Laura Borràs afronta un moment decisiu en la seva carrera política al capdavant del Parlament amb la imminència de la decisió de la Fiscalia sobre si li obre o no judici oral per malversació de fons públics, prevaricació, frau administratiu i falsedat en document mercantil. També és un punt d’inflexió per ERC i la CUP, que s’hauran de posicionar sobre si li donen suport o la deixen caure, com han deixat entreveure en les últimes hores. En qualsevol cas, tot plegat desencadenarà l’enèsim enfrontament entre els partits independentistes i afectarà també el si del Govern.

La situació no ve de nou, ja que fa mesos que està sobre la taula l’obertura de judici oral contra la presidenta del Parlament per fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ara, aquest pas està més a prop després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi conclòs la instrucció de la investigació. Això dona a la Fiscalia deu dies per demanar l'arxivament o noves diligències, o presentar l'escrit d'acusació i demanar l'obertura de judici oral.

Si passa això, com tot indica, especialment després de les revelacions d’un funcionari que treballava amb Borràs, és quan l’espasa de Damocles estarà sobre l’actual presidenta de la cambra. El quid de la qüestió és l'article 25.4 del reglament del Parlament, que estableix que quan s’obre judici a un diputat per causes de corrupció, aquest ha de deixar l’escó i, per tant, els càrrecs.

Això, que no deixa lloc al dubte, ha suscitat les crítiques de Borràs i el seu partit, Junts per Catalunya, que defensen que el cas contra la presidenta s’emmarca en la repressió contra l’independentisme i demanen que es respecti la presumpció d’innocència i no se la destitueixi abans que hi hagi una sentència. Això, però, requeriria una votació en què ERC i la CUP s'haurien de posicionar a favor de Borràs.

Divergències entre independentistes

Entre les últimes que s’han posicionat al respecte dins del partit hi ha la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ha defensat "fermament" la presumpció d'innocència i ha alertat sobre el "greu error" d'instar a adoptar mesures abans que hi hagi judici. "Segons de quina banda cauen les acusacions a vegades es demanen unes coses i a vegades se'n fan unes altres", ha dit en una entrevista a La Xarxa recollida per l’ACN.

La realitat, però, és que tots els partits menys el PP van votar a favor d’aquest article, inclòs en una modificació del reglament a proposta de la CUP el 2017. I, mentre que els anticapitalistes sempre han qüestionat no aplicar l’article en el cas de Borràs, ERC sí que ho havia deixat entreveure, però aquesta setmana ha començat a expressar reticències a mantenir-li el suport.

Una de les veus més acreditades de les files republicanes, Carme Forcadell, ha afirmat que quan es vegi en la tessitura, Borràs "no ha de pensar en ella mateixa sinó també en el prestigi de la institució". L’expresidenta de la cambra ha reconegut que la presidenta de JxCat té "una situació molt difícil", tot i que ha evitat respondre si creu que ha de dimitir. "El parlament ha de ser una institució exemplar, ha de tenir tolerància zero amb la corrupció, ha de ser transparent, una institució de la que els catalans ens sentim orgullosos", ha dit.

Segons Forcadell, el que hauria de fer Borràs és "donar explicacions molt convincents" sobre el seu cas i tot el que l'envolta, "perquè no només ha de pensar en la seva situació i en la situació del moviment independentista, que no pot tenir cap ombra de sospita sobre l'honestedat; per sobre de tot hi ha de haver el prestigi de la institució que representa".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ja s’havia posicionat en aquesta línia afirmant que no es podia reclamar "suport a cegues" a costa del projecte independentista. "Cal preservar el projecte col·lectiu i no exigir suport a cegues en nom de la repressió", va afirmar en una entrevista a l'ACN. "Demanar un esforç col·lectiu al moviment independentista de catalogar de repressió política una qüestió que no sabem què ha passat, dubtosa administrativament, em sembla que és un sacrifici major", va argumentar. Rovira reclama que Borràs aclareixi els fets i una vegada fet això "si no ha passat res ja tornarà".

Suposats contractes irregulars

La causa investiga suposats contractes irregulars quan Borràs dirigia la ILC del 2013 al 2017. Segons el TSJC, Borràs hauria adjudicat indirectament i de forma arbitrària a un conegut seu 18 contractes per més de 300.000 euros relacionats amb la web de la institució. Concretament, l'acusen d'adjudicar a dit diversos contractes a Isaías Herrero, que també està sent investigat en la causa juntament amb un amic seu i un administratiu que treballava amb Borràs.

En una declaració voluntària davant del magistrat instructor, aquest administratiu va explicar que la Intervenció de la Generalitat va advertir el 2014 a l'ILC que estava abusant dels contractes menors i que hauria de fer procediments negociats, amb més publicitat. Borràs va presentar al·legacions a l'informe d'Intervenció dient que era totalment legal fer aquell tipus de contractes. En uns àudios posteriors, quan ja havia deixat el càrrec, Borràs va demanar al treballador que el proper cop que els Mossos d'Esquadra anessin a l'entitat per investigar els contractes ell l'avisés.

Segons el reglament del Parlament, l'obertura de judici oral per delictes de corrupció implica la suspensió dels drets i deures del diputat en qüestió, fet que comportaria que Borràs quedés apartada de la presidència de la cambra. JxCat va intentar reformar aquest article perquè només s'apliqués en cas de sentència ferma, una modificació a la qual tant ERC com la CUP, així com PSC i els comuns, s'hi van oposar, i que finalment no va tirar endavant.

Un cop es confirmi l’obertura de judici oral, serà la mesa qui haurà d’acordar si tira endavant la suspensió de Borràs i aquí és on ERC i la CUP hauran de posicionar-se de manera definitiva. El PSC, també representat a la mesa, ja ha manifestat que no donarà suport a la presidenta, com era previsible. La decisió queda en mans dels independentistes. En cas que ERC no sostingui Borràs, s’obrirà una nova crisi de Govern amb la incertesa sobre si JxCat en sortirà; una opció amb què ha flirtejat després del relleu en la direcció i l’entrada de la mateixa Borràs com a presidenta del partit.

D’altra banda, la defensa de Borràs ja ha presentat un recurs contra la interlocutòria que posava fi a la instrucció del cas i en ell demana al TSJC que sigui jutjada per jurat popular. Els delictes de malversació de fons públic i frau administratiu es jutgen amb tribunal popular, i això, segons els advocats, hauria d'arrossegar la resta de delictes, prevaricació i falsedat documental. No obstant, la llei del tribunal del jurat exclou específicament la prevaricació dels delictes que es jutgen per aquest procediment, de manera que no està clar com ho resoldrà el tribunal.