Menys de 24 hores després que el Tribunal Suprem anul·lés definitivament el concurs que va permetre la privatització de la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) han arribat els primers moviments polítics per reclamar el retorn de l'empresa a mans públiques. La plataforma Aigua és Vida i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) han presentat al Parlament el Pacte per a la recuperació d'ATLL, en una roda de premsa que ha comptat amb la participació dels diputats David Cid, de Catalunya en Comú Podem, i Maria Sirvent, de la CUP. A banda d'aquestes dues formacions, el PSC també s'ha adherit al pacte, mentre que segons ha explicat Pau Ortínez, portaveu d'Aigua és Vida, Junts per Catalunya, ERC i Ciutadans s'han pronunciat a favor de la gestió pública del servei d'abastament de l'aigua en alta, tot i que de moment no s'han adherit al compromís. L'única formació que no se n'ha mostrat partidària és el PP. El servei en alta consisteix a agafar l'aigua de les capçaleres dels rius, potabilitzar-la i entregar-la als dipòsits municipals o de les empreses concessionàries que en fan la distribució en baixa, és a dir, la fan arribar al consumidor final. En el cas d'ATLL, potabilitza l'aigua que arriba a 4,5 milions de persones.

Formalitzada pel govern d'Artur Mas el 2012, en plena època de retallades, la d'ATLL és la major privatització en la història de la Generalitat, ja que implicava el pagament de 1.000 milions d'euros per part de l'empresa concessionària, un consorci liderat per Acciona. Ja des del primer moment, tant el concurs com la seva posterior resolució van generar una forta polèmica que va traduir-se en un litigi judicial que, de moment, s'ha allargat cinc anys, i en què hi han participat la Generalitat, Acciona i Agbar, l'altra companyia que va optar a quedar-se amb la gestió. Per a Pau Ortínez, els fets han demostrat que "la privatització va ser un error", que ha tingut uns "costos enormes". La plataforma reclama la formació d'un govern català i la immediata recuperació d'ATLL, una petició que també subscriuen els partits que han donat suport al pacte presentat al Parlament. En qualsevol cas, Ortínez ha volgut destacar que tant forces d'esquerres com de dretes apostin ara mateix per la gestió pública, un fet que mostra "el consens polític i social" que genera.

La cupaire Maria Sirvent ha destacat que la "recuperació dels serveis i dels béns bàsics i necessaris per a la vida és un eix clau del nostre programa polític" i ha celebrat que "hi hagi una majoria al Parlament a favor de la recuperació de la gestió pública" d'ATLL. Sirvent ha volgut anar més enllà i ha instat els municipis a recuperar el servei en baixa. La petició la comparteix Aigua és Vida, partidària que el "cicle integral de l'aigua" estigui en mans públiques. La diputada de la CUP ha recordat que l'acord programàtic que havien assolit amb ERC i Junts per Catalunya abans de la sessió d'investidura que va ser suspesa incorporava justament la recuperació d'ATLL, de manera que aquesta és una qüestió bàsica per a la formació anticapitalista.

El diputat de Catalunya en Comú-Podem David Cid, en la roda de premsa al Parlament en què s'ha presentat el Pacte per a la recuperació d'ATLL. Al darrere, la diputada de la CUP Maria Sirvent; el portaveu d'Aigua és Vida, Pau Ortínez, i el president de la CONFAVC, Jordi Giró. Catalunya en Comú

David Cid, de Catalunya en Comú Podem, s'ha mostrat partidari d'exigir "responsabilitats polítiques" als màxims responsables de la privatització, principalment Artur Mas i l'aleshores conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Per a Cid, Acciona no té dret a reclamar cap "lucre cessant" en quedar-se sense la concessió, perquè la sentència del Suprem reafirma que "l'adjudicació és nul·la de ple dret". A més a més, el diputat dels Comuns ha afegit que la companyia també hauria de retornar els "guanys industrials i concessionals" que n'hagi obtingut.

La gestió privada d'ATLL s'ha traduït en diversos increments tarifaris, que han acabat repercutint en el consumidor final. L'últim increment, de l'11,8%, el va aprovar el consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el passat desembre, amb l'argument que havia d'afrontar els guanys per a Acciona. En aquest sentit, Cid ha reclamat que quan es constitueixi el govern de la Generalitat reclamaran "la intervenció immediata d'ATLL" i també la "reversió de les pujades [tarifàries] dels darrers anys", pel que exigeixen la convocatòria del consell d'administració de l'ACA. Aigua és Vida reclama també participar en la governança de l'aigua i participar al consell de l'ACA, mentre que sobre el preu advoca perquè "respongui a les necessitats del servei i no a les necessitats financeres de la Generalitat".

Una privatització de 1.000 milions d'euros

L'operació de privatització va estar dissenyada pel conseller d'Economia del moment, Andreu Mas-Colell, amb la voluntat d'anotar-se un ingrés extraordinari que permetés a la Generalitat reduir l'enorme dèficit que arrossegava. Al concurs s'hi va presentar el grup Agbar, el gran gegant del sector de la distribució de l'aigua a Catalunya, i un consorci liderat per la companyia Acciona, controlada per la família Entrecanales. El 6 de novembre de 2012, la Generalitat va anunciar l'adjudicació d'ATLL a Acciona, el que suposava un ingrés de 1.000 milions d'euros per a l'executiu. 300 van abonar-se immediatament –el canvi de mans del servei va iniciar-se el gener de 2013– i la resta s'havien de pagar durant els 50 anys de concessió. Les condicions de l'adjudicació eren especialment beneficioses per a la companyia, que es garantia una gran rendibilitat, el que de facto va traduir-se en increments tarifaris.

Des del primer moment, el concurs i la posterior adjudicació van generar una forta polèmica, que va traduir-se en la presentació de diversos recursos per part dels actors implicats. Finalment, el juny de 2015 el TSJC va anul·lar la concessió, una decisió que ara el Suprem ha ratificat en el rebuig dels recursos de la Generalitat i d'Agbar. L'alt tribunal considera que la Generalitat va modificar les clàusules del concurs, un factor que va generar "confusió" en un "moment capital" del procés, però alhora ha desestimat la petició d'Agbar, que considerava que s'havien vulnerat els principis de "llibertat, publicitat i transparència" i afavorit el seu competidor. La petició de la companyia catalana era que no s'anul·lés la totalitat del concurs, sinó que simplement s'apartés Acciona, de manera que ATLL passés a les seves mans. El litigi judicial encara no ha acabat del tot, perquè el Suprem s'ha de pronunciar sobre els recursos d'Acciona i ATLL concessionària. La companyia controlada per la família Entrecanales ja ha deixat clar que reclamarà els més de 300 milions d'euros que ha abonat per gestionar el servei.