El Prasanna va abandonar el seu país d'origen, Sri Lanka, quan era un adolescent i va arribar sol a Barcelona. L'Eulàlia Escolà viu a Sants i el va acollir a casa seva durant sis mesos. Una convivència que el va ajudar abans de fer el pas a emancipar-se quan tenia 19 anys. Ara, el Prasanna viu a França, on ha format una família. Aquest procés d'acompanyament el va fer gràcies al programa Acull de l'entitat Punt de Referència que dona suport als joves que han d'emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota la tutela de la Generalitat de Catalunya. Per fer-ho, necessiten la col·laboració de les famílies que vulguin fer aquest acolliment. Ara, en necessiten una cinquantena entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

"El suport emocional i el vincle afectiu és molt important", assegura Laura Terrades, responsable de mentoria de Punt de Referència. Terrades recorda que l'emancipació dels joves a Catalunya té lloc, de mitjana, als 29 anys. En canvi, els joves que es troben sota tutela, quan tenen 18 anys han d'afrontar sols una nova etapa. És el moment en què han de sortir del sistema de protecció de menors i, en moltes ocasions, no n'estan preparats.

L'acollida amb una família els ajuda a aprendre més ràpid els costums, la llengua i, sobretot, a ser autònoms. El projecte de Punt de Referència consisteix en una convivència durant nou mesos, temps durant el qual la família rep assessorament i suport de l'entitat de forma setmanal. "Busquem famílies que tinguin ganes i interès per compartir, no és una resposta a una emergència habitacional sinó una resposta a un procés d'emancipació", diu Laura Terrades, "els joves necessiten el caliu d'una família".

Beneficis recíprocs

Per als joves que tenen l'oportunitat de conviure amb una família, els beneficis són evidents. Aprenen a compartir, fan les tasques de la llar i reben l'afecte d'uns familiars que fan activitats junts. "Jo tinc clar que no són els meus fills", afirma l'Eulàlia, "però ets més que un company de pis, ells han tingut un trencament emocional al deixar les seves famílies i el que necessiten és afecte i equilibri".

L'Eulàlia té quatre fills que ja no viuen amb ella, tenia espai a casa i va conèixer Punt de Referència a través d'una parella del seu barri. "Vaig pensar que podia fer alguna cosa i he descobert que entrar en aquest món és extraordinari", explica. Era l'any 2018 quan va iniciar l'acollida amb el Prasanna. A l'inici li van sorgir molts dubtes: "Ho faré bé? Me'n podré refiar? Ell se'n refiarà de mi? Són preguntes que no tenen resposta fins que t'hi trobes", afegeix l'Eulàlia, "hi ha moments difícils però la convivència és molt interessant".

Després del Prasanna, va acollir el Moha, amb qui va conviure durant nou mesos. "Ens veiem sempre que podem", diu. Amb cap dels dos ha perdut el contacte.

Ella en fa una valoració del tot positiva: "si estàs predisposat, tens les condicions necessàries a casa i veus que podem fer alguna cosa per ajudar-los, ho recomano a tothom".

Disminueixen les famílies voluntàries

Punt de Referència ha complert 25 anys aquest 2022. És una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament i suport al jovent tutelat i extutelat. Els programes d'acompanyament de mentoria, d'habitatge i de suport socioeducatiu ajuden a millorar la qualitat de vida dels joves en situació de vulnerabilitat social. Durant el 2021, van atendre fins a 200 joves i tenen un abast territorial que engloba els municipis del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.

Mentre que després del confinament per la pandèmia del Coronavirus van notar un augment de persones voluntàries, ara la situació ha canviat. "Després del confinament hi havia una alta motivació però intuïm que ara hi ha cansament després de tot el que hem viscut", afirma Laura Terrades. Per això, des de Punt de Referència fan una crida a les famílies a fer de mentores. Per a tots aquells que n'estiguin interessats, l'entitat organitza xerrades informatives on s'expliquen tots els detalls del programa de mentoria.