Des d’aquest divendres i fins diumenge, el PSC celebra el seu 14è congrés nacional, un conclave que es preveu plàcid. Després de la crisi i les escissions que va viure els primers anys del Procés, el partit s’ha homogeneïtzat i s’ha quedat amb poques veus crítiques. El congrés validarà el lideratge indiscutible de Miquel Iceta, que no tindrà rival per seguir com a primer secretari, mentre que ratificarà el pes orgànic que ja tenen la portaveu al Parlament, Eva Granados, i el secretari d’Organització, Salvador Illa. La cita també ha de servir perquè la formació encari el proper cicle electoral, que arrencarà amb unes eleccions al Parlament que, probablement, se celebraran en els propers mesos. Aquestes són algunes de les claus del congrés dels socialistes catalans.

Un nou Estatut com a via per tancar el conflicte

En el programa per a les eleccions al Parlament del 2012, el PSC es comprometia a “promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat”. Set anys després, no queda cap rastre d’aquesta proposta. Fa temps que els socialistes s’han apartat del dret a decidir i després de les sortides dels representants de l’antic sector sobiranista, el seu discurs en clau nacional no va més enllà d’un federalisme que, almenys fins ara, no ha passat mai de la retòrica.

En aquesta ocasió, la gran proposta del partit per superar el conflicte polític català és impulsar una nova reforma de l’Estatut i, posteriorment, reformar la Constitució en clau federal. La retòrica federal del PSC, però, no és ni de bon tros compartida amb el mateix entusiasme pel PSOE, de manera que sembla difícil pensar que ens encarem cap a una reforma en clau federal de la Constitució.

En la ponència política que es votarà al Congrés, el PSC també diu que proposarà “reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional”, perquè “és la nostra manera d’entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat”. Tot i que aquest punt ha provocat força titulars, la realitat és que és la posició que el partit ha mantingut des de fa quatre dècades.

Sobre el federalisme, el document diu que en aquest model s’hi “troben les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses identitats nacionals que hi conviuen, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols”. “La reformulació en sentit federal és la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l’única capaç d’aglutinar un ampli suport social”.

La polèmica amb la immersió

Ara bé, si hi ha un tema que ha aixecat polseguera durant les setmanes prèvies al Congrés ha estat la posició al voltant del model d’immersió lingüística en català a l’escola. En concret, el document polític assegura que “a la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que ha fet el nacionalisme de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola”. I per això,
“davant el risc actual que la llengua materna esdevingui un factor de divisió social, els socialistes tornarem a fer tot el possible per una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú”. I això passaria per “defensar el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”.

Diverses agrupacions, com la de Granollers, han presentat esmenes a aquest apartat del document per recalcar que el partit manté una defensa explícita de la immersió, tot i que també hi ha agrupacions que han presentat esmenes en un sentit contrari. Des d’altres formacions s’ha interpretat el moviment com la voluntat de posar en dubte el consens lingüístic per intentar captar antics votants de Cs en les properes eleccions catalanes, davant el més que probable enfonsament del partit d’Inés Arrimadas i Lorena Roldán. Amb tot, aquesta mateixa setmana, els socialistes van votar amb les forces sobiranistes al Parlament contra les proposicions de llei de Cs i PP que plantejaven liquidar l’actual model lingüístic a l’ensenyament.

Iceta, Marín, Illa i Granados, els noms claus

Fa tres anys, Miquel Iceta va rebre l’aval de la militància per continuar com a primer secretari del partit després d’imposar-se en unes ajustades eleccions orgàniques a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Iceta va rebre el 54% dels vots, mentre que Parlon va quedar-se en el 46%. D’aquesta manera, Iceta va poder-se consolidar al càrrec que havia assolit el juliol del 2014, després de la dimissió de Pere Navarro. En aquesta ocasió, en canvi, Iceta és el líder indiscutible del partit, fins al punt que no hi ha cap altra candidatura a la primera secretaria. Tampoc es qüestiona que el líder dels socialistes catalans serà el seu candidat a la presidència de la Generalitat.

Els altres noms claus de la nova etapa del partit seran Núria Marín, Eva Granados i Salvador Illa. La primera, alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, es convertirà en la presidenta del PSC; Illa continuarà com a secretari d’Organització, i també és el representant del PSC en les negociacions entre PSOE i ERC per desencallar la investidura de Pedro Sánchez; i Eva Granados es convertirà en la vicesecretària primera.

El repte de les catalanes

Com bona part de l’arc polític català, el PSC està convençut que la legislatura autonòmica viu els seus darrers mesos, un desenllaç que probablement arribarà si Quim Torra és inhabilitat en ser condemnat per desobediència pel cas dels llaços. A partir d’aquí, el PSC vol aprofitar el congrés d’aquest cap de setmana per enfortir-se per aspirar a tornar a convertir-se en un partit de Govern. En les quatre darreres eleccions catalanes -2010, 2012, 2015 i 2017- la formació ha obtingut els pitjors resultats de la seva història, amb el terra de 520.000 vots (el 12,7%) i 16 diputats el 2015.

Molt enrere queda l’època en què el partit superava el milió de vots (1999 i 2003), però els estrategues socialistes sí que contemplen captar una part important dels votants que perdi Cs per fer un salt endavant i superar amb escreix els 17 escons que ara tenen al Parlament. Evidentment governar en solitari és impossible, però l’estratègia del PSC passa perquè es trenqui la política de blocs al Parlament, una qüestió que implica, sí o sí, que prèviament ERC faciliti la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. El partit s'ha mantingut fort als seus feus tradicionals de l'àrea metropolitana de Barcelona, però necessita recuperar posicions a la Catalunya interior per aspirar a fer un salt endavant.