Les delegacions mundials que participen a la Cimera del Clima de Madrid han arribat a un acord mínim per salvar els compromisos de París. Després d'unes negociacions llargues i dures, les parts han aconseguit arribar a un consens mitjà per augmentar l'ambició climàtica i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot i que els diàlegs s'han desencallat aquesta matinada, la realitat és que el quòrum final es distancia molt de les peticions plantejades per la societat civil i la comunitat científica, ja que es posposa al 2020 la presentació dels nous compromisos per a la descarbonització i el descens de les emissions de CO2.

El document aprovat -amb el nom "Xile-Madrid, temps d'actuar"- salva la COP25 de l'abisme en què s'endinsava, en part, gràcies a la tasca de la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha hagut d'assumir responsabilitats en la negociació a causa de l'escassa capacitat de lideratge mostrada per Xile.

El text recalca "la necessitat urgent de mantenir l'augment de la temperatura mitjana global molt per sota dels 2°C per sobre dels nivells preindustrials" i parla de "fer esforços per limitar l'augment de temperatura a 1,5ºC". No obstant això, l'acord segueix sense aclarir com ho faran els països, ja que els "anima" a presentar els seus compromisos renovats a l'alça el 2020, abans de la trobada de Glasgow. 

En aquesta Cimera, només 84 països s'han compromès a presentar plans més dràstics contra les emissions de cara al 2020, quan es farà la COP 26 a la ciutat escocesa. Alemanya, Fracia o Espanya són alguns d'ells, però gegants com els EUA, la Xina, Rússia o l'Índia no han mostrat cap tipus d'interès per retallar els seus nivells de contaminació.

Pel que fa a les qüestions relatives a les negociacions de "pèrdues i danys", els compromisos també són tebis. Encara que es satisfan els reclams dels petits estats insulars, l'acord "Xile-Madrid, temps d'actuar" posposa de nou a 2020 la dotació de pressupost per al Fons Verd que permet que els països desenvolupats destinin finançament perquè els països més vulnerables a la crisi climàtica puguin teixir mecanismes de resiliència. De moment, el resultat de les negociacions és que les parts es comprometen a donar directrius a Green Fund perquè pugui destinar part dels diners a solucionar els desperfectes materials i econòmics que generen els fenòmens climàtics extrems en els països més exposats.

El Fons d'Adaptació va aconseguir mobilitzar un total de 89 milions de dòlars
durant aquesta COP de diversos països, entre ells Espanya, cosa que es queda lluny de l'objectiu dels 100.000 milions de dòlars per any que es va plantejar a l'inici de la COP 25. D'aquesta manera, els dirigents mundials es comprometen a què sigui l'any que ve quan per fi s'aconsegueixi arribar a la xifra.

El més gran dels fracassos és l'estancament de l'Article 6 de l'Acord de París. D'acord amb aquest epígraf, les parts signants s'havien compromès a crear un mercat de carboni en aquesta COP, amb el qual els països que superin els límits de contaminació poguessin comprar crèdits d'emissió a aquells estats que no arribin al límit. No obstant això, els plenaris s'han polaritzat, ja que les delegacions dels països en desenvolupament reclamaven que aquesta eina estigués basada en criteris de justícia climàtica i que un percentatge del pressupost de les transaccions es destinés a la mitigació de la crisi climàtica a les regions més exposades.

A més, la doble comptabilitat d'aquest sistema de mercat, que permetia que tant comprador com venedor s'apuntessin un gol en el descens d'emissions, ha suposat una barrera infranquejable per a arribar a un acord. D'aquesta manera, les parts han acordat posposar a Glasgow el debat de l'famós article 6.

La COP del 'Greenwashing'

Els sis pavellons en els quals s'ha fet l'esdeveniment han donat aixopluc a milers d'alts funcionaris, periodistes i observadors. Però també a empreses. Tant és així, que la COP 25 serà recordada, més que per les negociacions, per la desmesurada presència de multinacionals i grans companyies lligades als combustibles fòssils. Aquesta realitat ha estat denunciada pels activistes ecologistes, que han acusat entitats com Iberdrola, Endesa, Volkswagen o el Banc Santander d'usar la Cimera de Clima per rentar de verd la seva imatge.

A més, aquestes dues setmanes han servit també per visibilitzar la bretxa que existeix entre els poders polítics internacionals i la societat civil, que ha organitzat una cimera paral·lela amb més de 300 esdeveniments sobre crisi climàtica i drets humans. El distanciament es va fer visible després que l'ONU expulsés un centenar d'observadors d'Ifema per haver organitzat una protesta davant els plenaris durant la tarda de dimecres 11. De fet, organitzacions com Ecologistes en Acció o Joventut pel Clima, entre altres , han manifestat el seu descontentament per l'escassa rellevància que s'ha donat a la població durant les negociacions, davant la constant aparició d'empresaris en els esdeveniments de la Zona Blava. Aquesta bretxa s'ha intentat corregir amb l'acord final de la COP, que reconeix els "esforços i preocupacions" de la societat civil, la joventut i els pobles indígenes, "en demanar una acció climàtica global, urgent i ambiciosa".

La COP 25 s'ha convertit en la més llarga de la història amb 36 hores de temps extra després del tancament oficial, el 13 de desembre. D'aquesta manera, Madrid supera la COP 17 de Durban el 2011, que es va tancar a les 6 del matí.