Centenars de notícies, reportatges i iniciatives de fundacions i altres ONG han posat al descobert una realitat que fins fa poc era invisible als nostres ulls: el sensellarisme. Però si avui pensem en una persona sense sostre, continuem imaginant a un home que viu al carrer o, com a molt, a una família que acaba de ser desnonada. No obstant això, també és sense llar una dona que no té casa i va passant d'un pis d'un familiar al d'un amic i així successivament. Què entenem per sensellarisme i com s'incorpora la perspectiva de gènere? Barcelona comença a plantejar-s'ho i reorganitza els seus serveis socials en conseqüència.

Només el 13% de les persones sense llar que viuen a la capital catalana són dones, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona. "Però la xifra no és correcta" adverteix Albert Sales, investigador i assessor del consistori en Serveis Socials. "Aplicar la perspectiva de gènere ens obliga a repensar què és el sensellarisme. La situació de carrer és la punta de l'iceberg, però hi ha dones vivint greus situacions de vulnerabilitat de portes endins". Es refereix a la gastada dita que al carrer hi ha menys dones perquè solen tenir certa xarxa social a la qual demanar ajuda abans de quedar-se sense res. Però fins ara la institució no es plantejava com era la vida d'aquestes dones.

Vulnerabilitat de la dona sense llar

El reciclatge de l'enfocament és a càrrec de Laura Pérez, la Tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGBTI. "Fins ara la foto estava molt reduïda i no tenia en compte a la dona que està dormint en el sofà de casa de la seva cosina, en un infrahabitatge sense subministrament d'aigua o a la qual viu amb un home que abusa d'ella", admet. Sales explica com en alguna entrevista una dona li ha dit que preferia estar amb un home que abusava d'ella a ser al carrer, on els agressors podien ser més d'un.

"En els albergs hi ha un espai molt petit per a les dones", es queixa la Gemma, una dona sense sostre que fa cinc mesos va accedir al programa Primer la Llar. Dissenyat per a persones en situació cronificada de carrer, el projecte consisteix a donar a la persona un pis i a partir d'aquí, començar l'acompanyament social. Però abans d'arribar a una casa en la qual se sent com si fos seva, ha passat per moltes misèries: "al carrer em van robar la medicació, el mòbil, tot, no vaig poder seguir un tractament per al fetge...".

Gemma lamenta sobretot de la falta d'espais per a les dones, com a dutxes que han de compartir-se amb els homes en molts albergs. "En [el centre de] Zona Franca són 150 homes i 18 dones, hi ha molt poc suport a les dones", confessa. Des que té el seu propi pis, les coses han canviat molt: "d'estar en un aeroport, en un caixer o al carrer (...) ara en el pis he pogut seguir el tractament i el fetge se m'ha curat". Fins i tot ha acollit a un gos i el fet de no haver de complir amb uns horaris per a no perdre la plaça, com en els albergs, li ha retornat a la vida.

La regidora reconeix que el sistema té encara moltes deficiències. El centre d'acolliment temporal de Sarrià per exemple, té dutxes separades per a dones i homes, però coincideixen en horaris i estan al costat les unes de les altres. "A introduir canvis en aquest nivell també va dirigida part del pressupost per a incorporar la perspectiva de gènere", accepta Pérez. L'Ajuntament invertirà 1,2 milions d'euros durant els pròxims tres anys en obres d'adequació.

Ampliació amb el programa Primer la Llar

Però el cas de Gemma, amb llar pròpia, continuarà sent una novetat fins que l'Ajuntament sumi les 80 noves places amb les quals ampliarà el programa Primer la Llar per a allotjar a dones sense llar. El programa compta ara amb 68 pisos als quals se sumaran allotjaments temporals amb suport social a dones i famílies monoparentals femenines. El model a seguir és el de l'equipament del carrer Tànger, una finca de microapartaments on l'atenció dels serveis socials està centralitzada.

"Aquest és el camí a seguir, però els albergs de primera acollida no desapareixeran", aclareix la Tinenta d'Alcaldia. Entre altres coses perquè la meitat de les persones sense llar ateses a Barcelona fa menys de 3 mesos que és a la ciutat. El que sí que volen transformar és que encara que les dones siguin el 13% al carrer, en els centres no es vegin com una minoria. "Si les dones som la meitat de la població, en els albergs ha de veure's reflectit així", exposa Pérez. Una de les solucions seria tenir centres més petits només per a dones.

Espais com els que ofereix Primer la Llar suposen un acompanyament més flexible. "Fins ara teníem espais comuns que no fan sentir a casa a la persona i ara introduïm més apartaments en els quals es poden estar dos o tres anys, et pot visitar la teva família, pots tenir el teu espai" detalla Sales. Els albergs no desapareixeran, però canviar l'enfocament integral de serveis socials sobretot per a casos que s'hi han cronificat era imprescindible.

El concepte és incorporar-hi la perspectiva de gènere. Però hi ha un matís important: "no és que tindrem noves places només per a dones, és que els donarem una prioritat que fins ara no tenien", especifica el també el sociòleg. Critica les males estadístiques, però creu que encara així els números deixen veure que hi ha un sensellarisme ocult de les dones. "Qui ha decidit que és més vulnerable un home en un banc al carrer que una dona a casa d'un home que abusa d'ella?", es pregunta. El seu treball consisteix en el fet que aquest enunciat canviï en el futur. Però com ell mateix reconeix, "tenir gent al carrer no és una qüestió de l'administració local, és un problema europeu amb la pobresa".