Després d’un llarg cicle electoral que ha acaparat tota l’atenció mediàtica, els líders independentistes agrupats a Bèlgica prosseguiran amb l’estratègia de la internacionalització del cas català. No només amb la lluita jurídica per assolir l’acta d’eurodiputats (en el cas de Puigdemont i Comín), sinó també en la socialització del cas català a l’opinió pública europea. Aquest és un dels objectius principals del Consell per la República, l’estructura creada pels principals partits i entitats civils independentistes amb l’objectiu de dotar-se d’una certa institucionalitat paral·lela que pugui actuar des de l’exili. I és, també, la màxima expressió del que es pot considerar l’independentisme legitimista (la defensa del "mandat de l’1 d’octubre" i la legitimitat del Govern de la Generalitat cessat en bloc pel 155).

Actualment, el Consell compta amb prop de 70.000 ciutadans inscrits. Amb els 10 euros d’aportació inicial de cadascú, l’entitat ha assolit un pressupost inicial d’uns 700.000 euros. La seu física del Consell és Waterloo: la Casa de la República, que alhora és residència oficial de l’expresident Carles Puigdemont. Allà s'hi fan les reunions físiques, tot i també treballen telemàticament, ja que destacades figures de l’entitat viuen a Suïssa (Marta Rovira), Escòcia (Clara Ponsatí), Bèlgica (tres exconsellers i el propi Puigdemont), així com a Catalunya.

Fins ara, el principal encarregat del dia a dia del Consell ha estat el flamant eurodiputat Toni Comín -número dos de JxCat a les recents eleccions europees-, qui explica a Públic les següents passes de l’entitat. A hores d’ara, treballen per crear el nou "European Watch", un Observatori Europeu que treballi a nivell demoscòpic. Perquè... Europa ens mira, realment? "Necessitem saber què pensa Europa i ho necessitem saber des del rigor científic", explica. Tenir les dades exactes i actualitzades de quin és el grau de coneixement: per països, regions, classes socials… I quin és el grau de suport a l’afer català. "Com si fos un tracking electoral, per anar redefinint i reajustant la nostra estratègia d’internacionalització. Si no, anem una mica a cegues en els intents d’internacionalització", afegeix Comín. Un servei d’estudis, un mena de think tank del Consell.

Toni Comín, en una 'entrevista amb 'Públic'. RON MORIA

Seduir l’opinió pública europea

Des de la seva perspectiva a l’exili de Bèlgica, concretament ubicat a la ciutat flamenca de Lovaina, l’exconseller creu que els fronts de la internacionalització del conflicte han canviat substancialment. "Fins al setembre de 2017 només teníem el front institucional, on s’inclouen governs, partits, parlaments... Però després del referèndum, arriba el front judicial: jutges belgues i alemanys i el Comitè de les Nacions Unides adquireixen gran protagonisme. I en tercer lloc tenim l'opinió pública europea. Abans no ens hi havíem adreçat, mentre que ara no fem una altra cosa", enumera Comín.

Malgrat que considerin que el front judicial els dona victòries i és imprescindible, el cercle de Waterloo creu que el destinatari més estratègic del missatge és justament l'opinió pública. I per què? "Doncs perquè els governs es mouran si es mou la seva gent", diu Comín. I posa alguns exemples: "El president del Parlament flamenc, els senadors francesos, els diputats del Piemont, diputats del Bundestag… Era gent que ja tenia certa simpatia pel cas català, però també on la seva societat ha descobert el cas català i llavors és molt més fàcil que hi actuïn. Si només està a la taula del despatx dels polítics, però no pas a l’opinió pública, es molt més difícil actuar". D’aquí que digui: "Els suports institucionals venen perquè estem despertant el gegant adormit".

Meritxell Serret davant del vidre de la Delegació de la Generalitat. Cedida

Preocupació a les cancelleries europees?

Aquesta mena de despertador no és novetat. L’exconseller Raül Romeva ja va dedicar-se a la consolidació de la diplomàcia catalana. Però el referèndum de l’1 d’octubre altera profundament el tauler de joc. Segons Comín, "després de l’1-O el cas català va passar a ser una de les 5 o 10 carpetes més importants de qualsevol ministeri d’Assumptes Exteriors d’Europa. I abans estàvem entre les 30 més importants. Així que ara som un problema de primera divisió". No s’han fet públiques prou dades per saber amb exactitud si el cas català està o no a la taula de les principals cancelleries de la Unió Europea. Les reaccions en un hipotètic segon referèndum serien una bona forma de mesurar-ho. "No crec que els governs callessin ara com ho van fer", especula Comín.

La Delegació de la Generalitat davant la UE a Brussel·les -que dirigeix Meritxell Serret- és una altra de les eines per donar a conèixer els postulats del Govern. Com ho és la imminent batalla jurídica de Puigdemont i Comín per poder recollir l’acta d’eurodiputat, en l’anomenat "front judicial". Els continus viatges dels exconsellers arreu d’Europa són "el front de la mobilitat". I intentaran que el Consell de la República sigui un front participatiu.

Segons apunten, volen que sigui un ens "apartidista" que salvi el mandat de l’1 d’octubre. "Protegir-lo: però no pas per deixar-lo com una mòmia, sinó per a fer-lo efectiu", diu Comín, i afegeix: "Que cada vegada que ens reprimeixin, a l’Estat espanyol li surti més car a nivell d’imatge internacional".

"Hem de ser l’Estat Major de l’independentisme"

A curt termini, el Consell de la República llança aquest juny una campanya d’afiliació i comunicació. També està treballant el seu Pla de Govern, que els inscrits podran esmenar. Igualment, a la tardor faran les primeres eleccions a l’Assemblea de Representants. Fins ara s’han centrat a estructurar-lo internament i a dissenyar la plataforma tecnològica. També han realitzat les primeres accions públiques, com ara la iniciativa ciutadana europea. Però sobre tot, en paraules de Comín, han treballat "per tal que fos transversal". Al Consell de Govern s’hi troben ERC, ANC, Demòcrates, Poble Lliure, Junts per Catalunya, entre d’altres. "Hem de ser una mica l’Estat Major. Poder debatre i oferir un full de ruta a l’independentisme".