La llei de lloguers catalana penja d'un fil. Finalment, sembla clar que el Govern espanyol recorrerà la normativa -aprovada al setembre- al Tribunal Constitucional (TC), en un gest que mostra les diferències en matèria d'habitatge entre els dos socis de l'executiu estatal: el PSOE defensa el recurs, mentre que Unidas Podemos i els comuns el rebutgen. L'endemà que el ministre de Política Territorial, el socialista Miquel Iceta, insinués el recurs a la Llei 11/2020 de contenció de rendes al lloguer, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha mostrat les discrepàncies entre les dues forces que integren el Govern espanyol i ha recriminat que Iceta defensi l'opció de portar la llei al TC: "No puc entendre que el PSOE repeteixi l'estratègia del PP", ha afirmat.

L'alcaldessa ha recriminat als socialistes que s'aferrin a una qüestió competencial per tombar la llei, una postura que ha comparat amb l'estratègia que seguien els governs conservadors: "Cada vegada que quelcom no li agradava o tocava els interessos de les grans empreses, recorreria als tribunals". Amb aquestes declaracions es constata les tensions que existeixen entre ambdós socis, incapaços d'arribar a un acord en aquesta qüestió amb la llei d'habitatge espanyola bloquejada pel flanc dels lloguers. 

Preguntat durant el ple al Congrés d'aquest dimecres si el Govern espanyol tenia la intenció de portar la llei al TC, Iceta va deixar clar que estava sobre la taula: "Si la llei vulnera el marc competencial, jo tinc políticament, moralment i legalment l'obligació de plantejar aquest recurs". En cas que el ministre emprengui la via per tombar la Llei 11/2020, haurà de portar el recurs al Consell de Ministres de la setmana vinent -ben bé l'últim on es podria tramitar per calendari, segons fonts del Sindicat de Llogateres-  i col·legiar la decisió amb la resta de ministres d'ambdues forces per tal que el president espanyol interposi el recurs, un fet que portarà fins al màxim les tensions entre el PSOE i Unidas Podemos.

Els ministres de la formació lila hauran de decidir si assumeixen o no la decisió de l'Executiu espanyol, un fet que ni des del Govern municipal de Barcelona ni des d'En Comú Podem a Catalunya sembla que estiguin disposats. "Dic molt clarament que ens oposarem que es posi el recurs, ens sembla inconcebible", ha afirmat Colau, qui també manté l'aliança al consistori amb el PSC de Jaume Collboni.

Les amenaces d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat cada cop agafen més forma en paral·lel a les negociacions per la llei d'habitatge espanyola, que segons deia a finals del mes passat el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, està a "la recta absolutament final", però amb la regulació dels lloguers encara sense consens entre PSOE i Unidas Podemos.

"Defensarem la llei fins a les darreres conseqüències"

Aquest dijous al matí, els partits que van donar suport a la llei catalana al Parlament han escenificat unitat a les portes del Congrés dels Diputats i han firmat una carta de compromís comú per la Klei 11/2020: "Ens disposem a defensar aquesta llei fins a les darreres conseqüències". El text compta amb la signatura de les diputades Míriam Nogueras (Junts), Pilar Vallugera (ERC), Aina Vidal (En Comú Podem) i Albert Botran (CUP). D'aquesta manera, els socis del Govern espanyol tornen a marcar una línia vermella cap a les amenaces del PSOE, però també ho fa ERC, amb uns diputats sense els quals els socialistes ho tindran més difícil per tirar endavant la legislatura.

Els quatre grups parlamentaris han recordat que es tracta d'una llei "impulsada per més de 4.000 organitzacions socials, cultural si econòmiques de la societat civil" i han defensat que la llei "no envaeix competències estatals": "No és admissible l'ús d'arguments suposadament jurídics per amagar el que en realitat són diferències polítiques".

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, ha comparegut a les portes del Congrés per criticar la determinació del PSOE de portar la llei al TC: "Uns sectors minoritaris són els que estan a sobre del Govern de l'Estat i dels governs autonòmics, i justament per això un Govern que es diu progressista ha de demostrar que no cedirà a aquestes pressions", ha etzibat.