El nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona ha crescut més d'un 80% en 12 anys, i actualment 1.239 veïns de la ciutat es troben en aquesta situació. La xifra total de persones sense llar, però, que inclou també les que viuen en assentaments i en recursos públics i privats, s'eleva fins les 4.200. Ho comptabilitza la Fundació Arrels en el seu últim informe sobre el sensellarisme a la ciutat entre 2016 i 2019, i alerta que la xifra "no para de créixer". L'entitat va fer l'últim recompte durant l'estat d'alarma, el 14 de maig, i apunta que és un nombre que tan sols mostra "la punta de l'iceberg". En un any dormen al ras a la ciutat un total de 2.500 persones, un augment del 70% en 10 anys.

El perfil de les persones que viuen al carrer està canviant progressivament. Un 85% són homes i la seva edat mitjana és de 40,5 anys, mentre que la de les dones és superior, amb quasi 44 anys. Arrels alerta de l'augment "preocupant" de persones molt joves vivint al carrer, d'entre 16 i 25 anys. En els últims anys han registrat un increment del 63% en aquesta franja d'edat, que relacionen amb el fenomen migratori: el 95% dels menors de 25 anys que viuen al carrer són persones migrades, la majoria (78%), de països extracomunitaris. Arrels assenyala les dificultats per accedir a l'habitatge i "la complicada situació" dels joves migrants extutelats per l'Administració un cop compleixen els 18 anys com a motius d'aquest augment, i és que la meitat dels joves que viuen al carrer han viscut en un centre de menors. 

Mentre que aquesta franja d'edat representa el 13% del total de persones dormint al carrer, pràcticament la meitat es concentra entre els 36 i els 55 anys. En els últims anys s'ha reduït més d'un 90% la presència de persones grans al carrer.

D'altra banda, l'entitat apunta que la població migrada es troba "sobrerepresentada" entre les persones que viuen al carrer a Barcelona, ja que gairebé tres de cada quatre persones són nascudes fora de l’Estat espanyol: han passat del 66% del 2016 al 74% del 2019. En canvi, al conjunt de la ciutat, les persones migrades són el 25% de la població. Per això Arrels considera que haver migrat és un "factor estructural de vulnerabilitat i exclusió" i esdevé "un risc".

La proporció és diferent segons el gènere, ja que mentre que entre els homes dos de cada deu són nascuts a l’Estat espanyol, les dones ho són quatre de cada deu. Els principals països d'origen de les persones migrades que viuen al carrer a la ciutat són, en el cas dels homes, el Marroc (20%) i Romania (13%), i, en el de les dones, Romania (20%) i Itàlia (7%).

Vulnerabilitat i agressions

El document també posa l'accent en el fet que vuit de cada deu persones que viuen al carrer estan en situació de vulnerabilitat alta o mitja. "Una mirada evolutiva des del 2016 mosta que tendim a una cronificació i s’agreuja la situació de les persones menys vulnerables: del 2018 al 2019 es redueix la vulnerabilitat baixa (d’un 29% el 2018 a un 21% el 2019) i augmenta la mitjana (del de 53% al 61%)". Arrels assenyala la manca de serveis i recursos, que, asseguren, "passa factura i es nota en la vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer".

A més, recorden que hi ha una relació directa entre estar més temps al carrer i tenir una situació de vulnerabilitat i deteriorament més greu. Una de cada deu persones sensellar a Barcelona fa més d'una dècada que viu al carrer. En concret, a partir dels sis mesos d’estada al carrer es considera que augmenta el nombre de persones que estan en una situació de vulnerabilitat alta pel que comporta: una "vulneració constant de drets", el deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.

D'altra banda, el 40% de les persones que dormen al carrer han estat víctimes d’agressions físiques o verbals. Les dones són doblement vulnerables, pel fet de no tenir casa i per estar exposades a la violència masclista. Gairebé la meitat de les dones han patit alguna agressió des que estan al carrer.

Propostes perquè tothom tingui una llar

L'entitat fa una bateria de 16 propostes per eradicar el sensellarisme, entre les quals obrir "espai petits" a cada barri per garantir un sostre deixant de banda el "model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera". A més, demanen replicar el model que Arrels ja té en marxa amb la iniciativa Pis Zero i crear recursos d'allotjament de baixa exigència. Beure alcohol o consumir drogues és motiu d'expulsió d'un pis o d'un programa per a una de cada deu persones, addiccions que suposen també una dificultat afegida per a l'accés o permanència a un allotjament en un 17% dels casos.

També proposen ampliar els equips de carrer, ampliar la coordinació i formació dels cossos policials i atendre les persones des del propi municipi.

A mitjà i a llarg termini aposten per ampliar els mecanismes de prevenció per evitar que ningú perdi casa seva, i aplicar unes polítiques amb el dret a l’habitatge "com a punt de partida", anant "més enllà" de l'enfocament des de serveis socials. "La mirada a l’accés a un habitatge ha de ser transversal: una persona no pot sortir de la presó, rebre una alta hospitalària o sortir del circuit de protecció a la infància i joventut per anar a viure al carrer", afirmen.