Els finals dels 70 van ser convulsos. Els anys posteriors a la caiguda de la dictadura van estar marcats per una explosió de lluites i creativitat: vagues i protestes, però també fanzines i contracultura. Una realitat que, massa sovint, els mitjans de comunicació no volien recollir o, si ho feien, era per ridiculitzar i criminalitzar. "Era necessari crear els nostres propis mitjans d’expressió", explica Manolo Gallego, un dels fundadors de Ràdio Klara. La decisió es va prendre a finals del 1979, en unes jornades culturals celebrades al desaparegut Cine Alameda organitzades per una de les branques de la recentment escindida CNT.

El projecte va preparar-se minuciosament. "Vam estar gairebé tres anys d'anàlisi, documents, estatuts i l'activació de recursos econòmics", continua Gallego, però, finalment, el març del 1982 Ràdio Klara alçava la seua antena al terrat d’un habitatge particular de Montcada i començava les seues emissions.

Els inicis no van ser fàcils. Van patir tres tancaments, el primer amb la UCD encara al govern i els altres dos ja amb el PSOE. "Després ja van veure que no servia de res, perquè encara que ens confiscaren o precintaren els equips, nosaltres tornàvem a emetre. Al final ens van deixar per impossibles i ens van tolerar", recorda Gallego.

Un altre dels fundadors, Aniceto Arias, incideix en què "Ràdio Klara no naixia amb vocació de marginalitat sinó que, conscients del paper dels mitjans de comunicació socials en les societats modernes i al servei de qui estan, es pretenia una autèntica alternativa de comunicació radiofònica que es projectara cap al futur".

I realment van complir. Des d’un principi, Ràdio Klara no només va convertir-se en la veu dels col·lectius llibertaris i contestataris valencians, com ara el Grup Ecologista Llibertari, el Moviment d’Objecció de Consciència o la Casa de la Dona, a més de la mateixa CNT, sinó també va ser la via de difusió de la rica vida contracultural d’una ciutat que vivia la seua pròpia "movida". De fet, la ràdio es finançava organitzant concerts amb el nom de Movida Musical Ràdio Klara i comptaven amb la participació de bandes com La Resistencia o Carmina Burana.

"Tot això era un moviment que movia molta gent i que era menyspreat pels altres mitjans. El programa Al loro por la cara punxava aquests grups i tenia una audiència enorme", continua Gallego. I no soles musical, també el món literari o artístic va utilitzar sovint els micros de l’emissora, que emetia en directe les tertúlies literàries de la llibreria Cavallers de Neu, que, com el Cine Alameda, també ha desaparegut. "Per poder-ho fer, havíem de muntar l’antena al terrat de la casa, que estava feta pols i quasi s’enfonsava", recorda l’històric activista. També va emetre un dels primers programes de temàtica LGTBI –quan ni tan sols es deia així-: La pinteta rebel, conduït per alguns dels més històrics activistes gais de la ciutat.

Des de llavors, Ràdio Klara no ha deixat de difondre tota l’activitat alternativa, social o cultural, valenciana: l’eclosió punk, la campanya contra l’OTAN, la insubmissió, els primers grups de música en valencià, fins al 15-M i la Primavera Valenciana. "Es fa imprescindible el reconeixement a l'audiència, especialment a aquella que, amb la seua aportació, ha contribuït, d'una manera definitiva, al sosteniment econòmic de Ràdio Klara durant aquests 40 anys”, apunta Aniceto Arias.

Amb la consolidació del projecte, i una volta superats els intents de tancament, va començar a plantejar-se assegurar-se la seua part de l’espai radioelèctric. "Vam insistir en la regulació. Ens queixàvem tant que al final érem amics dels funcionaris que portaven el tema", explica Gallego. Al final van aconseguir arrencar al govern de Joan Lerma –qui tenia com a assessor en polítiques de comunicació a un jove Ximo Puig- una llei de llicències per a "ràdios culturals".

Les beneficiades van ser tres, una per província. Ràdio Escavia, a Sogorb, que era una emissora sense rerefons polític, una ràdio educativa dels jesuïtes a Ibi i la mateixa Ràdio Klara a València. "Era una fórmula perquè no els pogueren dir que regalaven llicències als anarcos estos", assegura Gallego divertit. Una legislació que va ser la més avançada de l’estat i que no ha estat replicada a cap altre territori.

Joves i ràdio, el repte pendent

En l’era del boom del podcast, a Ràdio Klara els falten les veus joves. "Aquesta és la nostra urgència principal ara mateix", reconeix Manolo Totxa, una de les persones més actives en el projecte actualment. I no és per manca d’adaptació a les noves tecnologies. De fet, Ràdio Klara va ser de les primeres emissores a l’estat espanyol en emetre en directe per internet i manté una constant activitat a les xarxes, on penja la majoria dels seus programes. "El problema no és tant el podcast –continua Totxa- que ens permet aconseguir continguts d’altíssima qualitat, com el model organitzatiu. Molta gent prefereix fer el seu programa de forma autònoma, i llavors es perd tot l’esperit comunitari que la ràdio ofereix.

Aquesta manca de gent jove es reflecteix també en l’audiència. Amb uns 100.000 oients habituals en FM, les seues dades són molt bones. A més, la xifra es multiplica en moments de tensió informativa, com ara amb la Guerra d’Ucraïna i, encara més en moments d’agitació a escala local, com per exemple durant la revolta estudiantil coneguda com la Primavera Valenciana.

"La gent ens cridava i ens explicava el que estava passant en directe. La ràdio és un mitjà molt dinàmic i permet fer aquestes cobertures molt àgils i immediates". Amb tot, reflexiona Totxa,"si la majoria de programes els fa gent molt major, la seua audiència tendirà a tenir la seua edat, per les temàtiques, el llenguatge i els interessos que transmeten".