel Buch, ha contestat al ministre amb una altra carta en la qual li agraeix el seu interès per la convivència a Catalunya, però li recorda que es tracta d'una competència exclusiva de la Generalitat.

Aquesta competència, precisa el conseller, "s'exerceix a través dels Mossos d'Esquadra i de la funció de l'autoritat governativa d'acord amb la normativa vigent". "És en aquest àmbit", remarca Miquel Buch, "en el qual es subscriu la utilització de l'espai públic i la persecució dels fets de violència vinculada a la llibertat d'expressió".

El conseller insisteix, d'altra banda, en la necessitat que investigui i prengui mesures disciplinàries "per possibles responsabilitats" de membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil presumptament implicats el situacions de "conflicte amb ciutadans i representants públics de Catalunya relacionades amb la llibertat d'expressió", en clara referència a agressions com les que van patir el reporter Jordi Borràs o diputats d'ERC per part d'agents de les forces espanyoles de seguretat.