El Govern espanyol ha volgut caracteritzar la seva reunió a Barcelona amb la presa de decisions sobre millores socials, com l'increment en un 22,3 % del salari mínim interprofessional, o l'augment del sou dels funcionaris de totes les administracions amb un 2,25 %, a més d'una partida del 0,25 % que es distribuirà de manera discrecional, després de negociar amb els sindicats.

L'Executiu de Pedro Sánchez, però, també ha pres altres decisions amb una alta càrrega simbòlica, com el "rebuig i condemna del consell de guerra que va decidir l'execució" del president de la Generalitat Lluís Companys o el rebateig de l'aeroport d'El Prat amb el nom del president Josep Tarradellas.

Aquestes han estat les decisions més cridaneres, però no les úniques destinades a satisfer demandes socials i polítiques, en un intent de millorar el seu predicament davant el conjunt de la societat catalana i de la resta de l'Estat.

Al costat de les millores en les retribucions dels treballadors menys remunerats i les dels empleats públics, el Govern ha decidit autoritzar una partida de 112 milions d'euros per fer obres a determinades carreteres i autovies, remarcant que no es tracta d'un nou compromís d'inversions com tants altres hi ha hagut en el passat, sinó d'una decisió efectiva.

Rebuig de la condemna a mort de Companys

El reconeixement i la restitució de la dignitat de Lluís Companys com a president de la Generalitat és una mesura "específica" per a Catalunya de "gran càrrega simbòlica" però no té efectes jurídics. La pròpia ministra d'Administració Territorial Meritxell Batet ha reconegut en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la nul·litat jurídica exigeix la presentació d'una proposició de llei que sigui aprovada pel parlament espanyol.

Canvi de nom  sense consens de l'aeroport d'El Prat

La decisió de canviar la denominació de l'aeroport d'El Prat amb el nom de Josep Tarradellas s'ha fet sense buscar el vist-i-plau de la Generalitat i de l'Ajuntament. Es tracta d'una mesura que, segons la ministra portaveu Isabel Celaá, compta amb un "nivell d'acord més que suficient", però de fet el Govern espanyol s'ha limitat a comunicar-ho a la Generalitat, "als municipis afectats" i a la família Tarradellas.

Es tracta, segons la mateixa ministra, d'un "missatge de concòrdia", en la línia d'intentar canalitzar políticament el conflicte entre Catalunya i l'EStat espanyol.

Isabel Celáa i Meritxell Batet han fet una valoració positiva dels acords de la reunió del seu Govern celebrada a Barcelona i de la trobada mantinguda el dijous amb el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, amb el conseller Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi.

Batet ha assenyalat que, encara que el desglaç en les relacions entre el Govern central i el de la Generalitat va començar en la primera reunió de juliol entre tots dos presidents, la segona trobada expressa, en la seva opinió, que “el diàleg ha donat els seus fruits”, informa Manuel Sánchez.

Consell de Ministres reunit a Barcelona / EFE

La ministra ha destacat que durant aquest temps i s'han produït “avanços i hi ha hagut mesures concretes”, i ha apuntat que l'Executiu vol continuar treballant en aquesta mateixa línia. Ha reiterat que, segons el seu Govern, el dret d'autodeterminació no existeix. "Trobarem solució" al conflicte, ha assegurat, "a través del diàleg i la cerca d'acords transversals.

No va haver-hi cessió

Més incòmoda es s'ha mostrat la ministra quan ha estat preguntada per si va haver-hi cessió a l'independentisme, en eliminar-se del comunicat conjunt es va donar a conèixer aquest dijous que qualsevol acord hauria d'estar subjecte a la Constitució, canviant-se perquè ha de respectar “la seguretat jurídica”.

Amb el cap, Batet ha negat que hi hagués hagut cessió en aquest aspecte, i ha explicat la posició del Govern espanyol: “No hi ha seguretat jurídica sense respecte a l'ordenament jurídic, i això està integrat per totes les normes jurídiques, i la primera de les mateixes és la Constitució”, ha dit.

"No calia venir a Barcelona" per prendre "acords menors"

La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha comparegut per valorar els acords presos en relació a Catalunya al Consell de Ministres celebrat a Barcelona. Els ha qualificat de "menors" i ha comentat, entre altres aspectes, que els problemes de l'aeroport, com el que representen les rutes, no tenen res a veure amb el seu nom. "Estem a favor de tot el que sigui reconeixement a presidents de la Generalitat en el exili", "no és una crítica al nom", ha dit, però ha remarcat que el canvi s'ha fet sense cap mena de coordinació i que el nom d'El Prat representa d'alguna manera un reconeixement de la comarca.

En quant a la condemna de l'execució del president Lluís Companys ha assenyalat que el Govern central no ha fet res més que un reconeixement com el que ja s'havia fet l'any 2009. El que és important, ha dit, "és que l'Estat reconegui" que l'afusellament va ser "un crim d'Estat" i que recordi la resta de persones represaliades, "víctimes de consells de guerra".

Pel que fa referència a les obres públiques, Artadi ha lamentat que no s'hagin esmentat compromisos que estan a sobre de la taula des de fa 10 anys. "No hem sentit res sobre el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, res sobre rodalies, res sobre el corredor del Mediterrani", ha afirmat la consellera.

I en quant al desglaç de les relacions entre tots dos governs, les implicacions del comunicat conjunt difós després de la reunió d'aquest dijous, l'abast de l'expressió "seguretat jurídica", la renuncia o no a la unilateralitat... Elsa Artadi ha afirmat que l'Executiu català "prioritza la via del diàleg", però "no descarta cap mecanisme que sigui democràtic i no violent".

"Per ser honestos hem de poder dir-nos les coses. Per venir a dir una frase que ja es va dir l'any 2009 no calia venir a Barcelona", ha insistit.