El Partit Popular i l'extrema dreta de Vox han portat la batalla contra la Llei d'amnistia a Europa. El Parlament Europeu d'Estrasburg ha celebrat aquest dimecres un debat impulsat pel PP sobre l'estat de dret a Espanya. El conseller de Justícia, Didier Reynders, no s'ha mullat sobre la qüestió i s'ha limitat a dir que seguirà "molt d'aprop" la situació i que la Comissió Europea (CE) farà una anàlisi "amb deteniment, de forma independent i objectiva" del projecte de llei per determinar si s'adapta a la normativa europea, els valors fonamentals de la Unió Europea i els tractats.

Al mateix temps, però, ha deixat clar que el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol "segueix sent un afer intern d'Espanya que s'ha de dirimir segons el seu ordre constitucional". Reynders ha explicat que està en contacte amb el govern d'Espanya, que ha dit que ha mostrat "la seva disponibilitat del diàleg i ganes de treballar amb la CE".

El comissari ha admès que han rebut "moltes queixes de ciutadans i altres" que expressen "preocupació" per la Llei d'amnistia i les comissions parlamentàries pactades, i que alguns eurodiputats han escrit preguntes parlamentàries sobre el tema a la CE. Reynders va demanar fa una setmana el text del projecte de llei i analitzar-lo.

Reynders no s'ha mullat sobre la Llei d'amnistia, però ha aprofitat l'ocasió per recordar que és "urgent" la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des de fa anys i bloquejada pels populars. 

Un debat sense precedents a l'Eurocambra 

El debat ha estat marcat pels retrets de la dreta i extrema dreta al president espanyol, Pedro Sánchez, per pactar una Llei d'amnistia amb els independentistes. Malgrat l'intent de les dretes d'internacionalitzar la crítica a l'amnistia a l'Eurocambra, el cert és que no han aconseguit un posicionament contrari de la Comissió Europea. 

Una de les intervencions més esperades era la del president dels populars europeus, Manfred Weber, qui ha llegit textualment la carta del ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en què els jutges expressaven la seva preocupació per la Llei d'amnistia. "L'estat de dret està en perill", ha destacat.

Els missatges que ha llençat el Partit Popular han estat similars als de Ciutadans, qui a través del seu eurodiputat Adrián Vázquez, ha equiparat la situació de l'estat de dret a Espanya amb la de Polònia i Hongria. "Ens hauria d'avergonyir", ha apuntat, tot adreçant-se a la resta d'eurodiputats socialistes europeus perquè "alcin la veu" contra les actuacions del PSOE.

Més contundent s'ha mostrat l'eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, que s'ha referit per enèsima vegada a l'amnistia com a "cop d'estat" i ha posat en valor les manifestacions de les últimes setmanes a diferents ciutats d'Espanya. 

Per la seva banda, la secretària d'Estat d'Afers Exteriors i Globals, Ángeles Moreno, ha advertit que gairebé no hi ha precedents d'un debat a l'Eurocambra sobre una llei no aprovada al parlament nacional. En aquest sentit, Moreno ha remarcat que la normativa de l'amnistia "estarà sotmesa al control del Tribunal Constitucional". Per a ella, "no contribueix a millorar la democràcia europea" fer un debat sobre una normativa que és competència "interna" d'Espanya.

ERC i Junts critiquen la deriva "trumpista" del PP

Junts i Esquerra han retret al Partit Popular la seva deriva "trumpista" i han defensat que l'amnistia acordada entre el PSOE i les formacions independentistes "no és una anomalia". 

Junts ha interpel·lat directament el líder dels populars europeus, a qui li ha recordat que la justícia de Schleswig-Holstein no va veure sedició, rebel·lió i desordres públics quan l'expresident Puigdemont va ser detingut a Alemanya. "Vam parlar d'un exercici de drets fonamentals; qui tenia raó, senyor Weber? Els jutges que consideren que la unitat de la pàtria està per sobre els drets fonaments, o els que tenen els drets fonamentals com la finalitat superior d'un estat?", ha dit l'eurodiputat Toni Comín. 

Per la seva banda, l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, ha defensat que les amnisties "no són una anomalia" i ha manifestat que el que permetrà aquesta llei serà "abordar des de la igualtat el fons de la qüestió [del conflicte català], que és l'autodeterminació del poble de Catalunya".